Si plou, no hi ha entrenament. No importa que la classe que tenien programada sigui a porta tancada, a l’interior del gimnàs Sant Pau Jade Taekwondo Centre D’Warriors. Si plou, és impossible que la canalla pugui trepitjar el tatami. El local s’inunda. L’aigua es filtra pels forats de les parets, pels baixants i pels lavabos. Després, qui ho neteja, tot sol, és l’Elmar Dimayuga. És el professor i impulsor d’aquest gimnàs, situat al bell mig del Raval. Un espai reduït que quan funciona és ple de nens i adolescents i que, durant l’última dècada, s’ha convertit en un pilar crucial de l’esport al barri, especialment, per a la comunitat filipina.
“Estic esgotat”, esbufega l’Elmar –o Sir Elmar, com s’hi refereixen els alumnes. Diu que està desesperat amb la propietat perquè fa prop d’un any i mig que van començar els problemes i encara no els han resolt. Al contrari, s’han agreujat. En aquest temps, només han vist uns operaris treballar una vegada. Els van fer unes obres i el remei va acabar sent pitjor que la malaltia. Ara, hi ha esquerdes que s’han convertit en esvorancs a la paret. L’Elmar no fa esforços per reparar-los perquè no vol llançar els diners. “Si torna a ploure, torna a desfer-se tot”, insisteix. Per això, quan entrenen, els laterals de la sala queden coberts amb peces sobrants del tatami perquè els alumnes no prenguin mal.
En els darrers mesos han vist de tot. S’han trobat residus fecals que brullaven del desguàs de la dutxa. Les bigues del sostre estan oxidades. Hi ha humitats arre. Els banys han quedat inutilitzables. Els alumnes, si volen orinar, han d’utilitzar un cubell. I ja no es dutxa ningú al club, tampoc, per prevenció.
Però el club segueix en peu, almenys quan no plou. I la canalla, quan entra al tatami i fa la reverència pròpia del taekwondo –el kyung nyet–, deixa tot de banda i se centra en les instruccions del mestre. I no els va malament. Especialment quan surten a competir. Un dels alumnes va arribar a quedar subcampió mundial de la categoria cadet, i molts altres han aconseguit medalles en el primer nivell, tant en l’àmbit català com l’espanyol i, en alguns casos, l’europeu. De fet, 18 dels aprenents de l’Elmar han entrenat al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat i dos d’ells, fins i tot, han estat obtingut una beca per quedar-s’hi com a interns.
Marxar del local, l’última opció
Ara, tant l’Elmar com el president del club, Marc Malapitan, els dos originaris de les Filipines, asseguren que la situació els ha obligat a prendre mesures extraordinàries que xoquen amb el tarannà de la seva comunitat, diuen. “Acostumem a no fer soroll, a ser complidors, però és que crec que se n’estan aprofitant”, matisa Malapitan. És llavors quan l’Elmar esmenta que, fins i tot, van deixar de pagar els poc més de 1.000 euros de lloguer durant un període “per veure si així hi havia alguna reacció per part de la propietat”. “I res”, remata. Ara, en veure la ineficàcia de la tàctica, diu que han tornat a abonar la quota mensual. També tenen els diners dels set mesos que no han pagat reservats, insisteixen, per si de cas.
Una de les parets de la sala del tatami, on es lluita, amb una part malmesa / Cedida
Després de mesos d’espera, s’han quedat sense reserves de confiança en l’empresa propietària, Promociones Patrimoniales Bcn SL. Comencen a plantejar-se, cada vegada amb més convicció, l’opció de marxar a un altre local. “Al final, ens sembla que seria més fàcil començar de zero”, comenta l’Elmar. Ràpidament, però, comencen a repassar les dificultats que això suposaria –trobar un immoble a un preu acceptable, adaptar-lo al club de taekwondo, tramitar les llicències– i els torna el mareig.
Mentrestant, l’empresa titular del local responsabilitza els operaris que van fer les obres dels danys que han patit els baixants i, per tant, de les inundacions que s’han anat produint recurrentment al gimnàs. Fonts de la propietat han insistit en el fet que “la culpa és de la contractista” alhora que han matisat que “hi ha un embolic, perquè l’empresa ja no existeix”. A més, les mateixes fonts argumenten que el problema correspon a la comunitat de veïns, que és qui va fer la contractació perquè es fessin tasques a tot l’edifici, i no a ells. Aquest diari ha pogut comprovar documentalment que a les factures d’aquelles obres, emeses a principis de 2019, constava com a client la comunitat veïnal.
Així i tot, les mateixes fonts de la propietat reivindiquen que estan al cas de la gravetat de la situació, que ja han resolt el problema de les aigües fecals i prometen que “la setmana vinent” hi ha una reunió per posar-hi fil a l’agulla i “arreglar-ho tot, en aquell local, per deixar-ho com cal”. Segons el representant de l’empresa, valoren com a “molt bon llogater” a Elmar Dimatuga i no volen que marxi.
Les aigües fecals a la dutxa del gimnàs de taekwondo / Cedida
L’entrada a la política
Els impulsors del gimnàs, de tota manera, semblen impermeables a les promeses. Insisteixen en els desenganys que han viscut des del novembre de 2018 –les primeres pluges que van causar destrosses– i lamenten que la propietat i l’administradora de finques, en tot moment, s’hagin rentat les mans, passant-li la pilota a ell o a la comunitat de veïns. L”Elmar ho recorda amb impotència: “Cada vegada que plovia, jo agafava el telèfon i els explicava el drama. Mai m’han donat cap solució”.
Finalment, però, van veure que el seu cas no era normal i es van veure amb cor d’explicar-lo al conseller d’ERC al districte de Ciutat Vella, Jordi Callejo. A partir d’aquí, el representant republicà, de fet, té previst portar el cas del Sant Pau Jade Taekwondo Centre D’Warriors a l’esfera política. “És inacceptable que un club que presta una funció esportiva i social a un barri com el Raval es trobi així, entre ruïnes i sense respostes”, apunta Callejo en declaracions a aquest diari. De fet, el projecte d’aquesta escola de taekwondo té molt a veure amb un altre entitat que marca la diferència al barri, el Gimnàs Social Sant Pau, on van fer les primeres classes abans d’independitzar-se.
Sigui com sigui, el conseller republicà, en una piulada a Twitter el mes passat, quan va anunciar públicament el cas, va titllar la situació que pateixen des del gimnàs com a “assetjament immobiliari”.
El Marc i l’Elmar veuen clar, ara, que això no podia perllongar-se més. Lamenten haver trigat tant a alçar la veu però, del col·lapse, s’han trobat que encara podrien treure algun fruït. Demanen ajuda per trobar un nou lloc i si aquest nou local tingués més espai del que tenen ara, fins i tot, somien amb convidar algun club a fer un torneig: “és una cosa que fa tothom menys nosaltres, perquè no podem, és obvi”.
1 
