Condemnen cinc vigilants de l’estació de Sants per humiliar un company gai

Segons la sentència, l'insultaven i el ridiculitzaven i va arribar a estar de baixa un període de quatre mesos i un altre de cinc mesos

La titular del jutjat penal 23 de Barcelona ha condemnat a un any i mig de presó cinc vigilants de seguretat que van vexar i discriminar per la seva orientació sexual un company de treball que era gai. La sentència els condemna a 18 mesos de presó per un delicte contra la integritat moral amb lesions psíquiques, amb agreujant de discriminació per orientació sexual, i els imposa pagar una indemnització de 30.000 euros a la víctima pel dany moral causat, si bé 2 de set acusats han estat absolts. La pena de presó es podrà suspendre si no tenen antecedents penals en vigor perquè és inferior als dos anys, però hauran de pagar 14.275 euros per les dues vegades en què l’home va estar de baixa (115 i 155 dies) per “baix estat d’ànim, ansietat, alteracions de la conducta alimentària, insomni i plor freqüent” arran de les vexacions a la feina.

Segons la sentència, els condemnats van vexar, insultar i humiliar durant dos anys un company de feina de l’estació de Sants perquè era homosexual. La víctima, a més, va patir assetjament laboral per part dels seus superiors, i tot i que va denunciar els fets a la direcció de l’empresa, els responsables se’n van rentar les mans. Entre els vigilants condemnats i l’empresa hauran de pagar 44.275 euros d’indemnització a la víctima, que va patir diverses baixes laborals per ansietat i depressió entre el 2002 i el 2004.

La resolució judicial afirma que alguns dels acusats van sotmetre el seu company a “constants vexacions consistents en insults, mofes, actes de ridiculització i de persecució laboral amb evident voluntat d’humiliar-lo, menysprear-lo i injuriar-lo amb motiu de la seva orientació sexual, creant-li un sentiment de terror, angoixa i inferioritat, pel qual es va sentir humiliat i envilit. Tres dels acusats li dirigien comentaris vexatoris sobre la seva homosexualitat i expressions insultants com “a Sitges –on vivia la víctima– només hi ha ‘maricones’ i les que viuen allà haurien d’estar penjades del coll”, “mira com camina”, “mira la roba que porta, de marieta”, “no volem ‘maricones’ al servei”, “‘maricón de merda, ves a l’altra andana perquè no ens confonguin amb tu” o “ara als mariques se’ls diu gais”.

Dos dels grups de vigilants es deien ‘els sense oli’, al qual pertanyia el denunciant, i ‘els caps rapats o sense sang’. De fet, un dels condemnats deia que ell pegava amb porra i la víctima amb la bossa de mà, o que el denunciant no podia ser vigilant de seguretat perquè “els ‘maricons’ no poden ser vigilants”. En una vigilància a l’estació de l’AVE a Lleida, un dels acusats va dir a la víctima que fes un petó amb llengua a un altre dels vigilants jutjats, i aquest últim va sortir corrent cridant que no volia que se li “enganxés res d’aquesta ‘maricona'”.

Els insults i vexacions constants es produïen als vestidors o al vestíbul de l’estació de Sants, cosa que va provocar a la víctima una situació d’angoixa que fins i tot va fer que marxés a casa d’uniforme per no haver de coincidir amb els acusats al vestidor. A més, la víctima va patir canvis constants al quadrant d’horaris laborals, cosa que el perjudicava. Tot i que la víctima ho va denunciar als seus superiors, també acusats i que ja coneixien els fets perquè treballaven a l’estació de Sants, no van fer res per arreglar el problema.

A conseqüència de tot això, el denunciant va estar de baixa entre principis de febrer i finals de maig del 2002 per baix estat d’ànim, ansietat, alteracions de la conducta alimentària, insomni i plor freqüent, i va ser diagnosticat d’un trastorn adaptatiu mixt amb ansietat i estat d’ànim depressiu agut. Va seguir un tractament amb ansiolítics.

En tornar a la feina l’1 de juny del 2002, el tracte vexatori va continuar, almenys fins l’11 de juny quan va ser destinat a la central nuclear d’Ascó (Ribera d’Ebre). A mitjans d’octubre l’afectat va tornar a treballar a l’estació de Sants, on va tornar a patir insults, mofes, riures obscens i llaços i mocadors roses al seu armariet personal. També li van bolcar l’armariet, li van col·locar dibuixos obscens amb el seu nom i li van escriure comentaris obscens.

L’empresa no hi va fer res

El cap de l’equip el va sotmetre a serveis anomenats de càstig, com vigilar estacions ‘mortes’ per falta de passatgers i a l’aire lliure, li canviaven els horaris i serveis sense avís previ o no li agafava l’arma en acabar el servei per provocar que perdés l’últim tren per tornar a casa seva, a Sitges. L’home va canviar de vestidor i va denunciar els fets als seus superiors, que no van fer res. El juny del 2003 un dels acusats fins i tot el va amenaçar amb agredir-lo.

El 18 de juny del 2003 l’afectat i el sindicat UGT van presentar un escrit a l’empresa, que va iniciar una investigació. L’expedient es va tancar el 2 de juliol següent assegurant que els fets no havien quedat acreditats. La UGT va denunciar aleshores els fets a Inspecció de Treball, que va condemnar l’empresa a pagar 12.000 euros per una infracció molt greu. No obstant això, la multa va ser recorreguda per l’empresa i un jutjat la va revocar el 2005 per falta de concreció.

Després del juny del 2003 les vexacions van continuar amb comentaris com “per culpa teva hem de dur un tap” o “et rebentaré el cul”. Això va provocar una nova baixa laboral l’agost del 2003 i el gener del 2004.

Més informació

Nou comentari