L’antiga Terminal Drassanes ha recuperat aquesta setmana la seva activitat. Ara bé, ho ha fet lluny dels Ferrys i els passatgers amb maletes que durant anys van travessar les portes d’aquest edifici ubicat al Moll de Barcelona del Port Vell. Després de convertir-se en una de les bases dels equips que van participar en la Copa Amèrica de Vela celebrada a la ciutat l’any 2024 i d’acollir a l’octubre la darrera edició del Saló Nàutic de Barcelona, el recinte s’ha transformat en les darreres setmanes per poder albergar l’exposició Futur immediat. Transformar l’espai públic metropolità.
La mostra, impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), s’ha inaugurat aquest dijous i dibuixa els grans reptes del territori al voltant de la capital catalana, plantejant alguns dels projectes en marxa per afrontar-los des de la perspectiva d’aquest espai compartit. Així doncs, el recorregut que es podrà veure fins al pròxim 20 de setembre parla del canvi climàtic, la connectivitat, la mobilitat sostenible o la preservació del patrimoni natural i cultural i de com els municipis metropolitans aborden des de la gestió de l’espai públic aquests desafiaments.
El TOT Barcelona ha pogut visitar l’exposició aquest matí en una visita per a periodistes de la mà de l’Albert Gasull, director de Serveis d’Espai Públic de l’AMB. “Això no és una mostra de projectes, sinó que s’explica com estem donant resposta als diferents reptes de l’espai públic […] Hem triat el Port perquè, tot i que estigui a Barcelona, és un territori neutral que pertany a tota l’àrea metropolitana”, assenyala Gasull. Abans de decidir-se per l’antiga terminal, es va sondejar la possibilitat d’ubicar la mostra tant als tinglados de Sant Bertran com a l’espai polivalent del Portal de la Pau, que es va acabar descartant perquè encara no s’ha pogut enllestir la seva reforma, que havia de culminar-se a finals del 2025.
El disseny de l’exposició és obra de l’arquitecte Roger Badia, que ha configurat una instal·lació molt lluminosa amb quatre espais diferents i amb elements que pengen del sostre, farceixen les parets i inclús ocupen part del terra. “Volíem replicar l’estètica de l’antiga terminal, però alhora que fos un espai porós, estimulant l’intercanvi entre l’exterior i el que hi ha l’interior”, apunta Badia.
Integració urbana d’autopistes, zones verdes o patrimoni
L’itinerari arrenca amb una peça audiovisual acompanyada d’uns panells informatius amb dades sobre el territori de 636 quilòmetres que defineix avui dia l’àrea metropolitana barcelonina. També es fa una retrospectiva fins als vuitanta, quan es crea la Mancomunitat de Municipis -precursora de l’AMB i embrió del primer equip dels actuals Serveis d’Espai Públic- i s’enllaça amb els quinze anys de trajectòria de l’ens metropolità vigent. “L’exposició pretén donar a conèixer la feina que fem i què hi ha darrere. Explicar a la ciutadania que la incomoditat que poden generar unes obres serveix per millorar l’espai i aquesta ciutat de ciutats”, afirma Gasull. D’aquesta primera instal·lació, passem a una gran estança diàfana dividida en set sectors. Cadascuna d’aquestes subdivisions correspon a un repte del territori i inclou diversos projectes en marxa que en volen donar resposta. Els desafiaments escollits són: adaptar-nos, relligar, moure’ns, recuperar, cuidar, equipar i habitar.
El primer parla de la millora de les condicions ambientals per reduir la vulnerabilitat del territori davant els efectes del canvi climàtic. Es posa com a exemple l’eix verd que es vol impulsar a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) per connectar el riu amb la trama urbana, on s’ha vist que per aconseguir espais que s’adaptin millor a les altes temperatures és més efectiu apostar per permetre el pas del vent que no per zones d’ombra. La segona de les subdivisions fa referència a resoldre o recosir les fractures urbanes mitjançant la integració d’infraestructures i l’eliminació de barreres. Un dels paradigmes seria el barri de la Montesa, un indret en ple desenvolupament urbanístic a mig camí entre Esplugues de Llobregat i Cornellà que es vol connectar amb la zona de Sant Ildefons, on ja hi ha equipaments funcionals que podrien donar servei als nous veïns.
La tercera pota d’aquesta constel·lació de reptes aborda la llibertat de desplaçament, fomentant la mobilitat sostenible i integrant de manera eficient i equilibrada els diferents mitjans de transport. “És el problema més greu que tenim a les ciutats: garantir que tothom es pugui desplaçar. No podem convertir les ciutats en boscos, però sí intervenir per fer-les més agradables i facilitar la mobilitat”, indica Gasull. En aquest punt, apareix un dels grans projectes de futur de l’AMB com és la integració urbana de la B-23, la continuació de la Diagonal en sentit Llobregat fins a Sant Joan Despí. Per fer-ho, es pretén incorporar carrils Bus-VAO, habilitar fins a deu quilòmetres de vies per a bicicletes, plantar més de 6.000 arbres i millorar les connexions per a vianants. El quart desafiament reflexiona sobre la “recuperació del patrimoni, el paisatge i la ciutat“, posant com a exemples la rehabilitació de la masia de Can Maragall de Cornellà o la intervenció sobre el districte econòmic de l’Hospitalet per flexibilitzar-ne els usos i repensar un espai públic dominat pel recinte de Fira de Barcelona.
Pel que fa a l’apartat de cuidar, es focalitza principalment en els parcs i les platges metropolitanes amb l’objectiu de preservar els seus valors “socials, naturals i ambientals”. El sisè repte fa referència als equipaments i la seva adaptació per respondre a unes necessitats ciutadanes canviants i als usos socials demanats. L’últim dels sectors introdueix l’habitatge, un dels altres grans cavall de batalla metropolitans i una problemàtica que requereix una resposta que contempli les noves de formes de viure de la societat. Tots els projectes mencionats i vinculats als desafiaments compten o podrien fer-ho en un futur amb finançament del pla d’inversions dels municipis metropolitans, que enguany arriba fins als 150 milions d’euros. A banda, també hi ha fons europeus i d’altres tipus de subvencions per part d’administracions. L’exposició es completa amb un apartat dedicat a les inversions previstes al Port de Barcelona, flanquejada per antigues plantalles recuperades del metro, i una segona peça audiovisual sobre com és el dia a dia dels professionals dels Serveis d’Espai Públic de l’AMB.
Un referent en la transformació del territori
La inauguració de la mostra celebrada aquesta tarda ha comptat amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni, que considera que és una bona radiografia per entendre per què l’ens metropolità és un referent en aquest disseny i execució de l’espai públic. “Aquesta exposició reflecteix com la dignificació del territori que es fa des de l’AMB millora el benestar de les persones i, per tant, és un element clau per a la preservació de la cohesió social. Els 40 anys d’experiència en projecció i construcció de l’espai públic ens han donat les eines i els instruments per fer carrers, places i equipaments cada vegada amb més qualitat, per tenir uns barris dels quals la gent se senti orgullosa, i més preparats per integrar la diversitat”, ha dit Collboni.
