Els eixos verds del govern d’Ada Colau es van executar de forma il·legal. És així, de moment, en tres dels quatre projectes, segons la Justícia. Les transformacions en zones de vianants dels carrers del Consell de Cent, Rocafort i Comte de Borrell es van fer com si es tractés d’una obra ordinària quan, per dur a terme la reforma, hauria estat necessari modificar el Pla General Metropolità (PGM), ja que es tracta de vies que són xarxa viària. La jutgessa ha dictaminat que no estan ajustades a dret i, sobre el paper, ha ordenat tornar els carrers a com estaven abans. Difícilment es farà. I és que tots els dubtes que planteja la tramitació de la reforma, contrasta amb la necessitat de dur a terme polítiques per reduir la contaminació a la ciutat i lluitar per una millor qualitat de l’aire.
La superilla del Eixample executada no es revertirà. De fet, després de la primera sentència, la de Consell de Cent, de setembre del 2023, la magistrada mateixa va plantejar obrir una mediació, a la que també s’hi va sumar la Unió d’Eixos Comercials Turístics de Barcelona (Barcelona Oberta), que va ser qui va presentar els contenciosos. Ara bé, una altra conseqüència, i aquesta és política, és que els eixos verds tal com es van concebre els Comuns no tindran continuïtat a Barcelona mentre governi el PSC. Fa uns dies, la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, va dir que aquest model no es repicarà a la resta de la ciutat.
“Necessitem un model que sigui reproduïble i escalable a tota la ciutat”, sosté. El PSC insisteix en el fet que vol una ciutat més amable i menys contaminant, però creu que els eixos verds de Colau no són el camí. Segons l’Ajuntament, el manteniment d’aquests carrers és molt més elevat en comparació amb altres vies, alhora que el govern socialista esgrimeix també problemes de convivència i que la conversió d’aquests carrers en zones de vianants no ha suposat una rebaixa dels nivells de contaminació. A més, el PSC diu que està treballant en un pla de millora dels eixos verds per corregir deficiències. D’entrada, s’hauran d’invertir uns 2,5 milions d’euros en reparacions d’escocells trencats.
“Debilitat jurídica”, segons l’alcalde
Després que es conegués la tercera sentència judicial, la de Rocafort, el divendres passat, l’alcalde Jaume Collboni va reconèixer “debilitat jurídica” en els projectes dels eixos verds i va assegurar que l’Ajuntament ho tindrà present en un futur. Collboni va defensar la feina feta pels serveis urbanístics municipals, però creu que “la pacificació es pot fer millor”. En els tres casos, el consistori va anunciar que presentaria un recurs contra les sentències. Fonts coneixedores dels projectes recorden que aquestes sentències no són fermes, i el que acabi concloent el TSJC sobre els recursos, marcarà el camí a seguir. L’exarquitecte en cap de l’Ajuntament, Josep Anton Acebillo, diu que encara queden per conèixer altres resolucions judicials, perquè el projecte no es va fer de forma unitària sinó que es va trossejar.
Barcelona en Comú, el partit que va impulsar els eixos verds, creu que aquestes sentències són “casos de lawfare clar, una pràctica massa habitual per desgràcia a la nostra ciutat contra polítiques que són útils i necessàries per a la gent, perquè posen al centre la lluita contra l’emergència climàtica i la garantia al dret a la salut”, ha valorat aquest dilluns l’extinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz.
“La legalitat està garantida”, diu Janet Sanz
La regidora afirma que “la legalitat està garantida” i defensa que no calia una modificació del PGM per a la construcció dels eixos verds. “Això és una cosa que no ha passat mai a Barcelona. No va passar amb la transformació del Portal de l’Àngel, ni tampoc amb les pacificacions d’Enric Granados, l’avinguda Mistral i l’avinguda Gaudí”. Segons els Comuns, a Barcelona mai s’ha fet “un canvi de qualificació urbanística” i sostenen que les sentències “van en contra del sentit comú”.
Sanz assegura que el fet de no fer la modificació del PGM no va ser únicament una decisió del govern municipal. “Vam preguntar a la màxima autoritat urbanística de Catalunya, la Generalitat, i va avalar aquesta política”. A més, els Comuns van comptar “amb un informe que diu específicament que no cal fer aquest canvi de qualificació perquè es tracta d’una reorganització. No estem prohibint el pas: passen vehicles, a una velocitat més limitada, i hi ha càrrega i descàrrega”, segons Sanz. Els Comuns demanen Collboni continuar amb l’execució d’eixos verds a Barcelona i que els quatre que es van habilitar el mandat passat no siguin “una excepció”.
Eixample Respira veuria “un disbarat” revertir les obres
Des de l’entitat Eixample Respira, Genís Domínguez, un dels seus membres, es veu el projecte dels eixos verds de l’Eixample com una mesura que ha permès “retornar espai públic a la gent” que abans ocupava el cotxe, però considera que no soluciona el problema de contaminació i de millora de la qualitat de l’aire, ja que les reformes s’haurien d’haver executat en carrers com Aragó, València o la Gran Via. Amb relació a les sentències, Domínguez diu que, sense tenir els coneixements tècnics o legals, seria “un disbarat” i “no tindria cap sentit” revertir les obres fetes i deixar les vies com estaven abans, perquè “seria anar contra el veïnat i recuperar un model antic de carrer”. De fet, Eixample Respira recorda que Barcelona Oberta, l’entitat que ha posat les denúncies, no ha demanat l’execució de les sentències i ha acceptat la mediació.
El grup Trias per Barcelona diu que “aquestes sentències tomben una manera de fer, la de Colau, a qui la justícia també va tombar la taxa de residus, el PEUAT (el pla d’establiments turístics); l’expropiació de l’Hotel Buenos Aires; i gairebé segur tombarà la reforma de la Via Laietana”, explica el regidor i exconseller de Territori de la Generalitat, Damià Calvet. El partit de l’exalcalde ja va advertir que no s’estava utilitzant l’instrument urbanístic adient davant la magnitud de projecte. “El març del 2022, vam demanar formalment al govern Colau-Collboni que aturés les licitacions de les obres de la superilla de l’Eixample fins que no s’elaborés un informe que validés el procediment seguit aleshores i la no necessitat de tramitar un Pla Especial Urbanístic i la consegüent Modificació del Pla General Metropolità vigent, i que és just ara la justificació de les sentències del jutjat contenciós”, reflexiona Calvet al TOT.
Carrers de primera i de segona, segons Trias
Les crítiques de Trias per Barcelona van més enllà i entren en el projecte mateix. “Els eixos verds de Colau creen carrers de primera i de segona, trencant amb el model Eixample de Cerdà, un model que fomenta una ciutat homogènia, democràtica, des del punt de vista d’accés als serveis, i sense carrers jerarquitzats”, argumenta el regidor. I demana al govern en minoria de Collboni que rectifiqui i que no es limiti a presentar recursos, i que busqui recuperar el consens perdut. “Des de Junts ens oferim a treballar per aconseguir-lo. Nosaltres sempre hem defensat, i ho hem demostrat quan hem governat, una ciutat de Barcelona més verda i amable. Bons exemples en són la reforma de la Diagonal, el passeig de Sant Joan o el cobriment de la ronda de Dalt, obres impulsades per l’alcalde Trias”.
ERC diu estar a favor “dels projectes que pacifiquen l’espai públic i de fer un urbanisme més verd i amable per als barcelonins i barcelonines, sempre que es facin amb el consens suficient i amb rigor”. “La situació actual és fruit de la manca de consens i de la falta de rigor amb la qual sovint s’ha treballat”, critica la regidora Eva Baró amb relació a la forma de fer dels Comuns. Els republicans veuen necessari que l’Ajuntament vetlli “per generar els consensos necessaris per evitar que els projectes de transformació urbanística acabin judicialitzant-se”.
En declaracions a aquest mitjà, el president del PP a l’Ajuntament, Daniel Sirera, considera que aquests projectes del govern de Colau i Collboni es van executar de manera “arbitrària i capriciosa, saltant-se la legalitat”, i imposant un urbanisme tàctic “que és perjudicial per a la ciutat”. Sirera demana a l’alcalde que paralitzi tots els projectes que estan en marxa fins que la Justícia es pronunciï. Una de les obres en les quals pensa el regidor popular és la reforma de la ronda de Sant Antoni, sobre la que no consta cap denúncia judicial, però sí administrativa.
La ronda de Sant Antoni, un cas similar per al PP
El PP va presentar el desembre del 2023 una Acció Pública Urbanística, un procediment administratiu que té per objecte impugnar unes obres per garantir la defensa de la legalitat. En el document, el PP va demanar Collboni que anul·lés el projecte. La situació és similar a la dels eixos verds, ja que el projecte s’ha tramitat també sense modificar el PGM, un fet necessari en tractar-se la ronda d’un carrer que és xarxa viària bàsica i s’està transformant en una zona de vianants pràcticament total, com ja va avisar l’urbanista Antoni Renalias en una entrevista al TOT. Més de quatre mesos després, Sirera continua esperant una resposta del govern socialista.
El president de Vox a l’Ajuntament, Gonzalo de Oro, diu que les sentències dels eixos verds demostren que es tracta d’un “nyap urbanístic” que ha deixat d’herència l’anterior govern de Comuns i PSC i veu necessari que els responsables polítics que van prendre la decisió de saltar-se el PGM, “exercint una autoritat desmesurada per a imposar un urbanisme ideològic, haurien d’assumir responsabilitats”. I afegeix: “No podem permetre que els diners dels barcelonins s’inverteixin malament dues vegades. Primer, a fer una obra il·legal i després, en recursos i litigis amb la justícia per a intentar solucionar els nyaps urbanístics dels mandats de Colau”.
