L’activitat d’oficines està molt a prop de tornar al número 81 de l’avinguda de Roma. Els treballs de reforma del conegut com a edifici Estel, una construcció erigida entre els anys 1972 i 1975 que durant més de tres dècades va ser la seu de l’empresa Telefònica a Barcelona, encaren la seva recta final per acollir el nou hub d’innovació global de la farmacèutica AstraZeneca. Les obres en aquest colós de 73.000 m² de sòl edificable van arrencar ara fa prop de dos anys després d’una verdadera odissea de canvis de propietat i de projectes defenestrats que s’arrossegava des del 2007 i que havien degradat profundament l’immoble, convertint-lo en última instància en un gran esquelet de formigó d’aparença fantasmagòrica.
Aquesta imatge poc té a veure amb la que presenta actualment la gegantina construcció de 14 plantes ubicada entre els carrers de Calàbria i Viladomat. Uns grans panells de vidre tapen els forats que dècades abans es van obrir en l’estructura, que ara provoca una espècie d’efecte de mirall que contrasta amb el seu aspecte anterior. La majoria de plantes ja tenen llums d’oficina enceses i inclús es veu alguna televisió ja instal·lada. Pel que fa als accessos, encara hi ha força tràfec d’operaris de les obres, tot i que ja s’ha col·locat un torn a la part que dona a Viladomat per limitar l’entrada a través de targetes corporatives i sembla que una part de l’edifici inclús podria estar ja operativa. La part de l’immoble que dona a l’avinguda de Roma encara llueix, però, amb unes grans tanques que barren el pas, senyal que encara hi ha feina a fer a l’interior. En tota cas, les obres arrosseguen un lleuger retard, ja que inicialment està previst que concloguessin a finals del 2024 perquè el nou hub pogués estar en funcionament a principis d’aquest 2025.
Dels saquejos i els grafitis a la investigació científica
Els orígens de l’edifici Estel es remunten a la dècada dels setanta, quan l’arquitecte barceloní Francesc Mitjans Miró va començar a projectar un immoble que veuria finalment la llum sobre plànol l’any 1972. Telefònica s’instal·laria al recinte, utilitzant moltes de les plantes com a espai per a ordinadors, fet que explica que les finestres es cobrissin amb aquestes làmines opaques de color blanc cromat. La imponent construcció va passar sense pena ni glòria durant més de 30 anys fins que la companyia de telecomunicacions decideix l’any 2007, en ple moment àlgid de la bombolla immobiliària, vendre l’edifici per 220 milions d’euros al fons de capital risc Carlyle, que va fer fallida. Amb la sortida definitiva de la companyia de telecomunicacions el 2011, l’Estel va ser objecte d’una infinitat de saquejos i robatoris, va ser punt de pelegrinatge de grafiters i un refugi recurrent per als sensesostre.
L’interminable ball de propietaris i canvis de projecte va concloure a finals del 2023, quan la farmacèutica confirmava que la ubicació triada per al seu hub a la capital catalana era l’Estel. La forta aposta de la multinacional -preveu invertir en total 800 milions d’euros– va donar ales als treballs de remodelació, que va agafar velocitat de creuer i que, una mica més d’un any després, estan a punt de veure la llum. Un cop enllestits els treballs, AstraZeneca preveu contractar 1.000 persones en cinc anys que s’encarregaran de la mà del centre d’investigació Alexion de coordinar projectes internacionals en les cinc àrees terapèutiques principals de la companyia: oncologia; cardiovascular; renal i metabolisme; malalties respiratòries i immunologia; vacunes; i la joia de la corona, les malalties rares.
