La Covid eixampla la desigualtat i s’acarnissa amb la Barcelona pobra

Alhora que els contagis de la Covid s’expandien, també s’escampava la pobresa. Si la infecció va arribar a proliferar més en barris de Barcelona que concentren població desfavorida i dependent de treballs manuals, la factura de la crisi tampoc no ha sigut homogènia arreu de l’àrea metropolitana.

Segons unes estimacions provisionals de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), la renda anual es va ensorrar entre un 5,4% i un 6,3% el 2020 a la capital i la seva corona de 35 municipis. En termes absoluts, la percepció mitjana per llar es va situar per sota dels 33.000 euros l’any passat, quan superava els 34.700 euros el 2019.

El mateix estudi calcula que més de 100.000 habitats de Barcelona i dels seus voltants van caure l’any passat en risc de pobresa, que ja amenaçava 648.000 ciutadans abans de la pandèmia. En la simulació més moderada, la misèria ha passat a planar sobre 104.000 veïns més de l’àrea metropolitana des que la Covid va irrompre; en el pitjor escenari, les privacions collen 146.000 persones més des de 2020.

Les estretors no s’han disseminat per igual, segons els autors de l’estudi, sinó que és la població que declarava menys renda abans del daltabaix sanitari la que ha patit una davallada més abrupta dels diners que rep. Segons els investigadors, els ingressos de la població més modesta s’ha reduït de mitjana un 10,2%, un descens que gairebé duplica el de les franges més acomodades.

“L’impacte va ser relativament transversal en la crisi financera que va començar el 2008, perquè les classes mitjanes es van veure afectades, mentre que en l’actual afecta sobretot a col·lectius que ja eren els més vulnerables abans de la pandèmia, com la població infantil, els joves, la població migrada i les classes treballadores menys qualificades, i a més ho fa molt intensament”, apunta en conversa amb el TOT Sergio Porcel, cap de Cohesió Social i Urbana de l’IERMB.

Retrocés en igualtat

El resultat és un repunt de la desigualtat de les percepcions entre les llars amb una economia més folgada i les que acrediten una de més humil. En base al coeficient Gini, on zero equival a la plena igualtat, es diagnostica una desviació entre rendes de 0,330 punts a Barcelona i la seva rodalia, per sobre del 0,327 punts que es registraven fa una dècada i clarament per damunt del 0,293 punts que es marcava a 2006. Tot i que l’alça del desequilibri respecte els anys anteriors es qualifica de moderat, en només 12 mesos s’han cedit les escasses dècimes que constataven avenços per mitigar les diferències entre els sectors més rics i els més pobres de l’àrea metropolitana, accentuades des de l’anterior recessió.

“De moment només tenim estimacions i ens calen les dades reals per fer un anàlisi rigurós i exhaustiu de l’impacte de les dues crisis, però l’increment de la desigualtat i de la pobresa torna a situar el retrocés de la cohesió social als nivells més punyents de l’anterior crisi en només un any”, avalua Porcel. Les projeccions de l’IERMB apunten que la població amb major renda disposa d’uns guanys sis cop superiors a la capa menys afavorida. A més, la clatellada de la Covid s’ha produït quan encara no s’han revertit tots els efectes de la recessió de fa una dècada.  

Tot i així, els investigadors apunten que els ERTO, els ajuts als autònoms i altres mesures de les administracions per contenir la pèrdua de poder adquisitiu han suavitzat l’enfonsament. Així, quantifiquen que els ajuts han moderat el creixement de la pobresa moderada en un 12,4% i la pobresa extrema, en un 20,7% a l’àrea metropolitana. Sense auxilis i prestacions excepcionals, els autors de l’informe subratllen que el rebrot de pobresa i de desigualtat hauria dut Barcelona i la conurbació a retrocedir tres dècades.

En tot cas, l’estudi matisa que l’efecte de la prestació creada per l’executiu espanyol per combratre la pobresa, l’Ingrés Mínim Vital, “és pràcticament inapreciable a la metròpoli de Barcelona”. A banda, l’escut social del govern de PSOE i Unides Podem no ha evitat que, d’acord als càlculs de l’IERMB, la població de l’àrea metropolitana en risc moderat de pobresa s’elevi entre un 3% i un 4,5%: si un de cada cinc habitats havia de fer mans i mànigues amb una renda escassa entre 2018 i 2019, l’any passat ja era gairebé una quarta part de la població metropolitana. Alhora, els veïns amenaçats per pobresa severa pugen tres punts percentuals, fins al 12%, i una mica més d’un 1% ha ensopegat amb la misèria extrema, unes 42.000 persones més a les 171.000 que ja vivien en el llindar ínfim.

Els barcelonins i els afincats a la perifèria destinen el 22,7% dels ingressos a les despeses de la llar

Impacte en l’habitatge

“Per què ha impactat més en els col·lectius més vulnerables? Perquè són els que tenen situacions laborals més precaritzades, amb condicions laborals que no els permet generar dret de protecció; en molts casos, població sense contracte que no es pot acollir a un ERTO”, addueix Porcel, que observa que “l’impacte de la crisi posa de manifest dèficits estructurals” preeminents a la pandèmia: “Els mecanismes de manteniment de llocs de treball o els programes de rendes mínimes són un avenç considerable respecte la crisi anterior, però resten mancances que arrosseguem de molts anys, com la precarietat laboral o dèficits de protecció d’alguns col·lectius, com els infants, pels quals no existeix a Espanya una prestació monetària per a les famílies com en altres països. S’han de corregir amb polítiques a llarg termini”.

Una de les crisis que s’han solapat amb la sanitària és la de l’habitatge. Amb les seqüeles de la pandèmia, l’IERMB apunta que els barcelonins i els afincats a la perifèria han passat a destinar el 22,7% dels ingressos a les despeses de la llar, gairebé un 2% més que a 2019. Es dedueix que l’esforç ha passat a ser encara més exigent pels llogaters, que van dedicar de mitjana el 44% de la renda a abonar l’arrendament, un 3,5% més que l’any anterior.

La població metropolitana que inverteix el 40% de les percepcions a costejar el pis va passar a rondar el 16% -tres punts percentuals més que abans de la Covid- i el 8% es veu en perill de no poder afrontar la despesa de l’habitatge, una proporció que augmenta per sobre del 20% en el cas dels llogaters. “Que els llogaters es vegin més impactats guarda relació amb el fet que són els perfils més vulnerables els pricipals afectats per la crisi”, conclou Porcel.

Nou comentari

Més notícies
L'Eva i el Jordi viuen al sisè pis del 296 de Fabra i Puig, senten vibracions i sorolls durant tot el dia JORDI PLAY

Així és viure sobre un túnel del metro: vibració i soroll constant

Veïns de diversos blocs de Fabra i Puig conviuen amb aquestes molèsties, que TMB atribueix al deteriorament de les vies entre Virrei Amat i Vilapicina
Manifestació a Barcelona contra el preu absuiu de la llum ACN

Clam al carrer: “Les elèctriques roben i els governs col·laboren”

Més d'un miler de persones protesten contra l'augment de la factura elèctrica