A la plaça de la Gardunya, situada a la part posterior del mercat de la Boqueria, conflueixen actors amb històries de vida molt dispars. Per una part, estan els que són més visibles, tant al carrer com a l’imaginari col·lectiu: els estudiants de l’Escola la Massana, plens d’inquietuds i somnis; i els turistes que mengen, despreocupats, paperines de pernil salat o de peix fregit de les parades del mercat. D’altra banda, estan aquells als quals molts no volen mirar i, fins i tot, poden arribar a invisibilitzar: els 35 immigrants que viuen a La Tancada, situada al número 5 del carrer de les Floristes de la rambla del barri del Raval.
Aquest espai, que es troba en un dels edificis de l’antiga Escola Massana, va néixer fa cinc anys, quan el van ocupar un grup d’immigrants que no tenien lloc on viure. Durant tot aquest temps La Tancada ha estat la casa de desenes de persones que van marxar dels seus països d’origen per escriure un futur millor. Ara, però, el seu final podria també estar escrit.
Notificació de desallotjament
Aquest final començava a escriure’s el 26 de setembre, quan els inquilins van rebre una carta de la regidoria de Ciutat Vella demanant-los que acreditessin, en un termini màxim de 10 dies, els títols que legitimaven la seva ocupació. Fonts del mateix espai expliquen al TOT Barcelona que el passat 23 d’octubre van rebre una altra notificació avisant-los que, davant la impossibilitat d’haver pogut legitimar la seva ocupació, tenien 10 dies hàbils per marxar d’aquest espai del cor de Barcelona. En cas de no fer-ho per voluntat pròpia, “es procedirà a desallotjar-los”, afirma la notificació a la qual també ha tingut accés el TOT. “Calculem que el desallotjament podria produir-se a partir del pròxim 8 de novembre”, avisen sense mostrar indicis d’haver perdut del tot l’esperança. Malgrat les dificultats, l’objectiu és aturar el desallotjament presentant un recurs d’alçada a alcaldia.
Entrar a l’interior d’aquest espai suposa creuar-se amb desenes d’històries de persones que no han parat de lluitar per poder viure amb uns mínims de dignitat. Una d’elles és la Lily, que va deixar la seva Nigèria natal per motius que ara prefereix no recordar. Explica al TOT que va arribar a Barcelona fa vuit anys per buscar-se la vida. Els inicis, naturalment, no van ser fàcils. Va passar un temps dormint al carrer. “Va ser una experiència forta…”, diu sobre una situació de sensellarisme que no va acabar fins que va entrar a La Tancada l’abril del 2018, just quan va néixer aquest espai.
El panorama actual fa que per a la Lily sigui inevitable pensar que podria tornar a aquells dies. Insisteix que, en aquests moments, és molt difícil que les administracions els hi facilitin algun lloc on dormir i que viure al carrer és molt dur. “L’Ajuntament no pot tancar aquest espai. Hi vaig arribar sense res i ara em guanyo la vida venen peces de roba que confecciono jo mateixa. Aquí tinc una estabilitat per anar treballant. Si em quedo al carrer hauré d’invertir tots els meus esforços a sobreviure”, assenyala entre les converses que tenen en paral·lel altres integrants. Un d’ells recorda una realitat que agreujarà encara més la situació i que, com cada any, és inevitable que arribi: l’hivern. Minuts després, una veïna de la zona, com si hagués sentit aquest avís, crida a la Lily i li regala un abric.
“Insalubritat i inseguretat”
Per part seva, els motius de l’Ajuntament per enviar la notificació de desallotjament són diversos. “S’actua per manca de compliment de requeriments de seguretat i salubritat exigibles per a l’ús d’aquest local”, informen fonts municipals al TOT, que també detallen que van sol·licitar un informe sobre l’espai a serveis socials després que l’examinés els passats mesos d’agost i setembre. Sobre la seguretat, les fonts municipals donen més detalls de la valoració feta pel consistori. “En l’àmbit de la seguretat, s’actua també d’acord amb les reiterades actuacions de la Guàrdia Urbana per incidents ocorreguts en aquest espai i al seu voltant immediat, per incidents d’ordre públic”, afegeixen i, alhora, recalquen que l’objectiu de la “recuperació” d’aquest immoble és destinar-lo a un ús públic per al districte i la ciutat.
Des de La Tancada veuen insuficients aquests arguments. Un altre inquilí, Terai Djamal, explica al TOT que el lloc s’hauria pogut mantenir en millors condicions de salubritat si haguessin comptat amb l’ajuda del personal de serveis socials. “No ha vingut ningú”. Pel que fa als incidents que han requerit l’actuació de la Guàrdia Urbana, la Lily assegura que gairebé sempre els han provocat persones de fora de l’espai, raó per la qual han començat a organitzar-se millor a partir d’assemblees. “Estem fent torns per vigilar la porta i evitar que vingui gent a portar problemes. He arribat a estar hores sense dormir per assegurar-me que no passa res”, afegeix.
D’altra banda, altres fonts de La Tancada també asseguren que el procediment que està seguint el consistori és il·legal. Segons han pogut saber a partir d’assessorament jurídic, no pot recuperar aquest immoble municipal a través de la via administrativa —com intenta fer el consistori— quan fa més d’un any que està ocupat, sinó que “ha d’anar per la via judicial”. “Vam demanar al regidor del districte, Albert Batlle, en el darrer Consell de Ciutat Vella que no desnonés l’espai. La seva resposta va ser que no es pot viure en aquestes condicions. Però l’alternativa quina és, llençar la gent al carrer?”, es pregunten.
Si els plans de l’Ajuntament continuen segons el previst, el destí de Djamal també serà viure al carrer. Fa un any i mig que aquest home originari d’Algèria viu a La Tancada i està enmig de llargs processos burocràtics amb els quals intenta aconseguir una discapacitat per ser ceguera i, així, poder comptar amb alguns ingressos. De moment, la incapacitat i evitar el desallotjament són la seva única esperança per tirar endavant. “Aquí no tinc gaire espai: un llit enganxat a la porta i poca cosa més. Però és un espai”, sentencia.
