Les obres han tornat al número 81 de l’avinguda de Roma. Els operaris fa mesos que treballen en la remodelació del gran esquelet de formigó que des de fa prop d’una dècada presideix aquest punt de la Nova Esquerra de l’Eixample, entre els carrers de Calàbria i Viladomat. Es tracta del conegut com a edifici Estel, una construcció erigida entre els anys 1972 i 1975 que durant més de tres dècades va ser la seu de l’empresa Telefònica a Barcelona i que ara es convertirà en el nou hub d’innovació global de la farmacèutica AstraZeneca.
Aquest colós de 73.000 m² de sòl edificable ha viscut des del 2007 una verdadera odissea de canvis de propietat i de projectes defenestrats que en van propiciar la seva degradació fins al punt que la Guàrdia Urbana va haver de precintar-lo. L’any 2015 es va començar uns treballs per transformar l’aspecte exterior opac que fins aleshores havia tingut l’edifici, es van buidar els finestrals tapats per làmines de color blanc cromat i es va deixar l’immoble del tot pelat, només amb l’estructura interior de formigó. Coberta amb malles o sense, la gegantina construcció de 14 plantes va mantenir-se d’aquesta manera fins ara fa gairebé un any, quan els actuals propietaris van anunciar l’inici dels treballs per convertir les instal·lacions en un macrocomplex d’oficines de més de 51.000 m².
Malgrat haver començat fa mesos, els avenços de la reforma -que costarà prop de 80 milions d’euros– no s’han fet especialment palpables fins fa poques setmanes, quan els operaris van començar a muntar unes grans estructures de vidre per tapar els forats oberts des de fa prop d’una dècada amb el buidatge de les finestres. El contrast entre les parts on encara és visible l’esquelet de formigó i aquestes noves làmines és impactant. Amb el nou aspecte, l’edifici provoca una espècie d’efecte de mirall, un fenomen que dota el colós d’una aparença de lleugeresa i lluminositat que mai havia tingut i que ajuda a integrar-lo en una zona de l’Eixample on trobar immobles d’aquest estil i dimensions és pràcticament una anomalia.
Segell blaugrana i primer canvi de mans
Els orígens de l’edifici Estel es remunten a la dècada dels setanta, quan l’arquitecte barceloní Francesc Mitjans Miró va començar a projectar un immoble que veuria finalment la llum sobre plànol l’any 1972. Mitjans Miró entomava aquest projecte després del complex encàrrec de dissenyar de la mà de Josep Soteras Mauri i Lorenzo García Barbón el Camp Nou primigeni, que es va inaugurar el 24 de setembre del 1957 i la fisonomia del qual va quedar amagada sota les reformes que es van fer posteriorment en els anys 1982 i 1994. Les obres d’aquest colós s’acabarien finalment el 1975, el mateix any que Telefònica s’instal·laria al recinte, utilitzant moltes de les plantes com a espai per a ordinadors, fet que explica que les finestres es cobrissin amb aquestes làmines opaques de color blanc cromat.
La imponent construcció va passar sense pena ni glòria durant més de 30 anys fins que la companyia de telecomunicacions decideix l’any 2007, en ple moment àlgid de la bombolla immobiliària, vendre l’edifici per 220 milions d’euros al fons de capital risc Carlyle. Els nous propietaris van acusar ràpidament la forta inversió realitzada en aquests terrenys i grup inversor va acabar fent fallida amb l’esclat de la crisi, deixant l’immoble en terra de ningú. Amb la sortida definitiva de Telefònica el 2011, l’Estel va ser objecte d’una infinitat de saquejos i robatoris per part de lladres que buscaven coure o qualsevol altre metall susceptible de ser revenut en el mercat negre. Això va contribuir a accelerar la seva degradació, convertint-lo en un pol d’atracció per als grafiters i en un espai utilitzat recurrentment pels sensesostre per buscar aixopluc i refugiar-se del fred del carrer.
La maledicció de l’edifici fantasma
Després que les nombroses queixes del veïnat pel lamentable estat de l’edifici obliguessin la Guàrdia Urbana a precintar-lo sense massa èxit, el fons asiàtic Platinum Estates va decidir comprar l’immoble el febrer del 2014 per una quarta part de l’import pagat set anys abans pel fons Carlyle. Els nous propietaris tenien la intenció de convertir aquest colós en ruïnes en un complex amb prop de 200 pisos de luxe i un gran hotel de cinc estrelles. Es van posar diversos projectes sobre la taula i inclús es van iniciar les obres de reforma amb les quals es van buidar els finestrals, deixant al descobert la pell interior de formigó del conjunt.
Tot plegat va ser tan sols un miratge. L’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona va venir de la mà de la moratòria hotelera, una polèmica mesura que va frustrar aquest canvi d’ús de l’Estel i que va evitar que cap de les propostes plantejades acabés arribant a bon port. El bloqueig de la transformació de l’edifici es va allargar fins a principis del 2018, quan finalment el va adquirir per una quantitat que no va transcendir la societat Fiscalter Inversiones 2013, un fons propietat de la família índia Gidwani. Els nous titulars es van posar ràpidament les piles i a mitjans d’aquell mateix any ja havien iniciat els treballs per convertir l’immoble en 421 pisos de luxe i 575 places d’aparcament. Els promotors, però, es van trobar amb un inconvenient que no esperaven: les queixes dels veïns pel soroll dels operaris van motivar una inspecció municipal que va acabar destapant irregularitats en les obres.
Així doncs, la propietat es va veure forçada a demanar una segona llicència gairebé un any després de la primera que es va traduir en una reducció de quasi la meitat dels pisos de luxe plantejats inicialment. Davant les nombroses traves administratives, el projecte va acabar finalment guardat en un calaix. No va ser fins a finals de juny del 2022 que els promotors van optar per canviar d’estratègia i van sol·licitar al consistori un canvi d’ús dels terrenys per poder transformar-lo en un complex d’oficines de lloguer. La proposta -que també preveia ubicar-hi quatre locals comercials o de restauració i zones d’aparcament- va aconseguir rebre el vistiplau de l’Ajuntament ara fa just un any i els impulsors van procedir a pagar una xifra propera als 1,73 milions en taxes i impostos per poder desbloquejar les obres.
Un últim gir de guió?
El cas d’aquest edifici va tenir l’enèsim gir de guió a principis d’aquest mateix any. Després d’anunciar durant els primers mesos del 2023 la seva intenció d’invertir 800 milions d’euros en un hub a la capital catalana, la farmacèutica AstraZeneca confirmava a finals del passat gener que la ubicació triada era l’Estel. La forta aposta de la multinacional va acabar per enterrar el projecte del complex d’oficines de lloguer que havien plantejat els promotors i van donar ales als treballs de remodelació, que des d’aleshores han agafat velocitat de creuer.
Si no hi ha nous imprevistos, les obres haurien de concloure a finals d’aquest mateix any, ja que la previsió de la farmacèutica és que el nou hub ja pugui estar funcionament a principis del 2025. Més enllà de la inversió de 800 milions, AstraZeneca preveu contractar 1.000 persones en cinc anys que s’encarregaran de la mà del centre d’investigació Alexion de coordinar projectes internacionals en les cinc àrees terapèutiques principals de la companyia: oncologia; cardiovascular; renal i metabolisme; malalties respiratòries i immunologia; vacunes; i la joia de la corona, les malalties rares.
