El 7 de novembre de 1893 l’anarquista Santiago Salvador va dur a terme un atemptat al Gran Teatre del Liceu, símbol de la burgesia barcelonina. Va llençar dues bombes Orsini a la platea de l’emblemàtic recinte però només una d’elles va arribar a esclatar. Com a conseqüència, hi van morir una vintena de persones que havien assistit a la inauguració de la temporada per veure l’obra ‘Guillem Tell’, de Rossini.
L’explosió es va produir cap a les 22.15h mentre s’hi estava desenvolupant el segon acte de l’òpera. El Liceu no va reobrir fins el 18 de gener de 1894 i durant uns anys les butaques que havien ocupat les víctimes mortals es van deixar buides.
Ressò mediàtic detallat a La Vanguardia
La Vanguardia en va fer difusió detallada a la pàgina 3 del diari de l’endemà, amb quatre columnes verticals de text en què qualificava els fets com a “crim salvatge i miserable” Com a curiositat, no van gosar dir els noms de la majoria dels morts atès que en aquells moments molts d’ells encara no havien pogut ser identificats. Però sí esmentaven el nom i cognom dels metges que van atendre els ferits.
Pel que fa a la segona bomba, el mitjà del comte de Godó admetia l’existència de diverses versions: una, que havia caigut a la faldilla de la senyora de Cardellach, cunyada del “conegut procurador” senyor Guardiola, i que després de caure havia quedat a terra sota una butaca; l’altra, a la qual el diari atorgava major credibilitat, apuntava que l’artefacte s’havia col·locat sota la butaca però no va arribar a explotar “per casualitat”.
Aquesta no era l’única sotragada que havia patit el Liceu, víctima d’un important incendi el 9 d’abril de 1861 i d’un altre foc el 31 de gener de 1994 que en va motivar la reforma. El recinte va reobrir les portes l’octubre de 1999.
Recordatori específic de Gaudí a La Sagrada Família
Antoni Gaudí va voler rememorar l’atemptat al Portal del Roser de la Sagrada Família amb una escultura escolpida per Llorenç Matamala en què el dimoni lliura una bomba Orsini a un bomber.
