Una de les infraestructures que es poden considerar la joia de la corona de l’economia catalana és el port de Barcelona. Ara bé, aquesta característica és indestriable de la seva consideració geoestratègica i de seguretat. Així ho alerten diversos organismes de seguretat de l’Estat que avisen tant d’una influència massa present dels interessos xinesos o bé dels controls millorables de l’entrada de droga i de la corrupció en l’estiba. De fet, el port és una infraestructura crítica en l’entramat de la defensa de l’Estat segons cataloga el poderós Departament de Seguretat de l’Estat.
Però a tot això, cal afegir un altre aspecte importantíssim, i és el seu paper clau en la política energètica tant de l’estat com d’Europa i, per tant, fonamental per a la política energètica mundial. Així ho certifica un document d’anàlisi de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), el think tank del Ministeri de Defensa que signa Miguel Golmayo, capità de l’Armada. Es titula Infraestructures portuàries energètiques com a pilar de la seguretat energètica mundial. Anàlisi estratègica, riscos i perspectives.
“Elements essencials”
El document emfatitza que “les infraestructures portuàries energètiques s’han consolidat com a elements essencials per a la seguretat energètica mundial”. I més, en un context en què “els hidrocarburs —petroli, gas i carbó— continuen representant més del 80 % del consum energètic global, els ports especialitzats en la càrrega, la descàrrega i la redistribució d’hidrocarburs esdevenen nodes crítics per al funcionament de l’economia internacional”. D’aquí que siguin estratègics i formin part de l’estructura d’infraestructures a protegir dels estats on són.
Amb aquesta premissa, els analistes de l’IEEE ressalten que “Espanya és, de vegades, un dels principals nodes logístics energètics d’Europa gràcies a la seva xarxa portuària especialitzada en la càrrega, la descàrrega i l’emmagatzematge de petroli cru, productes refinats i trànsit de gas natural liquat (GNL)”. En aquest sentit, subratllen que “amb més de 200 milions de tones de mercaderies energètiques mogudes a l’any i una capacitat d’emmagatzematge superior als 8 milions de metres cúbics, intenta mantenir un paper estratègic en l’abastament energètic del continent europeu”.
“Punt clau”
En aquest punt, el document posa en valor el Port de Barcelona. En síntesi, el considera un “node energètic i logístic a Espanya”. El defineix com a essencial perquè la seva capacitat el situa en primer lloc de l’estat. “La seva activitat se centra en el tràfic de gas natural liquat (GNL) i productes refinats, amb una capacitat d’emmagatzematge de GNL de 760.000 m³, la més gran de l’estat”. En definitiva, els analistes de Defensa consideren que “aquesta infraestructura el converteix en un punt clau per a la seguretat energètica nacional i europea”.
L’informe afegeix que un dels tresors del port és la planta regasificadora d’alta capacitat i les terminals multipropòsit. Dos elements que “reforcen el seu paper estratègic a la cadena de subministrament”. Val a dir, que l’analista de l’IEEE remarca que “en matèria de seguretat, el port compta amb sistemes redundants de control, monitoratge ambiental continu i plans de contingència integrats, fet que demostra un compromís amb la prevenció i la resiliència”. És a dir que, malgrat els riscos que comporta la infraestructura portuària de Barcelona, sí que estaria ben protegida davant qualsevol contingència. Però l’analista hi veu “debilitats” que caldria esmenar, com ara la manca d’un escut antidrons.
Quins són els riscos?
Seguint aquest fil, el document afirma que, en general, “la geopolítica tradicional ha centrat l’atenció en els grans colls d’ampolla marítims (choke points), com ara Panamà, Malacca, Bab el-Màndeb o Gibraltar”. Però, l’IEEE raona que a aquesta anàlisi cal adduir que els ports energètics “són igualment estratègics, o fins i tot més”. La raó és que “a diferència de les rutes marítimes, aquestes infraestructures sovint no disposen d’alternatives operatives, i una interrupció del seu funcionament tindria un impacte immediat en el subministrament mundial”. Ras i curt, la situació i la capacitat del port de Barcelona amb el transport d’hidrocarburs comportaria seriosos problemes de subministrament al continent europeu.
D’aquí que el document analitzi els riscos més plausibles i que ara per ara són “creixents i multidimensionals”. Així fa una llista on inclou el terrorisme, ciberatacs, conflictes regionals, fenòmens climàtics extrems i tensions geopolítiques. “En un escenari de transició energètica lenta i de dependència persistent dels combustibles fòssils, la resiliència, la modernització i la protecció d’aquestes instal·lacions esdevenen prioritàries”, alerta, i per això en demana augmentar la prevenció i la seguretat. L’autor del document considera que el port és dins el grup “d’objectius altament atractius per a amenaces de terrorisme i ciberatacs, que representen els riscos més crítics en el context actual”.
“La concentració de trànsit energètic i la presència d’instal·lacions crítiques fan de tots aquests ports un potencial blanc per a grups terroristes”, ressalta. Per això, especula que “un atac a les seves infraestructures crítiques —explosions provocades, sabotatges en operacions de càrrega/descàrrega, atacs coordinats contra vaixells en operacions de búnquer o terminals d’hidrocarburs, oleoductes, gasoductes, etc., amb la consegüent interrupció de les seves funcions— tindria un impacte immediat en el subministrament energètic”. A més, destaca que la seva ubicació estratègica, com ara que és molt a prop d’una gran població, el converteix en un punt sensible en conflictes internacionals i tensions regionals”. “L’impacte d’un atac seria terrible, des de la interrupció del flux energètic i pèrdues econòmiques milionàries fins a l’afebliment de la confiança internacional al port com a node segur, passant per un risc, potser no prou tingut en compte, per a la població”, conclou.
Quines són les debilitats del port de Barcelona?
En aquest context, el document esmenta el que veu com a “debilitats” dels Ports a l’Estat, on inclou el de Barcelona. Concretament, esmenta “la dependència crítica dels sistemes digitals per a la gestió operativa”. És a dir, que “la digitalització de les operacions portuàries, la gestió logística informatitzada i el control remot d’una gran part de les operacions obren la porta a riscos cibernètics”. “Els atacs als sistemes de control que gestionen les plantes i les terminals poden permetre’n la manipulació per alterar processos crítics”, afegeixen. “També es poden manipular els sensors de detecció de fuites o paralitzar les grues automatitzades”, inclou en els riscos.
En el mateix sentit, el document insisteix en el “risc d’atacs de ransomware, que bloquegen els sistemes de gestió portuària i exigeixen rescats econòmics, fet que pot afectar la continuïtat operativa”. I, per descomptat, la possibilitat d’amenaces híbrides, “que combinin atacs físics i digitals per maximitzar-ne l’impacte”. “Cal no oblidar, tampoc, l’elevada concentració del trànsit energètic en un únic node”, indica com a punt feble tot recordant que els nodes disposen de connexió directa amb les refineries i les plantes regasificadores. Finalment, hi suma el risc d’atacs físics mitjançant qualsevol dels procediments que els terroristes utilitzen actualment. De fet, una de les preocupacions dels grans ports és la seguretat dels ferris, molt difícil de controlar.
