Les escoles d’adults viuen un moment especial. D’inflexió, si s’aprofita. La formació d’adults és la germana pobre de l’ensenyament reglat i fa anys que està en declivi, tant en número de centres com en influència. Però avui iniciatives noves i antigues impulsen una refundació a contracorrent per recuperar la vocació inicial: capacitar a la ciutadania per a una vida millor. L’ascensor social, versió autoconstruïda. 

Diverses veus apunten camins per aquest rellançament. D’una banda, les primeres iniciatives de formació d’adults compleixen ara 50 anys i recorden la vigència de les necessitats de formació que les van impulsar a la Transició. No van néixer pas a la capital, sinó als seus límits: Can Serra (L’Hospitalet) i la Mina (Sant Adrià) són les dues pioneres. També tenen un nom en comú –Jaume Botey, un dels capellans obrers de la perifèria– i una geografia humana compartida –la immigració del desarrollisme–. El segle XXI els ha portat nous públics i necessitats, però les coordinades són les mateixes.

D’altra banda, sorgeixen iniciatives amb funcionaments diferents però el mateix esperit. Com La Troca de Sants, amb un model de gestió comunitària al cor del barri de Sants. Recull i actualitza les tesis fundacionals dels anys 70, inspirades en Paulo Freire: tots podem aprendre i tots podem ensenyar alguna cosa. Al debat s’hi sumen també acadèmics i think tanks, com la Fundació Bofill, que demana donar a aquests centres la importància que realment tenen.

Els anhels de les barriades

Aquest mes de juny el Centre de Formació d’Adults Can Serra celebrava una festa de 50 anys. No era una festa qualsevol. L’escenari era la carismàtica parròquia del barri, que des de fora ningú diria que és una església. Llueix com a rètol Casa de Reconciliació, el nom que va triar el rector, l’escolapi Jaume Botey, per al centre parroquial que li demanaven les entitats del barri com a aixopluc d’activitats antifranquistes tan subversives com ensenyar a llegir i escriure. Va fer que els veïns participessin en la construcció, col·locant cadascú una totxana i usant plànols i proporcions d’aigua i ciment per fer classe de matemàtiques.

Malgrat l’onada de calor i sense ni ventiladors, la Casa de Reconciliació es va omplir de gom a gom per commemorar el mig centenari. Avis i sobretot àvies que fa 50 anys van treure’s el graduat escolar gràcies a aquelles aules itinerants –no es va homologar fins al 1984–, molts dels quals havien arribat a Catalunya des d’Andalusia amb més esperances que possessions. Dones que volien poder llegir les cartes que els enviaven els fills des de la mili o que van treure’s la bàsica i d’aquí al Batxillerat a les nits i a unes oposicions a funcionària local. Famílies reals que han tingut un futur i que s’han fet seva la terra d’acollida gràcies a la formació d’adults.

La Casa de Reconciliació, la parròquia de Can Serra / Foto: MMP
La Casa de Reconciliació, la parròquia de Can Serra / Foto: MMP

També van intervenir docents i còmplices de diverses etapes, alguns d’ells activistes veterans com Maria Pau Trayner o Pilar Massana. I des dels mateixos bancs, compartint homenatge i catarsi, joves llatinoamericans demanaven el micròfon per agrair als seus professors actuals l’oportunitat de treure’s un títol que els doni feina i per haver-los “encarrilat” després de perdre el camí d’adolescents. Futures famílies, ells també, fent arrels a Can Serra i a Catalunya gràcies a la formació d’adults.

Enric Roldan, veí de la Torrassa, va ser un dels impulsors d’aquelles classes la primavera de 1972. Recorda que en aquell moment hi havia 25.000 persones completament alfabetes només a l’Hospitalet, de les “que havien de firmar el DNI fent una creu”. “Un amic meu, el meu germà i jo teníem la idea de donar classe com a voluntaris i vam anar a una Escola Nacional a oferir-nos, però ens van dir que era impossible: el Règim només permetia impartir docència a la Falange, a l’Església i als maestros nacionales”, relata. D’aquesta tríada, van veure clar que l’única aliança possible era amb els capellans rojos de les barriades.  

La colla de Roldan coneixia a Josep Maria Monferrer, escolapi al barri de la Mina –encara en actiu!–, que els va presentar a Jaume Botey. “Ell també tenia la mateixa idea i vam començar les classes nosaltres tres, en Botey, l’escolàpia Magdalena Sendra i l’enginyer Jorge Linés”, rememora. Primer als baixos d’un bloc de pisos, després a les nits a l’IES Torres i Bages i finalment amb un centre propi i professorat estable, l’escola ha anat creixent i evolucionant. D’aquí va sorgir el manual d’alfabetització referent a tot l’Estat, a partir del llibret “Així aprenem els adults a Can Serra” compilat per Mercè Romans.

Intervencions durant la celebració dels 50 anys de l’escola d’adults de Can Serra / Foto: MMP

Avui el CFA Can Serra té més de mig miler de matriculats anuals, perquè la crisi de 2007 va fer créixer molt la demanda. Imparteix català, castellà, anglès, informàtica, alfabetització, el graduat en Secundària i accés a cicles formatius i universitat. La sociologia és exemplar: meitat nacionalitat espanyola i meitat estrangera, majoria femenina, mixtura generacional. “Cal garantir la salut de la formació d’adults per garantir la salut de la societat, som com una medicina!”, reivindicava a l’acte la directora actual del centre, Carme Mestres. 

Va desembarcar al centre el 2017, poc abans de morir Jaume Botey, i li feia respecte assumir aquella herència moral: “Pensava com podria jo dirigir l’escola que va fundar aquest senyor… però quan el vaig conèixer, vaig veure que era un repte fàcil: només calia seguir el seu exemple!”, explicava rient durant la festa. “Som un servei públic i l’Administració hauria de creure en nosaltres”, afegia. L’ha liderada 5 anys i es jubila aquest final de curs, així que va aprofitar la celebració per presentar en societat a la seva successora, Carmona Pulido, que és una de les mestres actuals.  

El barri aprèn, ensenya i decideix

La nova formada d’experiències de formació d’adults s’emmirallen en els orígens autogestionats de les pioneres, tot i que parteixin de barris i necessitats noves. És el cas de la Troca de Sants, un dels molts spin-offs del hub veïnal de Can Batlló. Neix el 2015, de la mà de mestres d’adults i veïns arran de la llunyania de l’únic centre de formació de Sants-Montjuïc, situat al final del passeig de la Zona Franca. “Ningú de Sants ho sent com un lloc proper i és un centre una mica tancat en ell mateix”, resumeix Ester Rams de Pablo, una de les impulsores de La Troca. 

“A Sants hi viuen 110.000 persones i també hi ha població en risc d’exclusió, però ni hi havia escola d’adults ni el teixit socioeducatiu d’altres barris com el Raval”, justifica. Hi havia hagut un centre i la Generalitat el va tancar el 2005, sense pràcticament oposició. “Si hagués tancat una bressol hi hauria hagut moltes manifestacions, però va tancar la d’adults i no va passar gaire res… Una evidència més de quin lloc té l’educació d’adults avui a la societat”, lamenta. “La gent que hi assisteix i hi participa sol ser molt invisibilitzada, poc empoderada, poc connectada amb el teixit social”, argumenta.

Un grup de persones del barri van engrescar-se a posar-hi solució. Sota el paraigües de Can Batlló, van iniciar contactes amb els acadèmics de referència en la matèria, amb professionals en actiu… I van presentar una proposta al teixit social del barri, que la va rebre molt bé. Tot rutllava fàcil, fins que van picar la porta de les institucions: “Ens vam adreçar al districte, perquè pensàvem que amb l’arribada dels comuns hi hauria més sensibilitat… I vam topar amb el que hem topat tota l’estona: molt interessant la vostra idea, però no és competència nostra”. 

“És com si l’educació de persones adultes no li toqués ben bé a ningú!”, es queixa. Des del curs 2003-2004 aquesta branca de formació ja no pertany a Benestar Social sinó al Departament d’Ensenyament, que a Barcelona actua a través del Consorci d’Educació compartit amb el municipi. “És ben sabut que la formació d’adults no va bé actualment, però no saben per on començar i van lents, així que de facto està congelat el número de professionals i fins i tot es tanquen centres”, critica Rams de Pablo. Tampoc hi ha consens de què cal fer entre escoles ni amb el teixit social: “Hi ha molta divisió i no anem tots a una”.

El desllorigador va arribar el 2017 a través d’una subvenció municipal d’una altra àrea, Participació. La Troca va acollir-s’hi per articular la fundació de l’escola a través d’una àmplia ronda de trobades i entrevistes amb associacions, ambulatori, Serveis Socials, el col·lectiu gitano, Barcelona Activa, grups de persones migrades i gent gran… “Calia saber de primera mà quines necessitats formatives estaven cobertes i quines no, o quins horaris tindrien sortida”, exemplifica.  Un dels participants va ser precisament Jaume Botey, pocs mesos abans de morir. “Ens sentim com si agaféssim el seu testimoni!”, reivindica.

Van obrir portes el gener de 2018 amb una prova pilot a la Lleialtat Santsenca, l’equipament també municipal on segueixen. Aquest és el quart curs, amb vora 400 persones per trimestre. Ja han passat per La Troca uns 2.000 alumnes. Ofereix formació de català, castellà, alfabetització i informàtica, entre d’altres. Les classes són totes gratuïtes i es concentren al matí, amb 9 professionals d’aquesta especialització a diferents percentatges de jornada laboral. Formats trimestrals i modulars, perquè els adults necessiten més flexibilitat que els cursos anuals infantils. 

A les tardes hi ha una altra formació, la que imparteixen professors voluntaris de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements, inspirada en Freire també: “Pots ser universitari doctorat i no saber cosir-te un botó o hem tingut alumnes índies que aprenien català al matí i ensenyaven anglès a la tarda perquè tenen un nivell quasi nadiu!”. Aquesta dualitat ha estimulat el boca-orella i la transversalitat: “No som l’escola ni dels immigrants ni dels jubilats que no saben informàtica, som una escola oberta a tot el veïnat, perquè a tothom li pot interessar aprendre sobre ioga o la declaració de renda”.

Rams de Pablo calcula que La Troca es finança, aproximadament, amb un 45% d’aportacions municipals diverses, un 45% d’ajudes de la Generalitat i un 10% de fons autogenerats. No obstant, el futur de l’escola no està gens garantit i s’han ofert al Departament d’Educació per fer una prova pilot d’un nou model d’escola amb gestió comunitària. “Ens proposem com a experiment i que valorin quins resultats dona, però de moment estem com sempre, la idea agrada però ens acaben dient que no”, lamenta. “La gent que està formant-se és qui ha de decidir com ha de ser aquell projecte, juntament amb el teixit del barri, perquè no pugui convertir-se en un xiringuito de ningú”, recepta.

L’escola perduda al Besòs

Si als anys 70 i 80 les escoles d’adults formaven part del repertori de reivindicacions veïnals més habituals, avui costa trobar barris on sigui una demanda prioritària. Una excepció és el Besòs, que fa anys que reclama recuperar l’escola d’adults que l’Ajuntament va traslladar al Poblenou. Aquest juny ERC i PSC van anunciar, sense els comuns, un acord per recuperar el centre. El districte ha ofert ubicacions però de moment no hi ha cap calendari. “El Consorci d’Educació ho té a la seva taula, ha de valorar la proposta”, indiquen fonts municipals.

La Bofill també pressiona

La Fundació Bofill prepara una bateria de receptes sobre l’educació d’adults, que presentarà properament. Reclama un “pla de país” amb més recursos, reconeixement i lideratge polític per al sector, perquè la formació actualment disponible és molt fragmentada i depèn de massa organismes diferents. Malgrat tenir un gran potencial de cohesió social, la dispersió de l’oferta fa que l’aprofitin més aquells que ja tenen un nivell educatiu alt: la població beneficiària amb estudis superiors triplica la que només té estudis bàsics. 

La rigidesa de calendaris, la falta d’estadístiques i la titulació heterogènia dels educadors també són algunes de les mancances que detecta l’entitat, que és referent a Catalunya en la lluita contra les desigualtats socials a través de l’educació. Més ingredients sobre la taula per al rellançament de la formació d’adults, una fita que comença des de baix i a contracorrent, igual que va néixer.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa