Els vianants s’aturen davant del forn de pa Caballol per llegir els dos papers penjats a la porta. Esperen veure-hi notícies bones, en un moment en què abunden les dolentes. De seguida, però, s’adonen que es troben davant d’una altra notícia negativa: el tancament d’un forn de pa centenari. En concret, llegeixen dues cartes d’acomiadament, una en català i l’altra en castellà.
Eloi Isern i Sílvia Sobirós venien a acomiadar-se, però s’esperaven un adéu diferent. De fet, es dirigien al forn per informar que marxen de Barcelona. “Ens han gentrificat”, admeten, resignats. Després de llegir la carta dels responsables del Caballol s’adonen que, efectivament, es tracta d’un acomiadament, però no el seu. “Estem desolats”, reconeix Isern, que critica la falta d’oferta al barri i que el pa a la resta d’establiments propers “és una merda”. “No ens ho esperàvem, no ens n’havien dit res”, apunta Sobirós.
Isern i Sobirós s’han assabentat aquest migdia de la notícia, que els ha deixat tocats. “És un desastre”, es queixa ell. Tots dos coincideixen amb una altra veïna del barri, que també llegeix amb atenció la carta. Tot i que no n’era compradora perquè gairebé no menja pa, veu una derrota el tancament del local, que tenia gairebé 100 anys. Imatges de l’Instagram del forn mostren com era el negoci antigament.
Tot i que no era un client habitual com Sobirós i Isern, Joan Roca, resident del carrer Galileu, veu una “llàstima” la pèrdua del forn de pa. “A la meva dona li ha sabut greu”, comenta. És ella la que freqüentava el local, i quan va saber que ha abaixat la persiana la tristor es va apoderar d’ella.
Alguns clients del Caballol han volgut deixar constància de la buidor que deixa a les Corts. “Us trobaré a faltar”, diu un missatge escrit al paper penjat a la porta del forn. És un dels que alguns veïns han escrit per acomiadar-se del forn. “Trobaré molt a faltar aquells moments compartits entre cafè i cafè”, lamenta un altre escrit. Un lament que s’estén entre tot el barri, que afronta el dol d’haver perdut una institució.
