Trenta menors no acompanyats inicien el pla pilot liderat pel departament d’Afers Socials que posarà en contacte els joves estrangers amb ciutadans barcelonins i de les poblacions del voltant. L’objectiu, segons el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), és “tenir un tiet” pels adolescents que arriben sense cap referent i establir un vincle amb el país a través de les converses amb el seu mentor. Alguns d’aquests voluntaris per iniciar els joves són d’origen marroquí i es preveu que els puguin ajudar durant un any a millorar l’aprenentatge del català i a orientar-los en educació o en temes personals. Segons Amorós, no són la majoria però la comunitat marroquí s’ha obert més en aquest programa que en el pla català de refugi, i veu ”interessant” que persones que ja han fet un trajecte migratori puguin ajudar als joves que han arribat a Catalunya i ajudar-los a establir-s’hi.
El Departament d’Afers Socials ha obert el programa a 30 joves de centres de Barcelona i rodalia, i es prioritzaran els adolescents que ja portin un cert temps al país, perquè reforcin el coneixement de llengua que puguin tenir, així com l’orientació. La idea és que no ho vegin com un espai forçat sinó com una eina per afegir un extra d’orientació més enllà de la tasca que es fa als centres d’acollida.
Per ser mentor només cal “estar bé”
Alguns dels mentors que començaran aquest nou programa, que si funciona s’aplicarà novament al febrer, ja s’havien inscrit al pla català de refugi, en què es va arribar a comptar amb 2.400 voluntaris. En aquesta línia, i per recordar que no calen grans qualitats per fer de “tiet”, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania apunta que la única condició és “estar bé” per poder ajudar els altres. Tot i això, després hi ha requisits formals com el d’assegurar el compromís de mantenir el vincle durant un any per tal d’evitar frustracions i sensacions de pèrdua als joves no acompanyats. Tanmateix, per Amorós, la mentoria és una proposta interessant que també es recorre a la inversa, ja que és necessari que els catalans coneguin la realitat d’aquests adolescents migrants.
