La primera projecció situava l’arribada dels barracons d’urgència que s’havien d’instal·lar a tocar del CAP Passeig de Sant Joan a mitjans d’octubre. La segona data que van saber els sanitaris retardava l’entrega dels mòduls fins al 14 de desembre. De nou, però, els plans es van tòrcer. Les sospites dels treballadors i veïns es van disparar quan van veure que les obres s’havien frenat. Tanmateix, no els donaven cap explicació. Finalment, tal com va avançar aquest diari, la Generalitat va citar la direcció del centre la setmana passada i se’ls va comunicar un nou endarreriment. La nova data d’entrega del pedaç que havia de ser urgent està prevista per a finals de gener amb la intenció que els sanitaris que atenen els veïns del Fort Pienc i la Dreta de l’Eixample comencin a fer ús dels barracons al febrer. Segons han explicat diverses fonts implicades, el motiu del retard enquistat dels mòduls prefabricats té l’origen en la inoperància d’una empresa subcontractada per COMSA, la companyia a la qual s’ha adjudicat el projecte.
Els veïns i els sanitaris de l’Equip d’Atenció Primària del Passeig de Sant Joan se’n fan creus. Fa més de mig any que van perdre un dels dos CAPs que donava servei a la zona, i no ha estat fins aquesta mateixa setmana que se’ls ha comunicat que hi havia un problema amb la fabricació dels mòduls. Els barracons que esperaven que els intal·lessin en un solar municipal del carrer Ali Bei de manera imminent ni tan sols s’estaven fabricant, han sabut ara.
Tot va començar poc després que l’empresa adjudicatària del projecte, COMSA, subcontractés una altra companyia perquè s’encarregués de fer els mòduls. Es va considerar que externalitzar la gestió seria el més àgil, com es fa sovint quan es busquen serveis especialitzats en obres d’aquesta mena. El problema, però, va ser quan COMSA va començar a preguntar per l’evolució de la feina i l’únic que rebia eren allargues. Finalment, van descobrir el confirmar el pitjor dels auguris. Havien contractat una empresa que no estava construint res.
Mentrestant, els sanitaris de l’EAP Passeig de Sant Joan –abans repartits en dos CAPs– feien mans i mànigues per encabir la seva feina en un sol edifici i esperaven, sense saber res d’aquesta situació, que els barracons arribessin aviat. Tot al contrari. La setmana passada van saber que la solució d’urgència que esperaven havia quedat retardada per un nyap entre empreses implicades en l’obra. Ara, es miren amb incredulitat la nova data de febrer, quan farà gairebé un any que esperen una compensació d’urgència pel local tancat. I entremig, la gestió de la crisi de la Covid-19 i el col·lapse de l’atenció primària.
Fonts de COMSA es limiten a apuntar que el que ha succeït són uns “desajustos amb una empresa subcontractada”, però reconeixen que hi han acabat “trencant el contracte”. Per la seva banda, el departament de Salut de la Generalitat parla de “problemes amb la construcció industrialitzada prevista” que “han causat un endarreriment dels terminis”.
L’empresa adjudicatària segueix a càrrec del projecte i el que ha fet ara, per solucionar l’embolic, és subcontractar una segona empresa que s’encarregui de proveir-li els barracons. Per compensar l’error i la demora eternitzada, a més, a partir d’ara els veïns i els sanitaris rebran un resum de l’evolució de l’obra amb contingut audiovisual cada setmana. Seguint aquest pla, la idea és que la data de lliurament final sigui el 28 de gener, concreta COMSA al TOT Barcelona.
Fins aquell dia, al CAP Passeig de Sant Joan seguiran amb unes instal·lacions amb poca ventilació, rebent visites a habitacions que abans feien de magatzem o convivint amb el fet que els pacients ja no tinguin una infermera de referència. La sensació entre els treballadors és de cansament, expliquen. Després d’esperar des del 2008 que es desbloquegés la construcció d’un ambulatori nou per al Fort Pienc –tràmit que ara s’ha reactivat– la frustració s’ha multiplicat per dos aquests últims mesos i s’han fet tota mena d’accions per protestar. Ara que tenen una explicació justificada del darrer retard als barracons només demanen que sigui l’últim.
