En els darrers mesos la comissaria de Via Laietana ha estat al centre del debat polític a Barcelona. Diverses entitats memorialistes han demanat formalment al govern espanyol que la Prefectura Superior de Policia ubicada en aquesta artèria de la capital catalana sigui inscrita a l’inventari que recull els espais de memòria democràtica. Una acció, i un passat, que ha dividit als grups municipals. L’última persona a pronunciar-se ha estat la número 2 del PSC a les pròximes eleccions, Maria Eugènia Gay, que ha defensat l’ús actual de les instal·lacions i el “servei públic” que realitzen els agents destinats a aquest equipament policial de la capital catalana.
En mig d’aquest panorama apareix ara un llibre escrit per Gemma Pasqual que recull la història de 22 dones que van patir violència policial en aquesta comissaria. L’Editorial Comanegra, impulsora del llibre titulat ‘Torturades’, explica que el projecte resumeix dos anys de treball i dona veu a 22 persones “amb sensibilitat, però sense edulcorants”. Tal com recull l’ACN, molts d’aquests testimonis eren inèdits fins ara.
Testimonis que van més enllà de la dictadura
L’editorial apunta que les històries relaten un recorregut que “descarta qualsevol temptació de creure que les tortures a Via Laietana van ser cosa només del règim franquista”. És més, les primeres pàgines recullen el testimoni de la Xènia Garcia, torturada l’any 2019, fa un salt enrere cap al 1941 i torna més tard a la dècada dels 2000.
Entre aquestes històries hi ha la de la Teresa Alabèrnia, que mostra “amenaces” dels policies i com la “sororitat” la va salvar. També destaca el testimoni de Ruth Navarro, que va ser detinguda el 2002 durant una manifestació el 12 d’octubre. Navarro ha explicat durant la presentació que va rebre “insults, la bota al cap, les mans lligades amb brides i cinc hores de cara a la paret” en ple segle XXI. “Quan vaig sortir vaig pensar que els hi cauria el pèl, i no”, ha remarcat en unes declaracions recollides per l’ACN.
