Va ser un segrest de pel·lícula típica de superproducció d’acció. Amb la diferència que ni va passar a Detroit ni en un districte marginal de Los Angeles. Si no a l’habitació 101 de l’hotel Atrium Palace, situat a prop de la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el passeig de Gràcia. Va ser el 9 de juny quan es van registrar els fets que van inquietar els Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal durant setmanes, van espantar la clientela de l’hotel i van esverar els veïns i caminants en una de les zones més transitades de la capital catalana.
Un cas estrany pels mateixos investigadors que només van poder detenir un dels sospitosos la mateixa nit dels fets. De fet, la policia encara busca quatre implicats més en els fets. En tot cas, l’únic detingut serà jutjat aquesta setmana a la secció 9 de l’Audiència de Barcelona, on es juga fins a deu anys de presó. És la pena que li demana el ministeri fiscal. Una condemna que, si el tribunal ho estima, haurà de complir tres quartes parts a l’estat espanyol i després haurà de ser expulsat al seu país d’origen, a la vista que el processat resideix il·legalment a Catalunya i no té cap mena d’arrelament.
Dos hotels
El jutjat d’Instrucció 4 de Barcelona va ser l’encarregat d’una investigació embullada. Sobretot, per la manca d’indicis clars que ajudessin a escatir qui van ser els membres que van segrestar la víctima. Segons el relat dels fets de la fiscalia, elevats a l’Audiència, tot va començar al voltant de les set del vespre del 9 de juny de 2022. Tots quatre tenien “algun tipus de tracte que fins ara es desconeix amb la víctima” i van quedar amb ella, primer en una habitació d’un hotel de Barcelona. Però en arribar esglaonadament, la recepció de l’hotel no els va deixar reunir tots cinc en una mateixa habitació.
Immediatament, van canviar de plans, i cap a un quart de nou de la nit, es van dirigir a l’Hotel Atrium Palace, on els van donar l’habitació 101. Un cop dins l’habitació, van lligar de peus i mans a la víctima i la van emmordassar. L’ara acusat va ser el responsable d’atemorir la víctima, apuntant-la tota l’estona amb una pistola automàtica i la resta, la van colpejar “repetidament”. Un cop estabornit, i lligat, el processat va ser l’encarregat de vigilar-lo, mentrestant els seus companys de colla van telefonar al cosí de la víctima informant-lo que el tenien segrestat i que si el volia tornar a veure, els havia de lliurar 400.000 euros en unes condicions molt concretes.
Entra en joc la policia
El cosí de la víctima, un cop va penjar el telèfon, no va trigar ni un minut a telefonar a la policia denunciant els fets. A més, els segrestadors, poc hàbils i amb poca traça, li havien donat gairebé tota la informació d’on es trobava el seu cosí. Els Mossos d’Esquadra van prémer el botó vermell i van posar en marxa un dispositiu d’alliberament, recerca i investigació. Efectius de l‘Àrea de la Brigada Mòbil, l’Àrea de Recursos Operatius de Barcelona i de les Unitast de Seguretat Ciutadana, així com de la Divisió d’investigació Criminal, van encerclar l’hotel i no es van pas entretenir, tot i que contemplaven, escorcollar habitació per habitació.
Els policies d’intervenció van trobar l’ara processat davant la porta de l’habitació 101, on tenien segrestada la víctima, armat amb una pistola model Astra 3000, amb fins i tot, número d’inscripció. L’home va apuntar als Mossos d’Esquadra intentant buscar una sortida on fugir de l’escomesa policial i trobar un punt de fuga. Però no va ser possible. A poc a poc, va aixecar la mà i va desar la pistola a terra, deixant estar les seves amenaces i va desistir. Moment en què la policia el va poder detenir.
Aquest dimarts, dimecres i dijous, els magistrats hauran de decidir sobre el futur del processat acusat de segrest, pel qual li demanen 8 anys de presó, i de tinença il·lícita d’armes, i per això fiscalia reclama dos anys de presó. De fet, només va passar un mes i tres dies en presó provisional. Ara bé, la gràcia d’aquest judici serà acabar de tancar els punts foscos que la investigació ha deixat. En primer terme, quina relació tenia el processat amb els seus presumptes col·legues i, sobretot, d’aquests amb la víctima. I, en segon lloc, obtenir més detalls per saber qui van ser els altres participants en el segrest. La temença a una condemna dura obre escletxes per poder extreure informació.
