Marc Ros, vocalista y líder de la banda Sidonie, va manifestar en una entrevista recent a El Món, coincidint amb el seu àlbum Catalan Graffiti, que “quan tu et passeges pel barri on estem ara, que és Poblenou, la majoria de gent parla en anglès. Molta gent, no ho vull exagerar, però molta gent parla en anglès, i molts restaurants ni tan sols retolen en castellà, i molt menys en català”. Una realitat que ha constatat Plataforma per la Llengua amb l’estudi “Llengua, torna a casa. Estudi dels efectes de la gentrificació sobre el català al barri del Poblenou, Barcelona“, que s’ha presentat aquest dijous a la Fundació Carulla i conclou que el procés de gentrificació que pateix el barri del Poblenou s’ha convertit en un fenomen multidimensional que no només expulsa veïns, sinó que té efectes “profunds” sobre l’estructura social i lingüística de la zona.
Aquesta és la principal conclusió de l’estudi, el qual alerta que el català retrocedeix clarament a l’espai públic en favor del castellà i, de manera cada cop més preocupant, de l’anglès, sobretot en l’àmbit comercial. L’informe posa de manifest que la caiguda del català com a llengua habitual s’inscriu en un context d’escalada dels preus de l’habitatge i de transformació del teixit comercial del barri. Aquest procés ve acompanyat per un “discurs hegemònic” digital i immobiliari que projecta el Poblenou com un indret atractiu per a consumidors internacionals, mentre que els residents de tota la vida ho viuen com una erosió irreversible de la seva identitat col·lectiva. Davant d’això, l’entitat demana respostes integrals que tinguin en compte simultàniament les dinàmiques urbanes, econòmiques i lingüístiques.
La radiografia de la davallada del català
Plataforma per la Llengua ha arribat a aquesta conclusió després de fer una radiografia acurada de la realitat. Analitzant les dades del districte de Sant Martí, que inclou el Poblenou, el percentatge de catalanoparlants habituals ha caigut en picat en els darrers vint anys i ha passat del 45% fins al 31,8%, assolint la xifra més baixa de tota la sèrie històrica des de 1989. Aquesta pèrdua, segons l’ONG del català, no es deu a una falta de transmissió entre pares i fills, sinó a una substitució demogràfica accelerada.
De fet, el percentatge de parlants habituals de llengües diferents del català i del castellà a Sant Martí ha augmentat d’un 1,7% al 10,2%, un creixement de 8,5 punts que equival a un augment relatiu d’aproximadament el 500%. En paral·lel a la davallada del català i a l’increment de parlants d’altres llengües, el percentatge que asseguren que ni parlen, ni entenen, ni escriuen en català ha crescut fins al 7,9% al districte (i un 8,7% a tota Barcelona), marcant un màxim històric.
L’asfíxia de l’habitatge i el perfil “expat”
L’augment de la població i la internacionalització dels veïns que ha experimentat el Poblenou també han tingut un impacte significatiu en l’estructura residencial, tot accentuant particularment la pressió immobiliària que pateix el barri. L’estudi de l’entitat que presideix Òscar Escuder vincula l’augment de la població i la internacionalització dels veïns amb la pressió immobiliària que pateix el barri. El preu mitjà del lloguer per metre quadrat al Poblenou ha patit un increment del 70,5% en poc més d’una dècada, passant de 10,58 euros per metre quadrat el 2014 a 18,03 euros per metre quadrat el 2025, i el preu de compravenda també s’ha disparat de mitjana fins als 5.797 euros per metre quadrat el 2025.
Aquest increment de preus han suposat una barrera d’accés a l’habitatge i han provocat un canvi en els perfils dels nous veïns. Plataforma per la Llengua cita el portal Idealista per subratllar que la disponibilitat de lloguer residencial fix s’ha extingit de facto. En aquest sentit, assenyala que el maig de 2026, de 57 pisos de lloguer al barri, 46 eren de temporada cap baixava dels 1.200 euros mensuals. A més a més, el 35,8% dels habitatges venuts al Poblenou l’any 2025 van ser adquirits per estrangers, una taxa que duplica la mitjana de Catalunya. Avui dia, el Poblenou és el barri on resideixen més persones nascudes en països amb un PIB superior al català de tot el districte (un 6,58%), gairebé al mateix nivell que la Vila de Gràcia (7,32%) o l’Eixample.
Un oasi per a l’anglès, un desert per al català al comerç
Malgrat la forta presència del català en el paisatge lingüístic comercial més essencial i descriptiu del Poblenou, aquest canvi demogràfic amb un augment de persones provinents d’altres països i continents també s’ha traslladat ràpidament al comerç. Allà on hi havia tallers, teixit associatiu obrer i botigues tradicionals, s’hi han instal·lat espais de brunch, restaurants de ramen, establiments de te i cafeteries d’especialitat. Uns nous comerços que han esborrat part del llegat del barri i que, de retruc, han invisibilitzat el català de les cartes, la retolació i l’atenció oral en favor de l’anglès, fet que accelera la pèrdua d’espais d’ús per a la llengua pròpia en les activitats més quotidianes.
Per exemple, el català presenta un descens sostingut del 66% (2012) al 54% (2022) com a llengua de retolació informativa, tot i que després es recupera fins al 62%, mentre que les altres llengües, inicialment absents en la retolació informativa, apareixien en un 26% dels comerços el 2026. Pel que fa a la llengua de salutació, el català disminueix de manera notable, passant d’aparèixer en aproximadament 1 de cada 3 interaccions el 2012 a 1 de cada 5 el 2022 i el 2026, una davallada que és compensada per un increment del castellà. Finalment, la llengua de disponibilitat –aquella en què es respon després d’una interacció en català– mostra que el castellà ha superat el català, que ha passat del 2012 era del 69% l’any 2012 al 48% aquest 2026.
Les mesures regulatòries que proposa Plataforma per la Llengua
Davant d’aquest escenari, l’ONG del català proposa fixar-se en països que ja apliquen mesures regulatòries. Per exemple, esmenten el cas de Gal·les, on el govern actua mitjançant una alta fiscalitat sobre les segones residències i l’habitatge turístic per protegir les seves “àrees d’alta densitat lingüística”; o el de Dinamarca, on els ajuntaments envien cartes de benvinguda i ofereixen cursos d’integració lingüística obligatoris als nouvinguts quan s’empadronen. Entre les propostes concretes que l’entitat posa sobre la taula per al Poblenou i l’Ajuntament de Barcelona destaquen la inclusió de clàusules lingüístiques en llicències comercials, polítiques vinculades al 22@ perquè les multinacionals i els espais de coworking ofereixin formació de català, blindar el comerç de proximitat històric i elaborar estudis d’impacte lingüístic urbà.
