El Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, un equipament municipal fet de fusta majoritàriament, porta tancat més de nou mesos per la presència d’una substància tòxica, el formaldehid. La documentació de l’Ajuntament a la que ha tingut accés el TOT Barcelona diu que el formaldehid “es vincula amb els materials constructius de l’edifici, concretament la fusta, segons la informació de l’empresa constructora”. Un expert consultat per aquest mitjà, Jordi Gené, enginyer i responsable de la fusta del Centre de la Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), opina que l’estructura de fusta de l’edifici no pot ser la causa del formaldehid. “No és la fusta en si”. I creu que l’origen pot ser més aviat degut a derivats o tractaments de la fusta o altres elements, com vernissos i pintures, que s’han utilitzat.
Gené no ha estudiat el cas concret de l’edifici de Trinitat Vella i parla en genèric quan es refereix al possible origen del problema. “Caldria veure quins altres elements o materials s’han fet servir en la construcció”. Els derivats i tractaments de la fusta a què fa referència són taulells, taules de despatx, parquet, revestiments, plàstics que poden portar algun tipus de vernís… “Tot això posat en una habitació pot desprendre aquesta substància o altres. El formaldehid és un compost volàtil i juntament amb altres poden ser nocius”. Però a Gené li estranya que nou mesos després, l’equipament continuï clausurat. L’enginyer no creu que el problema s’hagi degut a la manca de control per part de la constructora.
La ventilació, clau per resoldre la situació
Segons l’expert, la situació s’hauria d’haver resolt amb ventilació, “en tres o quatre setmanes”. I afegeix que es treballa per establir un protocol perquè un edifici nou no es comenci a utilitzar l’endemà d’acabar la construcció i s’esperi al voltant d’un mes per a entrar-hi per evitar el contacte humà amb aquests compostos. Gené explica que formaldehid n’hi ha a molts llocs, a la natura, a l’aire o als habitatges, però en nivells molt baixos. Un exemple habitual de la presència de formaldehid és als cotxes nous de trinca. L’olor que desprenen és degut al formaldehid pels diferents components que porten a l’interior, però al cap de pocs dies, i a mesura que el vehicle es va ventilant, l’olor va desapareixent. Això passa, sobretot, amb els cotxes europeus i no amb els japonesos, “ja que el formaldehid està prohibit en aquest país”.
La presència de formaldehid a l’equipament de Trinitat Vella, va obligar a atendre a tres persones treballadores que, a finals de gener del 2023, van presentar simptomatologia irritativa. Gené vol deixar clar que aquests símptomes com ulls irritats o mal de cap surten al cap de pocs dies, però els tipus de càncer amb què es vincula el formaldehid són molt a llarg termini i normalment estan relacionats amb manipulacions d’aquesta substància. “Com els canvis de temps, hi ha gent que és hipersensible al formaldehid”.
Un tancament preventiu
La presència del formaldehid està regulat per una normativa europea, que preveu uns nivells molt baixos per evitar la toxicitat, igual que la manipulació. En el cas de l’edifici municipal, l’Ajuntament ha dit que, en tot moment, els mesuraments han donat nivells de formaldehid per sota dels estàndards, però, en ser un centre de treball municipal, s’ha optat per mantenir-lo tancat de manera preventiva fins que els nivells d’aquesta substància siguin propers a 0″.
L’equipament, situat a la Via Favència amb la carretera de Ribes, té quatre plantes d’uns 500 metres quadrats cadascuna amb una superfície total construïda de 2.000 m². L’edifici es va construir amb materials sostenibles i no contaminants. Amb un pressupost de 6,7 milions d’euros, segons els arquitectes, Haz Arquitectura, està pensat en clau d’eficiència energètica, ja que aprofita la calor del terra per mantenir el termòmetre interior estable, tant a l’hivern com a l’estiu. L’equipament es va estrenar el març de 2022 i nou mesos després, a finals de gener de 2023, es va tancar. El Centre de Vida Comunitària, amb una trentena de treballadors, ofereix diferents serveis municipals, sobretot socials i comunitaris.
La fusta, contra el canvi climàtic
Cada cop es construeixen més edificis de fusta. A Barcelona, per exemple s’estan fent diverses promocions d’habitatge amb aquest material, i la biblioteca Gabriel García Márquez, escollida la millor del món, és tota de fusta. Gené destaca les bondats de la fusta en la lluita contra el canvi climàtic. “Segresten el CO₂ de l’atmosfera i el posen a l’edifici”, apunta. A més, els edificis de fusta són més fàcils i ràpids de construir, regulen la humitat ambiental i són més agradables per viure.
