Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
D’home reactiu a professional preventiu: el salt dels Bombers de Barcelona

“Abans els bombers eren ‘machotes’ i era habitual que beguessin vi, cervesa o conyac i fumessin, quan hi vaig entrar van començar a limitar l’ús de l’alcohol”. El Pere Gonzàlez va accedir al cos de Bombers de Barcelona el 1981, coincidint amb una promoció de vora 200 nous agents “perquè anava caient el nombre d’efectius mentre la ciutat creia que havia de créixer” i matisa que fins ara s’ha produït una evolució però el canvi radical va arribar a finals de la dècada dels 70 respecte la generació anterior. “Veníem de la guerra i tot es basava únicament en actuar, actuar i actuar i la formació era de tu a tu”, recorda.

La nova ordenança contra incendis de 1974 més les noves maneres de fer dels ajuntaments democràtics van representar un salt cap a la professionalització, atès que situaven la prevenció al nucli del servei i, alhora, posaven èmfasi en l’educació física i en el traspàs estructurat de coneixement. Jubilat d’ençà nou anys, admet que inicialment no tenia vocació de bomber però la va anar adquirint i sosté que en tot aquest temps el reconeixement social del cos s’ha mantingut.

Apagant focs des la gestió

També el 1981 entrava a l’ajuntament Joan Pedreny com a arquitecte del cos de bombers on va anar assumint diferents càrrecs des dels despatxos: cap de divisió de prevenció i d’operacions, director… “He viscut les tragèdies des del punt de vista de la direcció”, rememora. Defensa que els incendis i les grans emergències han influït en la ciutat per tal que sigui més segura i creu que el repte futur passa per “ser menys indispensables”. Va plegar el 2020 amb 67 anys.

En matèria de recerca i documentació tots dos han estat artífexs de l’exposició ‘Protegir Barcelona. Bombers i prevenció d’incendis, 1833-2022’, oficialment inaugurada el proppassat dimecres al MUHBA Oliva Artés al Parc del Centre de Poblenou i que es perllongarà fins el 9 de maig de l’any vinent. La mostra detalla fins a quin punt la història dels bombers ha estat unida al desenvolupament de la ciutat. Inclou una desena de vehicles d’època, indumentària, fotografies, aparells reculls de premsa i plafons que conviden a la reflexió, a banda de diverses activitats paral·leles com ara un cicle de conferències històriques, un monogràfic sobre grans focs a la ciutat incloent el del Liceu, una sessió dedicada a la perspectiva de gènere i activitats infantils de prevenció.

Una primera etapa amb poc marge de maniobra precedeix la professionalització

Entre 1833, data de creació del cos, i 1920, les condicions van millorar gràcies a les primeres normatives municipals i determinats avenços tecnològics -extintors, sistemes antiincendis a les fàbriques i les bombes d’extinció muntades en vehicles motoritzats- però no tenia competències d’inspecció ni de sanció. D’altra banda, encara no era obligatori que les estructures arquitectòniques fossin resistents al foc.

Membres del cos de bombers a l'exterior del Palau de Belles Arts, 1907 / Autoria desconeguda
Membres del cos de bombers a l’exterior del Palau de Belles Arts, 1907 / Autoria desconeguda

En el període comprès entre 1920 i 1958 el creixement demogràfic va empènyer els Bombers de Barcelona a l’ampliació de professionals i l’actualització del material. El 1913 el servei ja es prestava durant 24 hores els 365 dies de l’any. L’Exposició Internacional de 1929 va donar l’alenada definitiva per inaugurar el primer parc de nova construcció al carrer de Lleida. Del clima político-social convuls i l’escassedat de recursos financers de la Segona República es va passar a la postguerra, condicionada per la dependència dels comandaments militars i el risc permanent de mobilització. La priorització de l’evacuació o la protecció passiva a les estructures metàl·liques dels nous edificis van marcar l’era 1958-1974.

Salvament de les víctimes d'una explosió de gas al carrer de Rajolers a Sants, 1972 / Pérez de Rozas
Salvament de les víctimes d’una explosió de gas al carrer de Rajolers a Sants, 1972 / Pérez de Rozas

Les accions informatives sobre autoprotecció i els ajustos a les diverses normatives esdevenen signes dels últims cinquanta anys. Actualment el cos està integrat per 772 bomberes i bombers, 105 vehicles i 7 parcs. “El model de Barcelona és d’èxit, molt bo pel que fa a la part reactiva però la nostra primera línia d’acció hauria de ser evitar incendis ja que la prevenció salva vides”, admet el cap de Bombers de Barcelona, Sebastià Massagué.

La fita de la incorporació femenina

Per bé que el 1985 ja existia personal femení a la Divisió de Prevenció i que les dones van incorporar-se al grup de sanitaris el 1991, fins el 2007 no van participar en tasques d’extinció.

Una bombera durant un simulacre a la Torre Mapfre / Mariona Gil
Una bombera durant un simulacre a la Torre Mapfre / Mariona Gil

En aquest sentit, Montserrat Radresa va esdevenir pionera quan el 1990 va posar-se al capdavant del Laboratori del Foc, càrrec que va ocupar fins el 2000. Hi liderava assajos de reacció al foc amb materials com ara cortines o revestiments de butaques per a espais públics de la ciutat -cinemes, teatres-, així com també amb cables i goma espuma. “Podria semblar que els costaria rebre ordres d’una dona però sempre em van respectar i mai vaig tenir cap problema”, reconeix. Els assajos es realitzaven sota estrictes mesures de seguretat tot i que una vegada uns cables van causar flames al laboratori i van haver d’anar a buscar l’extintor. “No li tenia por al foc, però sí respecte. Va ser una etapa molt interessant”. Després va ser responsable de formació fins el 2012.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa