El Consell de Ministres ha declarat aquest dimarts, a proposta del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, Bé d’Interès Cultural (BIC) –el màxim nivell de protecció que estableix la llei del Patrimoni Històric– el mural ceràmic de Joan Miró ubicat a la façana de la Terminal 2B de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Amb l’elaboració d’aquest gran mosaic, l’autor va complir la promesa feta el 1968, quan va afirmar que Barcelona tindria “la gran obra que encara no li havia ofert”.
El mural ceràmic s’ha categoritzat com a bé moble després que el Ministeri de Cultura va iniciar el novembre del 2025 el tràmit de l’expedient per a aquesta declaració. És obra de Miró en col·laboració amb el ceramista Josep Llorens Artigas i fou un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona el 1968 coincidint amb l’ampliació de la infraestructura, . El muntatge de l’obra es va fer el 1970 i va durar sis mesos. Es van instal·lar 60 plaques diàries per cobrir els 500 metres de superfície del mural i es va inaugurar el 18 de març de 1971.
El mural fa 50 metres d’amplada per 10 d’alçada i està compost per 4.865 rajoles esmaltades rectangulars disposades horitzontalment. Les grans dimensions de l’obra i el material utilitzat fan que la peça tingui un pes aproximat de 35 tones. Totes les plaques es van coure en un forn de tipus noborigama del taller de Llorens Artigas, un forn esglaonat que produeix resultats irregulars i desiguals a la superfície de les ceràmiques. Aquesta característica es veu accentuada pels efectes de color i llum producte de la llibertat en esmaltar de Miró i Artigas. Van ser necessàries 464 fornades per coure les gairebé 5.000 peces del mosaic.
La col·laboració fructífera entre Miró i Llorens Artigas
Aquesta col·laboració per a l’aeroport no va ser la primera feina que Miró i Llorens Artigas van fer junts, de fet, forma part de l’etapa de grans murals ceràmics realitzats per tots dos artistes entre les dècades de 1940 i 1980. Altres obres en espais públics i institucions internacionals són a la seu de la UNESCO a París (1957), la Universitat de Harvard (1960), el Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York (1967), la Fundació Maeght de Saint-Paul-de-Vence (1968) o el Palau de Congressos de Madrid (1968).
