El passat 26 de març l’Ajuntament de Barcelona va fer un pas endavant per aturar els projectes de macrocuines fantasma que emergien i que es preparaven per operar de manera imminent a la ciutat. La mesura pionera congelava la concessió de permisos a establiments de plats preparats amb obrador i cuines industrials sense degustació durant un any, mentre es preparava una normativa municipal a mida per a aquest nou fenomen. El moviment del govern de Barcelona en Comú i el PSC, a més, suposava que les obres del projecte de dark kitchens a les Corts quedessin aturades durant aquests dotze mesos. Ara bé, els va quedar pendent de resoldre un serrell: el cas de Sant Martí. El lloc on les obres de transformació d’un interior d’illa per encabir-hi 19 cuines no només ja s’havien iniciat sinó que, a més, els serveis municipals no hi han trobat cap pífia que permeti frenar la tasca dels operaris.
Amoïnats per un projecte que segueix endavant tot i que no pot estrenar-se durant uns quants mesos, els veïns de la zona han seguit mobilitzats les últimes setmanes i reclamen cada vegada amb més intensitat una nova actuació de l’Ajuntament. La reclamació és ben concreta: que es desfaci el projecte i s’anul·li la voluntat de posar-hi cuines.
Les últimes setmanes s’han donat reunions entre la plataforma veïnal d’afectats i el mateix govern del districte. En elles, els representants municipals han reclamat paciència als veïns i han intentat capejar la insistència dels residents de la zona. La resposta dels veïns a aquestes últimes converses, però, és ferma. “Ni vint, ni quinze, ni deu, ni cinc. No hi volem cuines”, defensava aquest dijous el veí de la zona del Mercat de Sant Martí i portaveu del col·lectiu d’afectats, Christian Martos.
Mentre ell i una quarantena més de veïns protestaven a les portes de la seu del districte de Sant Martí, a l’interior de l’edifici el govern municipal capejava les preguntes sobre el conflicte candent. La protesta a peu de carrer interpel·lava directament al regidor David Escudé, del PSC, però va ser la consellera dels comuns Eva Campos qui va ser l’encarregada de donar la cara davant els embats de l’oposició. En aquest sentit, va anunciar el posicionament de l’Ajuntament davant una reclamació conjunta del veïnat i el grup de Junts per Catalunya. “La compra no és possible”, va resoldre la consellera, després que JxCat reclamés l’inici d’una negociació directa amb els impulsors de la macrocuina fantasma per adquirir el recinte i plantejar la seva conversió en un equipament públic de barri.
Els comuns apunten a la Generalitat
Tot seguit, Campos va centrar-se a reclamar comptes a l’altra banda de la plaça Sant Jaume. D’una banda, va proposar al grup liderat per Elsa Artadi al consistori que, si tan senzill i necessari ho trobava, fos la Generalitat qui fes la compra de l’espai. D’altra banda, i aprofitant una pregunta d’Esquerra Republicana sobre l’estat de la redacció de la nova normativa, va atribuir al govern català una “falta de responsabilitats i de feina” per no haver revisat la legislació que ha permès que aquests negocis irrompessin a les trames urbanes.
La representant de Barcelona en Comú va exigir que les dark kitchen en massa tinguin “un epígraf específic” en la llei ambiental, com les carnisseries o les fleques, i que hi hagi “un règim t’intervenció de llicències” a partir “d’un determinat nombre de cuines”. “Ens ajudaria moltíssim a fer un control previ i també depèn absolutament de la Generalitat”, va etzibar la consellera. Així mateix, va deixar un últim missatge per a ERC, al voltant de la macrocuina que es pretén construir a la Verneda: “Estem d’acord que no és un espai per posar aquest tipus de negoci. Esperem que no s’hi posin de perfil i estem amb els braços oberts esperant la seva col·laboració”.
Els consellers d’ERC i JxCat van encomanar-se a reclamar que s’escoltés el veïnat i que sobretot es compti amb la ciutadania en el procés de confecció de la normativa que ha de restringir projectes de cuines fantasma en bateria en entorns residencials. Sobre la línia argumental dels comuns, però, el conseller Fernando Gómez (Junts per Catalunya) es va excusar tot apuntant que “a vegades l’activitat econòmica va més ràpida que la legislació”.
Preguntes ignorades i boicot a les obres
Mentrestant, al carrer, es multiplicava el soroll i les respostes tornaven a esvair-se. Durant la celebració del plenari, per connexió telemàtica, els manifestants que picaven cassoles i estris de la cuina van interrompre la bullanga per enviar tres preguntes als polítics. Christian Martos va preguntar per una possible permuta. Proposava que l’Ajuntament cedís un espai pròxim a la zona, en un sector industrial dels que abunden a Sant Martí, perquè les macrocuines tiressin endavant sense molestar veïns. Cristóbal Olivares va demanar si s’havien plantejat les implicacions de l’augment del trànsit de motocicletes pels riders que hi haurien de passar a diari i, per tant, el risc d’augmentar també “les discussions, els accidents i l’agressivitat” a l’entorn. I José García va consultar si era possible que, efectivament, d’aquí a un any es concedís el permís d’activitat amb menys cuines de les previstes inicialment. No es va respondre cap de les tres preguntes a la sessió política.
Tot plegat deixa un panorama incert encara al número 204 del carrer Puigcerdà, entre la Gran Via i la plaça de la Palmera. Els veïns asseguren que és habitual trobar-se els operaris presentar-se amb la intenció de treballar i seguir amb l’obra. Tanmateix, l’organització col·lectiva ha trobat el seu particular mètode per ensorrar els plans de la macrocuina fantasma: fer un soroll insuportable. Sense treva. “Tenim un grup de 200 persones a Whatsapp. Això són molts ulls. I quan hi veiem moviment ho tenim clar: comença la pressió fins que marxen”, assegura Martos. En algun moment, però, la tensió ha escalat i també hi ha hagut alguna enganxada entre treballadors i veïns.
Les postures són clares. Mentre el govern municipal ha fet un primer pas suspenent les llicències de macrocuines fantasma, és obvi que encara té un conflicte obert a Sant Martí. Les peticions a la Generalitat, sense executiu i sense que s’hagi fet cap promesa clara al respecte, sembla que tampoc no el resoldran. I, per últim, els veïns prometen no cansar-se. “El moment de descansar el tenim clar. El dia que ens diguin que això serà un magatzem. O un equipament. O el que sigui, menys una bateria de cuines. Aquell dia signarem on calgui”, remata Martos.
