La Montse pateix per la viabilitat de l’Outena, la parada del Mercat de Santa Caterina que regenta la seva nora. La manca de clients, les obres de la Via Laietana i les visites dels turistes són des de fa temps un problema per a l’Outena, on es venen diferents varietats d’ous. “Jo soc gran i vinc a treballar per ajudar-la, però ella és força més jove i no sé si la parada aguantarà tots els anys que encara li queden per treballar”, avisa al TOT Barcelona des del taulell d’aquest establiment situat al barri del Born —districte de Ciutat Vella—. Aquesta realitat també l’ha conegut de prop la presidenta de l’Associació de Veïns del Casc Antic, Asun Justo. Explica al TOT que el mercat s’omple, sobretot, de turistes i que, per tant, quan no hi són està força buit. Els paradistes de Santa Caterina estan preocupats perquè tenen poques vendes”, diu.
Els fets dels quals parlen les dues entrevistades es veuen fàcilment en moure’s per aquestes instal·lacions situades al cor de Barcelona. A la porta hi ha un grup de turistes acompanyats per un guia que els explica què són les tapes. Amb només cinc minuts, ja se’n veuen tres més pel recinte, observant curiosos i fent fotos a parades d’olives i embotits. Entre tots ells, destaquen alguns clients habituals, la majoria gent gran, que saluden els paradistes pel seu nom. És impossible no fixar-se amb com contrasten amb els visitants i amb la botiga de souvenirs on es venen imants de Barcelona, tasses amb el trencadís de Gaudí o vestits de flamenques.
Grups limitats
Des del punt de vista d’una de les parades on els visitants sí que compren, Olives i Conserves Torres, el turisme és bo per al mercat. Un dels seus responsables, Xavier Camps, insisteix al TOT que malgrat que el panorama no és igual al del Mercat de la Boqueria, l’arribada de turistes no és un fenomen nou. Sempre n’hi ha hagut. “Fa 40 anys els turistes paraven a la plaça de la Catedral i passaven per aquí. Estem a la ruta Picasso”, recorda. Tot seguit, assenyala que l’important per poder continuar treballant bé és controlar el nombre de persones que entren al mercat, la qual cosa es fa amb la limitació de persones per grup turístic.
Per la seva banda, des de Cuinats Josep no es mostren sorpresos perquè el mercat sigui un atractiu turístic més del Born, ja que és part del centre històric, on la constant és conviure amb riuades de turistes. Malgrat que consideren que és bo mantenir l’afluència de visitants, no volen que això suposi perdre els clients habituals. Amb aquesta declaració deixen a entreveure que la seva presència pot fer, en alguns casos, que els veïns passin de comprar a Santa Caterina. “Hi ha de tot. Els que, per exemple, respecten l’espai, i els que es queden plantats davant de les parades”, insisteix.
Més contrària a la presència dels turistes és l’opinió de la Montse, qui assegura que en venen “masses”. El punt crític va començar quan fa un any es va reformar el paviment del Mercat de la Boqueria i moltes agències i guies turístics van començar a enviar visitants a Santa Caterina. “Va suposar el desastre per al mercat”, afirma mentre assenyala un grup que entra per la porta. “Aquests, per exemple, no poden entrar, ja que els grups no poden superar les 10 persones”, afegeix. Per part seva, però, fonts municipals desmenteixen aquesta afirmació i informen que els grups turístics que poden entrar són de fins a 15 persones. El control, afegeixen, va a càrrec del servei de seguretat del mercat
Paperines de pernil
Els motius de la Montse per no aprovar la presència de turistes són diversos. D’entrada, perquè fan que alguns clients “s’enfadin” i, per l’altra, perquè no compren a la seva parada. Només miren i li pregunten on està el lavabo. Al final, diu, cobrarà un euro cada vegada que li preguntin. “A Santa Caterina encara no s’han començat a vendre paperines de pernil, sucs, fruita tallada o altres productes típics pensats per a turistes, però arribaran perquè els clients tradicionals acabaran marxant. Serià com la Boqueria”, pronostica.
En aquest sentit, Justo insisteix que per preservar l’essència de les instal·lacions és clau que no es vengui aquesta mena de productes preparats a les parades. I per tal de garantir la seva viabilitat i poder competir amb els supermercats, on molts barcelonins prefereixen comprar, cal que s’ampliïn els horaris. “La majoria de dies de la setmana obren només al matí, i la gent treballa”, destaca. “Cal salvar el turisme de proximitats dels mercats”, afegeix.
La competència que exerceixen els supermercats no només es limita als horaris, també a la presència que tenen en bona part dels mercats de la ciutat. El de Santa Caterina és un d’ells, així com els del Fort Pienc i de la Sagrada Família. Les xifres evidencien que aquests només representen la punta de l’iceberg del panorama. La majoria dels de Barcelona, set de cada deu, compten amb un gran supermercat com una parada més, la qual cosa pot perjudicar els paradistes. Una del Mercat del Fort Pienc, la Glòria, va expressar al TOT la seva preocupació el passat juliol. “Si jo venc fruita a 12 euros i al pis de sota està a 6, la gent baixa. Tant se val la qualitat, per molt que els ho expliquis, prefereixen el Mercadona. No ho volen entendre”, va alertar la Glòria.
