La secció vuitena de l’Audiència de Barcelona viurà, si cap imprevist fa suspendre la vista, un judici contra dos agents de la Guàrdia Civil que haurien discriminat un ciutadà holandès per parlar en català. D’aquí que el denunciant demani una condemna per delicte d’odi i, en canvi, la fiscalia en demani l’absolució perquè no acaba de veure acreditat els fets investigats pel Jutjat d’Instrucció número tres del Prat del Llobregat. La defensa de la víctima és a càrrec de Plataforma per la Llengua.
Els fets es van registrat 9 de desembre de 2019, quan en Kris , un ciutadà flamenc establert a Bigues i Riells (Vallès Oriental), va ser retingut a l’arc de seguretat del Prat després de sospitar que portava alguna cosa amagada sota la roba. El ciutadà, que es dirigia a Brussel·les, va alertar que l’objecte no era res més que una bossa recol·lectora com a conseqüència d’una intervenció quirúrgica per un càncer de colon. Els agents de seguretat privada van alertar la Guàrdia Civil i van començar els problemes.
No sabia castellà
Segons l’escrit de fiscalia, en Kris era “reticent a ensenyar l’objecte i estava molt alterat”. Els agents de la Guàrdia Civil no van entendre que l’home parlés català però no castellà. Així mateix tampoc van entendre les explicacions que donava sobre la bossa recol·lectora que portava i el neguit que li generava a ensenyar-la en públic. Finalment el van obligar a abaixar-se els pantalons per mostrar la bossa .A més, els dos agents el van denunciar per desobediència i per no cooperar amb la policia per haver-se negat a identificar-se i no parlar en espanyol. Finalment aquestes denúncies per la llei mordassa van quedar arxivades.
Un cop ja era a l’avió, un agent de seguretat li va comunicar que la policia li havia prohibit volar i el va obligar a baixar. La Guàrdia Civil l’hauria inscrit en una llista per tal que cap companyia li permetés volar en les hores següents. El cas va ser arxivat, però l‘Audiència de Barcelona, va obligar a reobrir-lo i acabar la instrucció. Ara la fiscalia entren que no queda acreditat que els agents li fessin cap tracte humiliant ni l’impedissin agafar cap vol. I per tant, entenen que els fets no constitueixen cap delicte. En canvi, l’acusació particular, dirigida pel despatx Molins Defensa Penal, considera que els agents haurien incorregut en un delicte d’odi i de falsedat documental
