Ganes de festa a Gràcia, tot i que amb menys decoració, menys concerts i menys alcohol

Les restriccions no reprimeixen les celebracions al barri, encara que predomina la prudència a l'espera d'assistents

Les restriccions a causa de la Covid i el toc de queda no reprimeixen les ganes de voltar per Gràcia com cada agost. La primera nit de retorn de la Festa Major al carrer va ser força convencional en comparació amb els temps prepandèmics, tot i que es podia passejar sense cap multitud que aclaparés: terrasses i bars força plens, gent amunt i avall -alguns, sense mascareta-, veïns mirant-s’ho tot plegat des de la porta de casa i grups de joves amb ganes de gaudir-ne, com uns nois que practicaven l’anglès per si un cas la pandèmia no dissuadia les turistes a tornar al barri. Acabat un pregó de festes amb ovacions i escridassades, els veïns ultimaven la decoració dels carrers, com mana la tradició, però aquest cop empaitats pel rellotge: el Procicat no va admetre cap excepció al toc de queda per seguir guarnint durant la matinada, per a disgust d’algunes colles.

Al carrer Puigmartí, a tocar de l’esquelet nu del mercat de l’Abaceria, no les tenien totes sobre si arribarien a temps d’acabar de col·locar les garlandes abans de les 00.30 hores. “Com no pot haver res res a terra, posem una decoració de revetlla, molt simple. Tenim un guarniment molt gran, que vam començar a fer fa un parell d’anys. És un poble mexicà, amb campanar i tot, però el guardem per una altra ocasió, quan tot estigui millor”, revela Josep Calzada, que dona indicacions a un altre veí enfilat a una grua per penjar els ornaments, com s’exigeix per procurar que el públic no s’hi amuntegui.

A Puigmartí els han fixat un aforament màxim de 230 persones que poden travessar alhora el carrer i 150 persones assegudes en les actuacions programades, en què cal reserva prèvia. L’Ajuntament ha contractat personal per controlar l’accés. Calzada confia que, malgrat l’amenaça del contagis de coronavirus, força gent de fora de Gràcia hi flueixi de nou. “Pel que es veu per la tele, en pot haver molts que dubtin, però la Festa Major és una crida a sortir i, a més, es necessita”, creu.

Al carrer intentaran mantenir “la màxima normalitat possible”, diu Calzada, amb activitats infantils i música en viu, tot i que aquest diumenge han reduït el programa a mínims per estalviar-se les aglomeracions habituals d’inici de Festa Major. A més, han preferit pecar de prudents a l’hora de proveir-se de beguda. “Si sempre comprem de 55 a 60 barrils de cervesa per tenir a partir del primer dia, aquest cop en tenim 19”, detalla una veïna. “És per por que vingui poca gent”, admet Calzada.

El trist record de 2017

Remuntant per Travessera de Gràcia, l’Alfred fa guàrdia al capvespre davant l’envelat del carrer Ciudad Real, força buit. “Prendrem la fresca i xerrarem fins que vingui el guàrdia. És l’únic que es podrà quedar a partir del toc de queda”, comenta l’home, veterà d’un carrer que defineix de “reivindicatiu”: hi viu des de 1980 i admet que no hi ha hagut abans cap festa com aquesta a Gràcia. “Serà completament diferent. L’única que ha sigut encara més trista va ser la del 2017, quan l’atemptat, que es va haver de suspendre tot”, rememora. Tot i així, confia que siguin uns dies “de conya”: “Ho han de ser, perquè el que hem viscut… Això sí que no és disfrutar!”.

El guarniment del carrer Ciudad Real, a Gràcia / JR
El guarniment del carrer Ciudad Real, a Gràcia / JR

Tot i que les celebracions van ser testimonials el 2020 a causa de la pandèmia, a Ciudad Real es van engalanar uns 20 metres de carrer l’any passat. Aquest cop han desplegat un enfilall de lletres al llarg de 70 metres, imitant uns mots encreuats. “També hem penjat cartells amb tots els idiomes que sabem que es parlen al barri: hem anat a les botigues de paquistanesos perquè ens escriguessin com es diu Bona Festa Major en urdu, unes veïnes d’Estònia i Lituània n’han fet amb les seves llengües, també hi ha en japonès i àrab, en català i en castellà…”, va enumerant l’Alfred, que reconeix que aquest cop preveuen menys concerts i més íntims, limitats a un màxim de 80 espectadors. “Estem conformes que es faci així, és el que toca, encara que voldríem fer-ne més”, deixa anar l’Alfred.

La impressió és la mateixa al carrer Joan Blanques de Baix de Tot, on es podran aplegar fins a 112 persones assegudes. “Tindrem molts menys concerts. El que ens deixen és un màxim de tres activitats”, xifra la Bettina. A l’expectativa de com respon l’obligació de sol·licitar cita abans d’anar-hi, no augura cap gentada. L’any passat, sense carrers embellits ni pràcticament actes presencials, al carrer van organitzar dues actuacions. “Podien entrar 50 persones, mantenint distàncies i mascareta, i apuntàvem nom i telèfon”, recorda la Bettina, que prediu que es desplaçarà menys gent cap a la Vila de Gràcia a causa de la pandèmia.

“Almenys potser serveix perquè no vinguin els pocs que no sabien comportar-se”, desitja. Com en altres punts del barri, han adquirit menys begudes. “No hi haurà mojitos ni coses d’aquestes”, diu la veïna, que ensuma “menys gent al carrer i menys gent que col·labora” decorant-lo, aquest cop que no es convoca el tradicional concurs per triar el millor guarnit. “Si normalment ens costa quatre dies a muntar-ho, aquest cop n’hem tingut prou amb tres”, indica la Bettina. Sobre Joan Blanques de Baix de Tot, s’ha estès un emparrat de fulles. “Va de mirar amunt, cap al futur, veure la vegetació, el sol, els ocells… Ser positius, que és el que toca”, pensa la Bettina.

Més informació

Nou comentari