Els migrants en situació d’estrangeria ho tenen més cru que mai. Fer qualsevol tràmit presencial a Barcelona s’ha convertit en una selva per la qual només poden transitar si paguen un preu cada vegada més alt. Abans podien ser 10 euros, però ara les xifres s’han disparat. El dret a fer tràmits gratuïts amb l’administració s’ha convertit en una utopia o un record llunyà per a ells. Treballadors de locutoris i altres negocis dediquen hores a acaparar els espais disponibles al web de l’Estat i res no els ho impedeix. La setmana passada es va pressionar políticament per detectar si hi havia algun canvi a la vista i no es va aconseguir cap avenç. El govern espanyol nega tenir-ne constància de l’actual col·lapse o diu que ja n’ha fet prou. Mentrestant, la selva de les cites prèvies segueix.
En conversa amb el TOT Barcelona, ho reconeixen totes les parts implicades. “Ara mateix seran mínim 50 euros. Ens hem de tirar molta estona intentant-ho i tinc dos companys que hi estan tot el dia, amb l’ordinador. Si ho aconsegueix un d’ells li he de donar 30 euros”, explica un dels contactes que es presenta a diferents portals com un aconseguidor de cites prèvies i urgents. I aquest preu encara és moderat en el món de les noves ofertes. “Jo vaig pagar 120 euros per un tràmit: perquè m’agafessin l’empremta”, explica un veí de Barcelona que ve de l’Índia en referència a una de les gestions quedona més problemes. Demana mantenir l’anonimat, però explica que després d’intentar aconseguir les cites per Internet, com qualsevol altra gestió, es va adonar que l’única sortida era fer ús del contacte que un amic li va oferir. “Me’l van passar, li vaig donar les meves dades, li vaig pagar i en pocs dies ja ho tenia”.
La situació, però, a vegades escala fins als 200 euros per cita. I sovint s’han d’aconseguir dues cites o més per rematar el tràmit. “És un despropòsit”, resumeix Jossie Rocafort, responsable de l’associació EAMISS de suport a la comunitat filipina. Des de la seva entitat fa temps que dediquen hores a intentar aconseguir cites i no hi ha manera. Sempre està tot ocupat. En canvi, qui paga, per art de màgia, aconsegueix un racó a l’agenda de l’administració estatal. Rocafort sospita que més enllà dels locutoris hi ha gent a altres països, connectats amb els negocis d’aquí, que treballen també per aconseguir cites i, al cap i a la fi, reforçar el negoci de la misèria.
La missió impossible d’aconseguir cites prèvies per fer tràmits al voltant del NIE –número d’indentificació d’estrangers– o la TIE –targeta d’identifiació d’estrangers– és un perill. Afecta a grans empesaris extracomunitaris, però també a persones vulnerables amb mínims recursos a l’abast. Si no fan la gestió a temps, entren en uns llimbs legals que els fan la vida impossible. “Tant amb el lloguer, com a la feina, amb l’examen de conduir o amb el banc. Et poden arribar a bloquejar el compte!”, adverteix Carles Bertran, el coordinador de Comissions Obreres al Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) a Catalunya. “O si estan cobrant una pensió i la Seguretat Social els envia un requeriment perquè actualitzin el NIE i no ho aconsegueixen a temps, els donen de baixa”, afegeix Jossie Rocafort.
“El problema el tenim més a les comissaries de Policia Nacional que a Estrangeria”, apunta Bertran. És a dir, que el conflicte sense resoldre és més a la Verneda que al passeig de Sant Joan. Les cites per a les comissaries són el més complicat, coincideixen tots els implicats.
Ara bé, per moltes evidències que s’acumulin i protestes que hagin arribat al carrer, no hi ha cap mena d’aclariment sobre com se solucionarà el problema –ni tan sols sobre com és possible que es faci negoci amb un dret bàsic gestionat per l’administració. Les demandes expressades per Comissions Obreres han estat respostes per la subdelegació del govern espanyol a Barcelona “amb bones paraules, però amb pocs resultats”, resumeix Carles Bertran.
Tampoc no han funcionat les pressions recents d’Esquerra Republicana tant a l’Ajuntament com al Senat. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va contestar la setmana passada al senador Robert Masih que el mercat negre de cites responia a casos “puntuals” però que malgrat això ja havien pres mesures, com limitar les cites que pot aconseguir un locutori a un màxim de tres al dia i regular-ho mitjançant el seguiment a les adreces IP dels dispositius amb què es demanen. Una posició molt semblant a la que va exposar la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, en una entrevista a Els matins de TV3 dijous passat. Això es va promoure des del govern estatal al gener. Tanmateix, quan se li va exposar que la situació es repetia i que ni tan sols empreses especialitzades en fer les gestions per a empresaris estrangers podien aconseguir les cites, Cunillera va limitar-se a dir: “A mi no em consta”.
També la regidora republicana Elisenda Alamany va demanar canvis dimecres passat a la comissió de Drets de Ciutadania. Va presentar un prec que reclamava esforços municipals perquè es reduís el greuge que pateixen els estrangers a Barcelona, alhora que denunciava que a les oficines d’atenció ciutadana (OAC) de l’Ajuntament també calien millores. Va ser rebutjat. La tercera tinent d’alcaldia Laia Bonet (PSC) es va defensar: “Ens demana que dotem de recursos les OAC i ja ho estem fent”. I va evitar qualsevol mena de responsabilitat a exercir pel que fa a la situació dels estrangers sense cites prèvies a Barcelona. “Sembla que ens demanin que resolem disfuncions que afecten a altres administracions i no a aquest Ajuntament”, va rematar.
Alamany precisa a aquest diari que el seu prec evidenciava “el doble tap” que viuen els estrangers que després de patir per tenir una cita prèvia amb la Policia Nacional tampoc no troben cita al servei municipal si hi han de fer un tràmit, “ni per la via telefònica, trucant al 010, ni per la web”. Entre els serveis que les oficines municipals ofereixen a les persones migrades “hi ha l’informe d’arrelament social que és necessari per optar al certificat de la Generalitat posteriorment i sense això, es veuen novament ofegats”, lamenta la número dos d’Ernest Maragall a les últimes eleccions. Per això, davant la resposta de Bonet, lamenta que els nous recursos de l’Ajuntament “no s’estiguin reflectint” i ironitza sobre la poca predisposició a demanar explicacions pel mercat negre de les cites d’estrangeria: “No sembla gaire lògic, tenint en compte que governen a l’Estat”.
Sigui com sigui, la setmana intensa per demanar explicacions sobre el col·lapse de les cites prèvies no pot celebrar-se com a un èxit. Les explicacions o les promeses no han arribat. Tanmateix, les associacions, sindicats i ERC insisteixen que seguiran a sobre dins que se solucioni. “La intenció és elevar-ho al ple municipal”, apunta Elisenda Alamany. “No sé com ho farem, però no pararem de fer soroll”, clou Rocafort.
