Revés judicial contra el projecte de dentista universal, accessible a tota la població, de l’Ajuntament de Barcelona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit finalment rebutjar els recursos presentats pel consistori i per la companyia Barcelona Serveis Municipals i ha confirmat la sentència prèvia d’un jutjat contenciós administratiu que anul·lava una part del projecte de dentista municipal, en concret el que ampliava el servei a tota la població i sense restriccions. Els serveis a la població més vulnerable, recorda l’Ajuntament, que es presten en 4 clíniques, es manté intacte.
En la seva resolució, el TSJC argumenta que la salut bucodental és una competència de la Generalitat com a administració sanitària i que l’Ajuntament no pot prestar aquest servei sense un informe del Govern que acrediti que no es produeixen duplicitats en aquest sentit.
Cal recordar que la iniciativa es va aprovar al ple de l’Ajuntament de Barcelona celebrat el 29 de març del 2019 i que comptava amb el reconeixement del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC).
Duplicitat de competències
Segons la nova sentència del TSJC recollida per l’ACN, el projecte municipal per a la prestació de serveis d’odontologia per mitjà d’una societat municipal en règim de gestió directa desenvolupada al marge de l’administració competent “no s’ajusta al marc competencial definit legalment, ni pot considerar-se una activitat complementària”, ja que “incideix en l’àmbit material de prestació de serveis sanitaris competència de l’administració autonòmica”. Així doncs, conclou que es produeix la ja citada “duplicitat en l’exercici de les competències”.
A més, el TSJC apunta que la Carta Municipal de Barcelona habilita l’Ajuntament a promoure tota classe d’activitats i prestar tots els serveis públics que afectin l’interès general dels ciutadans, “però amb el límit que no estiguin expressament atribuïts a altres administracions públiques o que es tracti d’activitats complementàries”. El tribunal també al·lega que el règim especial de la ciutat de Barcelona “no suposa el desplaçament de la legislació bàsica local pel que fa a la necessitat d’informes previs vinculants de l’administració competent en els quals s’assenyali la inexistència de duplicitats”.