De petita volia ser bombera. Però també volia ser pagesa. Després va créixer i va estudiar dues enginyeries, de camins i agroambiental. I mentre feia de monitora d’esquí els caps de setmana –i alpinisme, natació i bicicleta en les estones que, miraculosament, li quedaven lliures– va començar a treballar en constructores i consultores. Fins que als 28 anys es va plantar: estava tipa d’estar tancada en una oficina repetint procediments i “ja no aprenia res”.
Clara Latorre, amb dues carreres d’enginyeria, és la primera cap de guàrdia de la història dels Bombers de Barcelona
Aleshores va reaparèixer la seva vocació latent: realment volia ser bombera. Ho volia tant que va fer quatre oposicions seguides: dues al cos de la Generalitat –per a sotsinspectora i per a inspectora– i dues als Bombers de Barcelona, una per a tècnics superiors de l’SPEIS (Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament) i una altra per a tècnics mitjans, que va ser la que va aprovar. Un any després d’obtenir la plaça, amb 29 anys, aquesta dona hiperactiva de Tiana és la primera cap de guàrdia de la història dels Bombers de Barcelona, creats a principis del segle XIX.
Només 7 dones en un cos de 658 bombers
La història de Clara Latorre simbolitza la sacsejada que li cal a la professió. Els Bombers de Barcelona –que ahir van celebrar va el seu patró, Sant Joan de Déu, que coincideix amb el Dia Internacional de la Dona– només tenen 7 dones bomberes: 6 de base i Latorre, única cap de guàrdia. Representen l’1% del total de 658 bombers. Al cos sí que hi ha, però, vuit infermeres, i diverses administratives i altres tècniques. Als Bombers de la Generalitat, la situació no és gaire diferent: 2.368 bombers, dels quals només 42 són dones, un 1,77%.
Parlis amb qui parlis –Latorre, els representants sindicals o el comissionat de Seguretat de l’Ajuntament, Amadeu Recasens– tothom arriba a la mateixa conclusió: la societat ha canviat i l’ofici també, ara cal canviar la imatge que en té la gent i les proves d’accés.
Adaptar les proves d’accés al segle XXI, assignatura pendent
“No es tracta de rebaixar el nivell físic de les proves d’accés perquè hi puguin entrar dones, sinó de modificar-les perquè estiguin en consonància amb el segle XXI“, argumenta Juan Carlos Aranda, de la UGT.
Aparentment, l’acord és total amb el comissionat de Seguretat. “És cert que les bases encara responen massa al que necessitaven els bombers fa cent anys, que havien de ser armaris perquè les portes es tiraven a empentes. Ara hi ha mitjans tècnics i els equips són més lleugers”, argumenta Recasens. I al·lega que “ja s’han fet retocs en les bases d’accés, si no se n’han fet més ha sigut perquè els sindicats hi han posat traves”.
En aquest punt s’entra en una espiral difícil de trencar: “Doncs el canvi de la prova de pujar per una corda, innecessària i que moltes aspirants suspenien, per un press banca [exercici amb peses] es va fer perquè el vam reclamar nosaltres, concretament jo”, replica Aranda.
La maleïda prova dels oficis
Deixant a banda l’estira-i-arronsa entre sindicats i administració, les proves físiques no són el que bloqueja l’accés de dones al cos de bombers. “Les de Barcelona són exigents en la mesura que cal, perquè has de poder pujar set o més pisos amb l’equip de 22 quilos sense ofegar-te, però no són insalvables”, assegura Clara Latorre, que les ha fet, tot i que la seva via d’accés implica unes proves físiques menys dures que les dels bombers de base. El problema és un altre. D’una banda, “els estereotips”, que fan que les dones pensin que es tracta d’una feina d’homes. I de l’altra banda, sobretot, la prova d’accés dels “oficis”: mecànica, electricitat i construcció.
A l’oposició del 2017 es van presentar només 60 dones, i el 2018 ja en van ser 120. Però d’homes aspirants n’hi havia 2000
És una prova eliminatòria i, a més, qui té estudis i experiència en una aquestes professions té punts addicionals. Són oficis molt masculinitzats i és difícil que els candidates arribin a l’oposició coneixent-los. I se’n comença a qüestionar la necessitat. “La mecànica ja no té el sentit que tenia abans, perquè els bombers ja no s’arreglen els camions ells mateixos”, exemplifica la flamant cap de guàrdia. Pel que fa a la construcció, han de poder avaluar el risc estructural d’un edifici i fer apuntalaments, però no altres virtuositats de paleta.
Els coneixements d’electricitat són els que encara tenen més sentit, però tant Latorre com Aranda i Pere Martínez, de CCOO, reclamen que la prova d’oficis serveixi per introduir altres habilitats més necessàries al segle XXI: robòtica, infermeria –ara tenen ambulàncies i infermeres, però no són bomberes–, sociologia –coneixement de diverses cultures i hàbits de comportament–, comunicació, psicologia…
Calen quotes?
“En els últims 50 anys hi ha hagut grans canvis socials i tecnològics. Si volem que això es reflecteixi als bombers, s’han de fer passos importants i valents. Potser ara provoquen friccions, però d’aquí a uns anys veurem que hauran estat positius, perquè un cos més igualitari seria millor i més eficaç, s’hi afegirien habilitats i capacitats”, adverteix Pere Martínez. Aquesta llarga introducció li serveix per plantejar una reclamació amb la qual “no tothom està d’acord dins del cos”: reservar quotes a les dones, que hi hagi el mateix percentatge de places que d’aspirants. “Si es presenten un 80% d’homes i un 20% de dones, que aquesta proporció sigui la que es reservi”, proposa.
La primera cap de guàrdia dels Bombers de Barcelona, Clara Latorre, al Museu dels Bombers: modernitta i història / S.B.
Per a Martínez, aquest esforç portaria a una “visibilització” superior de les dones bomberes, que faria efecte crida: aquesta és la cadena que demana que es posi en marxa aquest representant de CCOO, però sap que hi ha companys seus que s’hi oposen.
El doble d’aspirants d’un any per l’altre
De moment, l’Ajuntament ha fet “accions de sensibilització”: difusió de la professió encarada a les noies al Saló de l’Ensenyament i al Saló de l’Ocupació Juvenil i xerrades i cursos a Barcelona Activa. Segons Recasens, comencen a tenir resultats. “A la convocatòria del 2017, es van presentar 60 aspirants dones, i el 2018 ja n’eren 120, el doble. I 35 d’aquestes venien dels cursos de Barcelona Activa”, explica. Les places ofertes l’any passat, en una oposició que encara s’està acabant, eren 79. A falta de la fase final –les proves mèdiques i la valoració de mèrits del currículum–, hi ha 5 dones aprovades. Recasens dona les dades amb un optimisme moderat i admet que d’homes se n’han presentat uns 2.000.
