L’esperit nadalenc que es respira a la Fira de Santa Llúcia és únic. I passejar-hi l’últim dia de l’any que està oberta encara emfatitza més aquesta sensació. Aquest divendres els firaries han abaixat les persianes i ja no hi tornaran fins a l’any vinent. Marxen contents, brindant entre ells i orgullosos de la feina feta. De fet, són els mateixos paradistes qui repeteixen constantment que la fira barcelonina és la més gran d’Europa d’aquestes característiques i una de les poques que manté l’essència original, fet que han agraït els centenars de persones que l’han visitat durant 19 dies.
L’Albert, president de l’Associació de la Fira de Santa Llúcia, relata com ningú què significa formar-ne part. És la quarta generació dels Deulofeu, una saga de pessebristes que sempre ha passat Nadal als peus de la catedral. És dels més veterans i, de fet, d’aquí poc celebrarà el centenari de la parada, una fita històrica que cap altre firaire actual ha pogut ni tan sols acariciar. I als peus de la catedral ha vist passar de tot; des d’una crisi econòmica fins a una pandèmia, passant per les múltiples polèmiques dels pessebres de la ciutat. Un llegat que explica al TOT Barcelona minuts abans de plegar i amb una mirada posada als darrers clients que se li acosten a la parada.
Avui és l’últim dia de Fira. Quina valoració en feu?
És difícil perquè cada parada és diferent. Però penso que hem assolit els números de l’any passat. El 2021 ja es va obrir de nou la Fira i es notava que hi havia ganes de Nadal. Tot i això, enguany hem estat al voltant d’un 5% per damunt dels beneficis de llavors. Personalment, n’estic molt content.
La pandèmia us va deixar tocats. Heu recuperat el nombre de firaries d’altres anys?
Si sumes el fet que hi ha gent que s’ha retirat, gent que no ha pogut seguir i que amb la pandèmia no s’han pogut incorporar nous firaires, perquè no s’ha fet concurs públic, arribes a la situació actual. Actualment ens regim per un conveni amb l’Ajuntament que dicta un conjunt d’espais fixos i d’altres que ballen cada any i s’omplen a partir del concurs que organitza el consistori. En els darrers anys ha costat més omplir-los. Per això ara estem treballant per modificar l’acord i que la gent que aconsegueixi la plaça tingui la certesa que la podrà gaudir durant uns anys. Veurem com va la cosa.
Per què és important això?
Cada any queden figures o materials que no es venen. I parlem d’un material força car. Si no tens la seguretat de mantenir la plaça més d’un any, no t’arrisques a comprar mitja parada de fang. Si tens aquesta seguretat, en canvi, és més fàcil perquè pots guardar-te allò que sobra i donar-li sortida més endavant.
Si es redueixen tant les parades, pot perdre pes la Fira en els pròxims anys?
En realitat no. La pèrdua de parades és provocada per la pandèmia i el fet d’haver hagut de parar un o dos anys, cosa que ens ha impedit fer un concurs per omplir noves places. Tan aviat com ens posem a treballar per fer-la créixer, estic segur que la Fira tornarà a tenir la força de sempre.
I en aquest sentit no vol sentir a parlar de futures parades de menjar, com ja passa en altres fires nadalenques.
El fet diferencial de la Fira de Santa Llúcia és que és la fira amb més paradetes de venda exclusiva de productes nadalencs. Si deixem entrar-hi la restauració es convertirà en una fira més. Aquesta gent juga en una altra lliga, econòmicament parlant, i s’acabarien menjant la resta de parades. Penso que hem de conservar la nostra identitat.
Dedueixo, del que diu, que la fira tampoc ha patit gaires canvis històricament.
Quan es van fer obres a les catedral es van baixar les parades a l’avinguda. Això ens va donar més visibilitat encara. L’altre canvi important és el de l’any 2014, quan es va tancar un conveni amb l’Ajuntament per millorar-ne l’estètica i es va aconseguir maquillar les parades.
I l’arribada d’Internet o dels grans supermercats, que també venen figures del Betlem, no ha canviat la vostra manera de fer?
Potser el firaire que porta figures de plàstic, que trobes fàcilment en un basar, ho tindrà complicat per tirar endavant. Però si busques un producte diferent has de venir aquí. Si vols un naixement bonic, has de venir aquí. A més, la fira de Santa Llúcia de Barcelona és molt diferent de la resta. Amb tot els respectes, però si vols un bon producte, el que coneix el tema sap que ha de venir aquí. Som la més gran d’Europa.
Demà l’avinguda de la catedral tornarà a estar buida. Què feu llavors els paradistes?
Hi ha de tot. La majoria treballa en altres coses i demana vacances per aquestes dates per poder venir. Per a tots aquests la Fira és un afegit. Però també hi ha d’altres que es dediquen al seu producte de manera professional i elaboren les figures o els pessebres durant la resta de l’any. És el nostre cas, que també treballem amb alguns clients privats, a qui organitzem el pessebre, i hem col·laborat amb alguna administració.
I l’Ajuntament de Barcelona mai us ha demanat consell per fer el pessebre de la plaça de Sant Jaume?
No. Un any, en l’època pre-Colau, sí que ho van fer a través de l’associació de pessebristes de Barcelona, de la qual també en formo part. Però aquests anys els pessebres són diferents. S’ha de dir, però, que jo no estic en contra de la innovació en el pessebre, que és un món molt tradicional. De fet, ja ho deia Dalí: “Està bé que parlin de tu, encara que sigui malament”. Si es fes un Betlem convencional cada any no se’n parlaria. Si en fas un de diferent, el pessebre surt als diaris i és en boca de tots.
I això us ajuda.
Si la polèmica ens beneficia o perjudica és difícil de mesurar. El que està clar és que posar el pessebre en boca de tothom, pels que ens dediquem a això, està bé.
Parlem de la parada Deulofeu: va substituir la mare i es va convertir en la quarta generació a seguir amb la parada. Ja sap si algú li agafarà el relleu?
És complicat perquè no tinc fills. En tot cas, ens queden 7 anys per arribar al nostre centenari dins la fira i espero que hi arribem. Ja vam celebrar els 75 anys de la parada i, sens dubte, seria molt especial arribar als 100. Segur que farem alguna cosa molt especial.
Aquesta manca de relleu generacional és una de les coses que més ocupa a l’associació de la fira?
Hi ha de tot. Hi ha gent que no té relleu. I n’hi ha molts dels que ara demanen vacances per venir que dubto que els seus fills estiguin disposats a fer-ho. És un sacrifici molt gran. S’ha d’anar veient, és una cosa que cal treballar en el nou conveni que volem fer amb l’Ajuntament. És a dir, hem de veure de quina manera es poden renovar els permisos o com pot entrar gent nova i buscar així una continuïtat a la fira.
Té just davant la catedral, de la qual sorprèn molt aquest cartell publicitari tan gran que té entre els campanars. Els firaires no us plantegeu una opció similar?
No ens deixa l’Ajuntament. Hi ha algun cartell que promociona la fira i Nadal a Barcelona, però poca cosa més. Anys enrere ens havia patrocinat alguna empresa catalana, però vam perdre el patrocini. Ara és l’Ajuntament qui ens patrocina.
