Gimnàs, cuina pròpia, aula de psicomotricitat, camerino de teatre amb tocadors per maquillar-se i disfressar-se, un laboratori de ciència, un laboratori artístic, punts de lectura, sala de descans, sala de resolució de conflictes, espai de joc compartit, passadissos amplis, lluminositat i, sobretot, confort climàtic. L’escola Flor de Maig, ubicada al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou va entrar en funcionament l’any 2017, ocupant les instal·lacions de l’antic institut del barri. L’exterior de l’escola, mòduls prefabricats de color gris fosc, fa bona la dita que la bellesa és a l’interior. En travessar la porta principal, lluminositat, parquet de color clar, parets blanques i espais molt diàfans. Una gran sala de joc per als alumnes d’educació infantil és l’avantsala d’aules enormes.
“Quan arribem a primera hora del matí ho trobem tot ben climatitzat, tant les aules com als passadissos i les zones comunes. Poder fer classe sense jaqueta a l’hivern i no suportar més de 30 graus a l’estiu és bàsic per al confort físic dels infants, indispensable per garantir després el benestar emocional de tothom. I això, en aquesta escola modular està garantit. Tenim aire condicionat a tot arreu i parets molt ben aïllades per a l’hivern. A més, la lluminositat, les parets blanques i el parquet clar creen espais més agradables. Estem molt satisfets amb les instal·lacions”, relata al TOT la directora de l’escola, la Sandra Usón.
Certament, des de fa més d’un any moltes escoles de Barcelona, i d’arreu del país, han patit les conseqüències d’una climatització deficient, que sotmetia els infants i mestres a temperatures molt altes a l’estiu, amb l’única ajuda, en el millor dels casos, de ventiladors. En algunes escoles de la ciutat es van superar els 38 graus, un extrem que va portar les AFA de les escoles públiques a sortir al carrer en diverses ocasions el curs passat per reclamar mesures urgents per garantir el confort mínim dels alumnes. Algunes escoles van tenir la sort que s’hi instal·lés aire condicionat, però altres han començat el curs igual que el van acabar, fent classe en un forn.
Naturalment, no tot és perfecte en una escola modular. “També hem tingut goteres, problemes la instal·lació elèctrica o alguna deficiència d’insonorització, perquè les parets de metall fan ressonar, però qualsevol edifici, prefabricat o de maó, té problemes en algun moment”, diu la Sandra, que reconeix que tant pares com alguns mestres havien estat reticents a una escola modular. “Els barracons estan en el nostre imaginari, això és així, però només travessar la porta es van desmuntar els prejudicis“, resol, A banda de l’interior, que ens transporta a l’estil nòrdic, l’immens pati que té l’escola Flor de Maig compensa qualsevol reticència estètica. Per altra banda, Usón remarca que el fet de ser mòduls prefabricats ha permès ampliar l’escola per oferir més serveis, com ha estat el cas de la cuina i del gimnàs, aquest últim, estrenat tot just aquest octubre.
A Barcelona, 3.557 alumnes han començat el curs 2023-2024 en una desena d’escoles modulars, i a tot el país són 411 els centres educatius que estan ubicats totalment o parcialment en aquestes instal·lacions prefabricades. De forma provisional fins que s’enllesteixin edificis d’obra o com a edificis permanents que ja no es desmuntaran. Les escoles modulars -encara popularment batejades com a “barracons”- arrosseguen sovint una imatge de precarietat -en alguns casos justificada-, però d’un temps ençà s’han convertit en una opció que el Consorci d’Educació de Barcelona ha testat i defensa per la seva sostenibilitat, adaptabilitat als canvis en la demanda educativa a la ciutat i pel confort climàtic que ofereixen.
“Una gestió més ràpida i eficient“
Des del Consorci d’Educació de Barcelona, el director d’Equipaments Educatius, Antoni García Salanova, explica al TOT que els mòduls són una eina per respondre amb “més rapidesa i eficiència” a les necessitats dels centres educatius de la ciutat: “Afrontem l’aparició de nous centres, la integració d’escoles i instituts a la xarxa pública, la fusió de diversos centres en un sol edifici, canvis en les ubicacions i edificis que requereixen intervenció. A tot això s’hi afegeixen molts altres casos que demanen obres per abordar necessitats educatives. L’execució de les obres implica la generació de pols, soroll, activitat d’obrers anant i venint, i un seguit de circumstàncies que les fan incompatibles amb els mesos lectius”. I els equipaments modulars són, segons detalla el Consorci, “un recurs altament valuós, perquè ofereixen una velocitat d’execució que no es pot comparar amb les construccions tradicionals”.
El Consorci d’Educació també apel·la a la volatilitat de la demanda d’escolarització en diverses zones educatives per justificar la tria d’equipaments modulars en alguns casos: “Aquests mòduls es fabriquen fora del lloc de construcció i molt abans dels treballs, fins i tot abans de començar la fonamentació, un fet que ens permet estalviar temps sense treballs in situ i aprofitar al màxim l’aturada estiuenca per a la seva instal·lació i acabats interiors”, diu García Salanova. Però també hi ha raons ambientals: “Ens ofereixen la possibilitat de fer els treballs a la fàbrica sense necessitat de muntar bastides o grues torre, millorant la seguretat, el control de qualitat, l’optimització del material utilitzat, i reduint les emissions de CO₂ i les molèsties als veïns”. Tot plegat, afegeixen des del Consorci, permet introduir canvis en els edificis, afegint o modificant els espais segons les necessitats de cada moment.
Preguntat per les connotacions negatives que tenen els mòduls prefabricats, el director d’Equipaments Educatius reconeix que “en el passat” “podrien haver estat” barracons, però defensa que les instal·lacions modulars actuals “no tenen res a veure, tant pel que fa als acabats com a la tecnologia utilitzada en aquestes infraestructures, que han experimentat millores significatives en els últims temps”. “Tenim la climatització dels espais, compten amb un aïllament tèrmic i acústic excepcional i poden incorporar característiques i elements d’innovació i sostenibilitat equivalents o fins i tot superiors als d’una construcció tradicional. A més a més, ofereixen diverses opcions de personalització dels espais i d’adaptació flexible a les necessitats de cada projecte educatiu”, remarca. Ara bé, desmenteix que la decisió que una escola sigui modular respongui a una qüestió econòmica. “Els costos generals són comparables als de les construccions tradicionals, i la seva qualitat i vida útil també són excel·lents.”
Provisionalitat eterna: el cas de l’escola 30 passos
L’Escola Flor de Maig és un cas d’èxit de construccions modulars pensades per a ser permanents, però a la ciutat hi ha hagut reivindicacions històriques d’escoles que, mentre esperen la construcció d’un edifici convencional, s’han instal·lat en mòduls provisionals. Una provisionalitat que s’ha anat eternitzant i que ha generat molt malestar entre la comunitat educativa. És el cas de l’escola 30 passos, que fa set anys que funciona amb mòduls provisionals a l’espera de la construcció del futur institut-escola ’30 passos’, al barri de la Sagrera. Havia d’estrenar-se el 2022, però diverses incidències ho han ajornat fins com a mínim el 2027. I per a acabar-ho d’adobar, l’equipament provisional s’ubica al mateix solar on es construirà l’edifici definitiu, de manera que no hi ha espai per ampliar l’escola provisional. També és eternament provisional la situació de l’IES Vapor del Fil (Sagrera), que opera des de fa tres anys amb mòduls que tenen una antiguitat de 14 anys.
2 
