La façana de la finca del número 56 del carrer de Valldonzella parla per ella mateixa. Està vestida de pintades i llençols penjats a mode de pancarta on es llegeixen missatges que declaren el model de barri que no volen els seus veïns. Destaca per sobre de la resta “Fora narcos”. Passades les 20 hores, un grup de veïns d’aquest bloc de pisos es concentren davant del portal per protestar contra el narcopís amb el qual han de conviure. L’acció no passa desapercebuda. Una de les persones que el gestiona s’encara amb ells. No es pot sentir què els diu, però està clar que la seva presència l’incomoda i no fa cap bé a la viabilitat del narcopís. Això, però, no aconsegueix atemorir els veïns. No només es resisteixen a les portes de l’edifici, també intensifiquen la pressió fent una cassolada acompanyada de música i xiulades.
El narcopís va arribar a aquest edifici del barri del Raval el passat mes de juliol i les concentracions en contra seva van arrencar a principis de setembre. Així ho explica al TOT Barcelona un integrant de la Xarxa Veïnal del Raval i d’Acció Raval, Àngel Cordero, qui afegeix que en aquest espai es ven droga i també se’n consumeix. Desconeix, però, si hi ha persones que hi pernocten. “Els veïns estan al 100% amb les concentracions perquè no aguanten més i han dit prou”, insisteix.
Una convivència complicada
Les conseqüències de compartir escala amb un narcopís són molt diverses, i totes elles negatives. D’aquesta manera ho explica al TOT una veïna de la finca, la Maria Garcia —nom fictici—, assegurant que els veïns conviuen constantment amb persones que consumeixen droga. “Surt una i entra una altra. És constant”. A la nit, a més, se senten baralles i crits. Quan els traficants no obren a clients que no paguen, donen cops a la porta. Garcia, per part seva, respon a situacions d’aquesta mena quedant-se a un costat de l’escala i no entrant a casa fins que els consumidors han marxat. “Tenim por. Vivim estressats i no dormim tranquils. Els nostres fills i nets també tenen por i quan arriben a casa ens demanen que baixem al portal per pujar amb ells”. Una altra veïna, la Lluïsa Mateu —nom fictici— també parla amb el TOT de l’angoixa que els genera la situació als veïns. Assegura que tothom està en alerta. La seva mare, per exemple, no dorm des de fa nits. “A la mínima que sentim un soroll, ens espantem”, lamenta.
Això no és tot. Garcia assegura que les diferents protestes protagonitzades pels veïns han agreujat el conflicte. Com a revenja, els traficants els han llençat ampolles de vidre i pedres. També han trencat el pany de la porta del terrat diverses vegades i tres vegades la principal perquè els seus clients puguin entrar a la finca amb llibertat. El veïnat s’ha resignat i ha deixat d’arreglar-la. “Es revengen de nosaltres perquè no els deixem fer el que volen”, indica.
Cordero ha vist amb els seus propis ulls com ha arribat a escalar la tensió. En alguna ocasió, els veïns han increpat als consumidors a l’hora de pujar o baixar del narcopís. L’encarregat, d’altra banda, els ha demanat emprenyat que guardin les pancartes. “Nosaltres entenem que la gent s’ha de buscar la vida. Però amb aquest tipus d’activitat no, ja que és impossible no perjudicar el veïnat”, diu.
Consumir al carrer
Pel que fa a la situació general del Raval, Cordero no ha constatat que s’hagi produït un augment dels punts de venda de droga, però sí que creu que la intensitat ha crescut. Hi ha uns cinc que són superactius, la qual cosa es tradueix amb l’arribada de clients cada cinc minuts. “És brutal”. Tanmateix, destaca que la majoria escull ara consumir als carrers propers a aquests punts de venda. “La sensació és que hi ha drogant-se més gent al carrer de la que en realitat hi ha. Al Raval et pots trobar diverses persones punxant-se”, assenyala.
Tot aquest panorama podria millorar notablement si hi hagués conseqüències per als propietaris de pisos buits que s’han convertit en punts de venda de drogues més d’una vegada. “No entenem per què cap propietari ha estat cridat per la justícia. Hi ha pisos que han estat punt de venda de droga fins a quatre vegades. A la segona se’ls hauria de sancionar”, subratlla sobre una realitat que, diu, s’ha produït amb diferents governs, fa fos dels Comuns o del PSC. “La policia no fa res en aquest sentit”.
En el cas del final de la finca del carrer de Valldonzella, de moment sembla que el seu final està lluny. Garcia explica que els Mossos d’Esquadra han dit als veïns que no poden fer res fins que el jutge els hi doni un ordre per entrar. Mentrestant, continuaran mostrant el seu rebuig per recuperar la calma a casa seva. “Continuarem fent concentracions i també volem fer-ne una davant del Districte de Ciutat Vella perquè la causa agafi més visibilitat”, assegura.
