El Govern s’ha inhibit davant la polèmica pels fets ocorreguts el 10 de juny durant la benedicció de la Torre de Jesús a la Sagrada Família, en què prop de 600 cantaires van ser expulsats de la basílica després que la policia espanyola detectés estelades en algunes partitures i perquè volien cantar l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors. Malgrat que els afectats han demanat a través d’una carta explicacions i disculpes a l’executiu, ni el president de la Generalitat, Salvador Illa, ni la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, han volgut pronunciar-se sobre el dispositiu policial que va implicar l’actuació dels Mossos d’Esquadra amb l’encapsulament dels cantaires, i s’han limitat a destacar l'”èxit” que va suposar la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya. “Som capaços de fer coses molt excel·lents i molt rellevants, i s’ha de posar el focus en la globalitat del que va passar”, defensa l’executiu, que, a més, destaca que Catalunya va mostrar la seva “millor versió” al món. Més enllà d’amagar el cap sota l’ala amb les explicacions, consellers com Albert Dalmau o Ramon Espadaler han justificat que es fes fora els cantaires del temple.
Junts per Catalunya ha demanat explicacions per activa i per passiva sobre aquesta qüestió, amb peticions públiques i també per escrit, amb una bateria de preguntes registrades al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. La darrera ocasió va ser durant la sessió de control al Parlament, quan la presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, va tornar a denunciar els fets i va reclamar a Illa si el Govern en tenia coneixement, així com qui ho va ordenar i qui assumirà responsabilitats. Malgrat la concreció de les preguntes, Illa va evitar donar qualsevol explicació i es va limitar a dir que Barcelona, la Sagrada Família i Catalunya “van il·luminar el món amb un missatge d’esperança, acollida, humanisme, genialitat i arquitectura”. També han demanat explicacions ERC i la CUP, però han tingut la mateixa sort que els de Carles Puigdemont i les seves peticions han caigut en sac foradat.
Les no explicacions d’Illa van arribar l’endemà que Paneque tampoc respongués cap de les preguntes sobre l’expulsió dels cantaires que se li van formular durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu. Preguntada per qui va decidir expulsar-los, què en sabia el Govern i quin paper va tenir la Conselleria d’Interior, la portaveu no va respondre a cap de les preguntes i va agrair la tasca dels cossos de seguretat protocol i, fins i tot, als cantaires la “feina excel·lent que va permetre traslladar una imatge imponent”. Tot i que va admetre que s’hagués pogut millorar “alguna qüestió”, Sílvia Paneque va voler posar el focus en “l’èxit rotund de la visita i de la projecció que va traslladar Catalunya cap a l’exterior”. “El Govern mai ha negat l’himne dels Segadors en els actes que organitza, però valorem la globalitat i va ser un èxit rotund”, va afegir.
Dalmau i Espadaler justifiquen que s’expulsés els cantaires de la Sagrada Família
A banda d’evitar donar explicacions sobre el dispositiu policial que va permetre expulsar els cantaires amb la col·laboració de la Policia de la Generalitat, el conseller de la Presidència va defensar que se’ls expulsés del temple per “protegir” l’acte de benedicció de la torre de Jesús. Dalmau va exposar en una entrevista a Catalunya Ràdio que hi ha espais per fer la protesta “si algú vol fer crits a favor de la independència o en contra”, però va qüestionar que això es pugui fer en actes institucionals com el del Papa. “Algun dia ens agradarà la protesta i un altre dia no ens agradarà tant. Et pots trobar que algú canti l’himen d’una altra cosa que no et pot fer tanta gràcia”, va reflexionar.
Per la seva banda, Espadaler va compartir el posicionament de la Sagrada Família, que va justificar la decisió perquè tenien la intenció de cantar “Els segadors” i mostrar estelades. Així, en una entrevista al programa Aquí Parlem de RTVE, va compartir que “no hi ha símbols de cap mena, no hi ha banderes dins d’un acte litúrgic que és el que s’estava fent”. “El que es va fer amb la decisió policial és garantir que aquest acte litúrgic es pogués desenvolupar amb tota normalitat”, va remarcar.
Explicacions, suport a mitges i querella contra policia espanyola i Mossos
La polèmica actuació policial ha tingut altres derivades com la carta que 200 cantaires van enviar a la basílica de la Sagrada Família, l’Arquebisbat de Barcelona, la Generalitat i la delegació del govern espanyol per demanar explicacions i exigir disculpes perquè consideren “especialment dolorós” que per uns fets atribuïts a “un nombre reduït de persones”, s’adoptés una “mesura col·lectiva que va afectar indiscriminadament centenars de cantaires”. D’altra banda, la Federació Catalana d’Entitats Corals, la Federació de Cors de Clavé, les Corals Joves de Catalunya, la Federació Catalana de Pueri Cantores, la Federació Coral de Girona Agrupació Coral Comarques de Girona i el Moviment Coral Català van fer un comunicat conjunt contra l’expulsió dels cantaires, uns fets que consideren “més propi d’un altre moment històric de mal record”. Tot i la crítica a l’actuació policial, les sis agrupacions també van recordar als cantaires que representaven una entitat, no “la seva pròpia ideologia”. I, malgrat parlar d’una reivindicació “lícita”, subratllen que aquesta no va ser “validada ni coneguda per la resta de membres del seu cor i dels altres”.
Enmig de tot aquest enrenou, Acció Cassandra ha tirat pel dret i ha presentat un querella criminal contra els comandaments de la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra que van coordinar l’expulsió dels cantaires. L’entitat jurídica liderada per Lluís Gibert i Josep Rosell considera que va ser una “actuació coactiva, arbitrària i d’una gravetat extraordinària contra ciutadans catalans que participaven legítimament en un acte religiós i musical de gran rellevància pública” i defensa que els fets prodien ser contitutius de diferents delictes: detenció il·legal comès per funcionari públic, prevaricació, discriminació per motius nacionals i ideològics i contra els drets fonamentals.
