El presumpte desviament d’uns 400.000 euros per part d’una treballadora de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) d’ajuts socials a comptes bancaris està aixecant molta polseguera a l’Ajuntament de Barcelona. Segons la informació de què disposa el TOT Barcelona, tres grups municipals han demanat explicacions al govern de Jaume Collboni. Són Junts per Barcelona, ERC i Vox. Per ara, Comuns i PP no ho han fet. L’empleada, que ha estat suspesa de les seves funcions i apartada del seu lloc de treball, ja va ser denunciada per l’Ajuntament de Montmeló el 2015 per uns fets semblants.
En una informació difosa als mitjans pel servei de premsa municipal, el consistori assegurava que es tenien “indicis sòlids” del desviament dels diners –una quantitat, la de 400.000 euros, que el govern de Jaume Collboni no ha facilitat, però sí que apareix en les preguntes que Junts planteja a l’executiu socialista-, i que aquest fet s’havia descobert després d’una “revisió exhaustiva interna”. També afegia que els serveis jurídics del consistori havien pres les mesures judicials corresponents i que, en el marc del pla de treball del mandat, s’han activat “nous procediments complementaris als actuals pel reforç i millora dels sistemes d’informació per identificar, documentar, analitzar, optimitzar, planificar i monitorar els diferents processos clau de l’organització, així com l’actualització del pla de sistemes informàtics i el reglament d’ajuts”. Segons l’Ajuntament, gràcies a aquests sistemes ha estat possible detectar el cas i posar la dona a disposició judicial.
El cas està judicialitzat
Ara, fonts del servei de premsa de l’Ajuntament diuen que no poden donar més informació perquè la situació està judicialitzada. Sí que aclareixen que, en el moment en què la persona denunciada es va presentar a l’oposició per treballar al consistori barceloní, complia amb el requisit que estableix les bases de tot procés i que diu textualment així: “No haver estat separat/ada mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial”.
A Nou Barris i abans a Montmeló
El frau es va detectar al centre de serveis socials de Porta, Vilapicina i Torre Llobeta, al districte de Nou Barris, segons han detallat treballadors de l’Ajuntament. Amb anterioritat, la dona ja havia fet quelcom semblant a l’Ajuntament de Montmeló, han confirmat fonts d’aquest consistori al TOT. Aleshores els fets van ser denunciats davant la Justícia, però el procés encara no està tancat. Des del consistori del municipi del Vallès Oriental no s’ha concretat la quantitat del frau. A Barcelona, el govern diu que, “fruit de l’activació del protocol d’auditoria interna”, s’ha pogut constatar que es tracta d’un “fet aïllat” i que la treballadora hauria actuat sola.
En les explicacions que Junts per Barcelona demana al govern hi figura saber com es va detectar el frau. En el text, signat per la regidora Neus Munté, la formació vol sortir del dubte si el cas es va conèixer a través d’una auditoria interna o perquè una altra professional va reconèixer la dona d’una altra administració -segons han explicat a Junts diferents sindicats-. Si va ser a través d’una auditoria, Junts pregunta en què consisteix, l’abast i amb quina periodicitat es fa. I si la descoberta va ser “casual”, l’exconsellera de la Generalitat planteja quines mesures concretes prendrà l’Ajuntament “per millorar els procediments interns” i evitar que es repeteixi una situació com aquesta. A més, Munté demana per què no s’ha creat la figura de l’adjunt a la direcció dels centres de serveis socials, “especialment en els més grans o situats en zones amb major índex de vulnerabilitat social per poder descarregar de feina a les direccions i millorar els mecanismes interns dels centres”.
ERC demana que comparegui el càrrec polític
ERC ha fet un pas més enllà i ha sol·licitat la compareixença del responsable polític que gestiona els Drets Socials a la comissió de Drets Socials, Cultura i Esports d’aquest dimarts vinent. Des de fa unes setmanes, la gestió política de Drets Socials recau en la cinquena tinenta d’alcaldia Raquel Gil. L’alcalde Jaume Collboni va anunciar al maig una reordenació del govern en la qual, entre altres aspectes, va deixar la segona tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay sense l’àrea de Drets Socials.
La regidora republicana Eva Baró defensa que davant de casos com el denunciat cal actuar amb transparència, “no només perquè l’Ajuntament té l’obligació de fer-ho, sinó també perquè explicant els fets, evitarem discursos alarmistes, estigmatitzadors i culpabilitzadors envers els serveis socials”. ERC afegeix que en tot aquest procés cal fer un acompanyament dels professionals de serveis socials, ja que les “possibles notícies i discursos generalistes poden malmetre la imatge, tant de l’IMSS com dels professionals de l’educació i el treball social”.
En aquesta línia, el grup municipal de Vox ha exigit també la compareixença dels responsables de l’IMSS i que es faci una auditoria completa dels programes d’ajuts socials municipals. El president de Vox a l’Ajuntament Gonzalo de Oro Pulido ha qualificat els fets “d’un escàndol gravíssim” i ha acusat el govern de Collboni de permetre un “error sistemàtic” en el control de fons públics.
UGT demana més sistemes de control
Fonts de la secció sindical d’UGT a l’Ajuntament de Barcelona expliquen que, arran d’aquest cas, han demanat al govern que reforci els sistemes de control i supervisió en el moment de contractar treballadors i quan aquests ja estiguin en el seu lloc de feina. També han exposat que els serveis jurídics municipals “persegueixin” el delicte, també “per protegir a la resta de la plantilla”. A més, des d’UGT es planteja que, en el conjunt de les administracions públiques, s’estableixi més vigilància a l’hora de donar ajuts i millorar-ne la gestió interna.
