Més de 15.000 persones han participat aquest diumenge al matí en la 44a edició de la Marató de Barcelona. La històrica prova atlètica ha comptat entre els corredors inscrits amb diferents personalitats entre les quals destaca el primer secretari del PSC, Salvador Illa.
El líder dels socialistes catalans ha culminat l’exigent recorregut de la cita esportiva amb un temps de 3 hores, 42 minuts i 43 segons, un registre que li permet millorar la seva marca personal en gairebé vuit minuts. Cal recordar que Illa és corredor habitual i compatibilitza aquesta activitat esportiva amb la seva feina al capdavant del partit i com a cap de l’oposició.
Pel que fa a la seva trajectòria en maratons, el polític va debutar com a maratonià el desembre de l’any passat a la cursa de 42 quilòmetres que va celebrar-se a la ciutat de València. En aquella ocasió, el cap de files del PSC va acabar el recorregut en 3 hores, 49 minuts i 1 segon.
La història darrera la Marató de Barcelona
A diferència d’altres maratons, impulsades des de l’àmbit professional, la multitudinària prova barcelonina comença el 1980 gràcies a l’impuls d’un enginyer químic. Ramon Oliu, llicenciat en química i amb més d’un màster sobre la matèria, va decidir impulsar un canvi vital als seus 48 anys. “Va arribar a la conclusió que havia de fer exercici”, expliquen des de la web de la cursa. És difícil predir què hagués passat si Ramon Oliu no hagués arribat a aquesta ‘conclusió’; segurament la marató hauria arribat igualment a la capital catalana, però hagués trigat molts més anys i el caràcter popular de la cursa -qui sap- potser seria menor.
Dos anys abans de la primera edició de la prova barcelonina, captivat per la gran cursa de Nova York, el químic havia preguntat a la federació d’atletisme espanyola quan es feia una cursa semblant a aquella, amb 42 km, a Barcelona. Però la resposta va sorprendre: “No n’organitzem cap”. Aquest motiu va dur Oliu i quatre persones més a crear la ‘Comissió Marathon Catalunya’ i, en pocs dies, a organitzar una primera edició a Palafrugell amb 185 corredors. La gran trava en aquella època era que l’ordenança no permetia organitzar-ne una a la capital, i per això cal esperar fins al 1980 per veure la primera gran cursa a Barcelona. La resta, ja és història
2 
