“Exigim un local digne per tots els esplais i caus”. Aquesta és la reclamació que encapçala la manifestació convocada aquest pròxim dissabte 6 de maig a les 18:00 hores a plaça d’Universitat, a Barcelona. La manifestació és el fruit de la iniciativa Deslocalitzades que impulsa des de fa anys l’associació d’esplais laics catalans, Esplac, i a la qual s’hi han adherit altres entitats d’associacionisme educatiu com Acció Escolta, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans, Moviment d’Esplais Cristians de Catalunya (MCECC) i Casals de Joves. Una acció conjunta que pretén posar sobre la taula la problemàtica que viuen molts esplais amb els locals.
L’educació en el lleure ha estat des de sempre una de les opcions preferides per les famílies que escullen que els seus fills continuïn aprenent fora de l’escola. Però continua essent un sector molt precaritzat. Actualment, segons dades d’Esplac, un 65% dels esplais afiliats a l’associació no disposen de local propi, o només tenen accés a un “espai en males o justes condicions de sanitat i seguretat”.
Per poder suplir les seves necessitats més bàsiques i exercir la seva activitat amb la màxima normalitat possible, molts d’aquests esplais de la capital catalana han hagut de “buscar-se la vida” perquè la calor o la pluja no els suposin un impediment i puguin oferir les activitats esperades per tots els infants cada dissabte. Aquest és el cas de l’esplai Movi de Sarrià. “Des que ens vam escindir de l’església no hem pogut tornar a tenir un local propi”, expliquen des de l’esplai.
“Alguna vegada hem hagut d’anul·lar les activitats de dissabte perquè plovia i no podíem anar enlloc, o perquè feia massa calor per a estar al carrer”, afirma la Clara Dueñas, que fa 5 anys que és monitora del Movi de Sarrià. En aquests moments, el Movi, que ja fa seixanta anys que va començar la seva activitat de lleure, no disposa d’un local propi. Aprofiten els espais que els cedeix el centre cívic de la Casa Orlandai, al número 23 del carrer Jaume Piquet, però estan “completament condicionats” als horaris del centre. “No podem fer servir sempre que necessitem les sales de l’Orlandai perquè moltes vegades estan ocupades per les altres activitats”, explica Dueñas -no com a crítica al centre cívic que els cedeix alguns espais, sinó en referència a l’Ajuntament de Barcelona-. “Ens veiem obligats a anar a fer les reunions per preparar-ho tot a bars i, llavors, comprar alguna cosa perquè si no, no ens deixen ser-hi”, afegeix la Clara que recorda que “l’esplai o el cau són accions de voluntariat”, és a dir, que els monitors no reben cap retribució econòmica a canvi.
La realitat del Movi és molt similar a la que viu l’esplai Espurna de Gràcia. També van perdre el seu local en deixar de formar part de MCECC per adherir-se a Esplac, i avui dia encara no n’han aconseguit un de nou per a ells sols.
La precarització dels espais
“El 31 d’agost de 2020 el districte de Gràcia ens va deixar sense local a nosaltres i a l’esplai Matinada-Pòrtics”, explica en Marc, que actualment és monitor de l’Espurna de Gràcia. En aquell moment l’Ajuntament els va fer fora del local en el qual es trobaven, al carrer de Jaén, i els va recol·locar al Casal Popular de Tres Lliris, al número 17 del carrer de Nil Fabra: el local d’un projecte completament independent a l’activitat habitual d’aquests dos esplais.
Actualment, ja no es troben al Casal, sinó que comparteixen espai al Casal Jove de la Fontana, lloc en el qual també depenen de la disponibilitat de sales de l’espai i dels seus horaris. Un local que, com alerta en Marc, “no compleix els mínims necessaris”: “Tots els locals que ens oferien des del districte eren precaris, amb unes estructures completament deficients per poder fer esplai amb normalitat”, lamenta en Marc.
Aquest problema també el viuen des de MCECC, però amb un enfocament diferent. “La gran majoria dels locals que tenen els nostres esplais no són gens dignes”, explica el vicepresident del Moviment d’Esplais Cristians de Catalunya, Joan Morte. En aquest moment MCECC compta amb 44 esplais a Barcelona, la immensa majoria d’ells repartits en locals de parròquies i escoles concertades de la ciutat. Ara bé, tot i tenir un espai on fer les activitats, també depenen completament dels horaris dels rectors de cada parròquia o de la direcció de les escoles, cosa que tampoc els permet ser lliures.
Onze condicions per un espai digne
El Consell de Joventut de Barcelona (CJB) ha elaborat un document en el qual queden recollides les onze necessitats bàsiques, segons les aportacions que han fet el centenar d’esplais que hi ha participat, que ha de complir un local perquè els diferents espais i caus -independentment de les seves característiques específiques- puguin fer les seves activitats sense inconvenients.
Perquè aquests espais siguin dignes cal que tinguin un “accés independent”, és a dir, que les entitats puguin fer-ne ús sempre que els sigui necessari, disposin d’espai “per fer les activitats dels dissabtes” i espai per “fer reunions fora de l’horari d’esplai o cau”, que permeti crear una “identitat pròpia”, és a dir, decorar-lo lliurement, i que disposin d’espai “d’emmagatzematge del material de l’entitat”. També és important que aquests locals compleixin amb els bàsics d’habitabilitat, és a dir, una bona ventilació, parets, terra, lavabos, etc.
Tot i que es tracti d’unes condicions força obvies, alguns esplais denuncien que les ofertes de locals que han rebut no les complien. “El local que ens van oferir només complia 3 dels 11 requisits”, explica en Marc. Ells, però, es van veure obligats a acceptar el local per no quedar-se al carrer. Ara mateix comparteixen seu amb l’esplai Matinada-Pòrtics, una cosa que, tot i la bona relació que tenen, no agrada a l’Espurna perquè senten que l’administració de la ciutat els ha tractat sempre “com si fossin un una sola entitat”, però ells al·leguen que “tenen necessitats totalment diferents”: “Volen matar dos ocells d’un sol tret i això no és positiu per ningú”, sentencia en Marc.
“Necessitem més subvencions de la Generalitat per poder fer la nostra tasca en condicions”, afirmen des dels esplais d’Esplac. Una idea que Morte també comparteix, ja que alerta que les subvencions que reben com a MCECC “han disminuït força” els últims anys: “Tot i que interactuem amb l’església i centres privats, nosaltres oferim un servei públic”, reclama el vicepresident, que recorda que ells destinen els diners a ajudar els esplais i no a finançar l’església.
