L’era de la finca incontrolable de Príncep de Viana s’ha acabat. La pandèmia, la implicació veïnal, la pressió policial i un últim recurs que l’Ajuntament es va treure de la màniga han acabat d’arrodonir la lluita contra el fenomen dels pisos buits reconvertits en sales clandestines de consum i tràfic de drogues en aquest indret de referència del Raval. Això, tot i que a la pràctica ja havia anat a la baixa des de temps enrere, es va certificar simbòlicament el passat dimarts amb el desallotjament de la coneguda com a narcofinca de Príncep de Viana. “És un punt d’inflexió perquè és l’últim punt de venda on qualsevol persona que pul·lulava pel barri tenia com a referència si es volia drogar, tot i que fos en unes condicions pèssimes“, apunta l’indentent cap dels Mossos d’Esquadra a Ciutat Vella, Rafa Tello.
El descans de la comissaria de la policia catalana a Ciutat Vella després que s’hagi desallotjat la finca de Príncep de Viana és absolut. “Si em preguntes quin era el punt que més m’ha preocupat els últims anys, sens subte, era aquell“, subratlla Tello. De fet, detalla que en els últims dos anys, mentre els veïns seguien queixant-se “amb raó”, el seu equip havia arribat a posar en marxa un total de 60 investigacions policials vinculades al que passava en aquella finca. Des d’abusos sexuals fins a baralles, agressions a agents, venda de drogues, furts o amenaces.
I és que mentre la resta de punts problemàtics del Raval anaven a menys, aquella finca resistia com un bastió viciat del consum, la criminalitat i, darrerament, la insalubritat. De fet, els Mossos havien arribat a veure aquella finca com una mena de mite de Sísif en què per molt que arrosseguessin la roca muntanya amunt —és a dir, detinguessin o tapiessin pisos— mai acabaven de veure-hi la fi. Perquè tot tornava a començar l’endemà. També el regidor del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, apuntava el mateix dia de l’operació policial que aquella finca havia estat “un dels punts més problemàtics, de manera més persistent, durant més anys” al Raval.
Amb el temps, el contacte entre veïns, Guàrdia Urbana, districte i Mossos d’Esquadra s’ha anat fent cada vegada més intens. “La conflictivitat va anar pujant fins al punt que vam fer un informe on aplegàvem tot el recorregut policial i en què remarcàvem que s’havia de fer alguna cosa per recuperar tot l’edifici, que calia un abordatge integral, perquè si no, no ens en sortíriem”, explica Rafa Tello. I quan això encara es veia difícil d’aconseguir per la via ordinària, va sorgir una jugada mestra des dels serveis municipals. Els Bombers de Barcelona farien una inspecció i un informe. La conclusió va ser que allò era inhabitable. Fins i tot, en aquell impàs, es va fer referència al que acabava de passar amb l’incendi d’una nau a Badalona com a recurs. Finalment, el jutge va donar via lliure perquè la Guàrdia Urbana desallotgés el conjunt de l’edifici.
Ara, doncs, amb el tancament d’aquella finca descuidada per la propietat —el fons d’inversió gegantí Cerberus— i aprofitada pels traficants, es tanca un capítol destacat al Raval. L’efecte pandèmia ha ajudat a desactivar gran part dels problemes vinculats a la venda i consum de drogues al barri, i els deures pendents han estat més fàcils d’identificar. A la zona nord, l’objectiu era Príncep de Viana. A la zona sud, hi havia hagut un focus de conflicte a l’entorn de la sala Baluard. Tanmateix, això també es considera reconduït els últims mesos.
De fet, en una entrevista a la cadena SER Catalunya, el mateix intentendent ha puntualitzat avui que només tenen investigacions en marxa sobre cinc narcopisos al districte de Ciutat Vella, després d’haver-ne tancat més de 330 els últims quatre anys. Els veïns més amoïnats per aquesta problemàtica també ho aplaudeixen, almenys de manera parcial. “Coincidim amb el fet que el fenomen del narcopís ja el podem donar gairebé per desaparegut com a problema recurrent, però no abaixem la guàrdia. Això pot tornar en qualsevol moment, en una forma o una altra”, apunta Ángel Cordero, de la plataforma Acció Raval.
Sigui com sigui, el veí reconeix que actualment bona part de l’activitat vinculada al tràfic de drogues s’ha deplaçat al carrer i que això facilita la feina dels agents. “S’ha fet la tasca policial, i n’estem agraïts, però trobem que l’altra part que es va anunciar, el rerefons social, ha quedat oblidada. La inversió ha estat pràctivament nul·la i els problemes de fons, com l’especulació, segueixen sense resoldre”, menciona Cordero. En el cas de Príncep de Viana, de moment, el govern municipal ha pressionat el fons voltor Ceberus perquè reformi la finca en un termini màxim de sis mesos des que la van considerar inhabitable sota l’amenaça de prohibir-los la venda o lloguer de cap part de l’immoble fins que no ho facin. A més, li reclamen que cedeixi alguns pisos a la borsa de lloguer social de l’Ajuntament.
En conjunt, però, des d’Acció Raval lamenten que no hi hagi hagut un front comú de les adminsitracions i la fiscalia per anar a l’arrel de la situació al barri. Malgrat això, durant aquest petit descans que el narcotràfic ha donat a una part del Raval després d’anys de denúncies constants i pressió policial, els veïns també extreuen lliçons i motius per celebrar. “És important veure com el múscul veïnal surt reforçat d’una situació de tensió durant molt de temps. I com hem aconseguit combatre-ho sense caure en la creació de patrulles ciutadanes o com hem estat capaços de no criminalitzar els consumidors de droga. Tot això també ho hem de defensar. Igual que celebrem que ara ens escoltem més, amb la Guàrdia Urbana i els Mossos”, remata Ángel Cordero.
