El govern de Jaume Collboni no farà més eixos verds com els d’Ada Colau per l’elevat cost de manteniment. Segons l’Ajuntament, el manteniment costa molt més que en altres carrers, per exemple, si es comparen Consell de Cent, on hi ha un eix verd, i Diputació. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, ha reconegut que hauran de fer ajustos i opina que, si bé l’objectiu de l’executiu socialista, és fer més pacificacions, el model dels Comuns no és l’adient. “Necessitem un model que sigui reproduïble i escalable a tota la ciutat”.
Segons ha avançat el Periódico i ha confirmat el TOT Barcelona, l’Ajuntament preveu dur a terme un pla de millorar per corregir les deficiències detectades. Els tècnics municipals hi estan treballant i el pla es donarà a conèixer al juny. Al plenari de març, l’alcalde va avançar que el consistori hauria d’invertir 2,5 milions d’euros en reparar els escocells dels arbres del Consell de Cent perquè estaven trencats. Fonts municipals han detallat que estan avaluant com dur a terme les reparacions.
Problemes de convivència
Els eixos verds de Consell de Cent, Girona, Comte de Borrell i Girona van costar al voltant dels 53 milions d’euros i es van executar en un temps rècord perquè estiguessin llestos per les eleccions del 2023. Ara, el govern de Collboni, considera que és un model que genera problemes de convivència, entre vianants i vehicles, i en la càrrega i descàrrega de mercaderies, i no té una repercussió en la millora dels nivells de contaminació en el conjunt de la ciutat. De totes maneres, el principal inconvenient és l’econòmic, per l’elevat cost del manteniment del verd i de la via pública i de les reparacions que s’han de fer en el mobiliari urbà i altres elements.
Una altra controvèrsia dels eixos verds de Colau han estat les dues sentències judicials que han conclòs que les pacificacions de Consell de Cent i de Comte de Borrell són il·legals. Tant a Consell de Cent com, més recentment, a Comte de Borrell, una jutgessa ha dictaminat que les reformes es van tramitar com una obra ordinària quan s’hauria d’haver fet una modificació del Pla General Metropolità (PGM). En els dos casos, la magistrada va dir que les obres s’havien de revertir i tornar a deixar el carrer com estava abans, però les sentències no s’aplicaran. A Consell de Cent va ser la mateixa jutgessa qui va plantejar una mediació i a Comte de Borrell, els denunciants (els eixos comercials de Barcelona Oberta) no en demanaran l’execució.
Bonet ha defensat la legalitat de les dues obres fetes i ha subratllat, com va dir la setmana passada, que l’Ajuntament recorrerà contra la sentència de Comte de Borrell per “un principi de responsabilitat i continuïtat institucional”.
