Barcelona s’enfronta a un canvi de paradigma desconegut per a molts experts i que podria suposar un abans i un després en l’anàlisi estadística de la població. Per primer cop des del 2016 la ciutat té més població nascuda fora que dins la mateixa capital. És més, les últimes dades disponibles apunten que el barceloní nat ha baixat en més de 30.000 persones des del 2019 i al voltant de les 100.000 si ampliem el radi d’acció a l’últim quart de segle. Els experts mantenen que aquest desequilibri “no és tan excepcional com sembla”, però insisteixen en alguns matisos fins ara menors. El professor de Geografia de la UAB i investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, Antonio López Gay, explica que la migració és un fenomen “intrínsec al creixement urbà”, però esmenta que en les últimes dècades ha canviat tant l’estil com el perfil dels desplaçats.
No sorprèn l’augment migratori, sempre present a Barcelona llevat dels anys 70-80. Ara bé, entrant al detall de les dades trobem canvis substancials que han aparegut amb el segle XXI i que, segons els experts, s’han potenciat després de la pandèmia. López Gay apunta que la migració és “cada cop més llunyana”; si el segle XX va estar marcada per l’arribada d’andalusos, extremenys i gallecs a Barcelona, la globalitat del segle XXI ha provocat que la migració vingui d’altres països. Segons les darreres dades, actualitzades el passat mes d’agost, la nacionalitat italiana encapçala el rànquing d’estrangers, seguida de la colombiana, la pakistanesa, la xinesa, la peruana i la francesa. Un còctel “molt heterogeni” que cal contextualitzar. “Des del 2010 els migrants són més qualificats. Quan pensem en ells, no hem de pensar en un perfil com el de fa 30 anys; gent que venia sobretot a fer feines de cures o per a treballar a la construcció. El migrant d’ara és gent amb cert poder adquisitiu i format professionalment”, explica López Gay.
La transitorietat, un nou fenomen que complica l’estudi demogràfic
La covid-19 ha provocat canvis, també en la migració. López Gay creu que la població “cada cop serà més difícil de mesurar” fruit d’un nou fenomen potenciat per la pandèmia i “desconegut” per a molts experts: la transitorietat. Quedem-nos amb aquest concepte, que podria explicar algunes incògnites que deixen les dades. Ras i curt, el perfil de persones que s’empadronen en grans ciutats i després marxen sense avisar és cada cop major. També augmenta el nombre de visitants que s’instal·la a Barcelona sense empadronar-se. “El padró diu que hi ha 1,7 milions de persones, però en podrien ser més o menys”, explica el geògraf.
López Gay apunta a un repunt de migrants dels països occidentals i explica que hi ha perfils que no queden registrats al padró. “Quan arriben els europeus, per fer un màster, treballar o fer un projecte, s’empadronen a la ciutat, però quan marxen no tenen incentius per desempadronar-se. I no ho sabrem fins anys després. Et truquen cinc anys després del teu últim registre perquè renovis al padró, però tu potser ja havies marxat abans sense avisar”, detalla el professor a tall d’exemple. Per tant, anem cap a un món “més globalitzat i efímer” en què, en alguns casos, no es podrà definir amb exactitud quin és el lloc de residència d’una persona. “Ara ja no està clar que visquis els 365 dies de l’any al mateix lloc”, conclou l’expert.
La gentrificació, en el punt de mira
Tots aquests canvis amenaces d’enfortir una gentrificació que ja ha atropellat el centre de la ciutat i s’estén, segons els experts, a barris com el Poblenou, Gràcia, Sant Antoni o el Clot. Per entendre-ho, López Gay demana centrar-se en la franja poblacional que està per sota dels 40 anys. “Ens trobem que alguns dels que tenen família estan marxant de Barcelona per necessitat o per com està el preu de l’habitatge”, explica el professor. En termes generals, quedar-se a la capital és l’opció preferent, però el 35% d’habitants ja opten per mudar-se. Tres de cada deu mudances són per marxar de la ciutat, apunta el professor.
López Gay diu que el mercat “és difícil de predir”, però manté que la gentrificació “torna a avançar amb força”. “Si Barcelona és una ciutat atractiva per a la immigració formada s’afavorirà la gentrificació. Com més població qualificada hi hagi, més competència hi haurà entre els estants més benestants”, certifica López Gay, que compta amb força estudis sobre gentrificació. L’expert assenyala el paper dels “apartaments temporals” en aquest procés: en un moment marcat, en part, pel fenomen de la “transitorietat”, aquests immobles podrien afavorir que la gentrificació arribi “als barris perifèrics”.
El relleu generacional, l’altre factor que explica els canvis demogràfics dels barris
Tornem a les dades. Entre gener i agost de 2023, el Gòtic és el barri que més creix, seguit de la Marina, el Bon Pastor i el Besòs-Maresme. El cas del Gòtic s’explica per una “anomalia administrava”, ja que en aquest barri s’han empadronat persones de serveis socials que, en el fons, no hi viuen. L’augment poblacional a la Marina i el Bon Pastor, en canvi, sí que té una explicació demogràfica. La Zona Franca és una de les àrees on més ha crescut el parc d’habitatge, així com passa també al Bon Pastor, amb l’enderrocament de les cases barates i l’arribada de nous pisos.
Ara bé, el perquè d’aquests creixements és força més complex d’explicar. López Gay admet que els canvis urbanístics d’aquestes zones tenen certa importància, però apunta alhora al “cicle de vida” de cada barri com un dels motius que explica que una població creixi o no. “Si tens un barri molt envellit, tens una ocupació de les llars petita. Però arriba un moment en què la piràmide poblacional del barri es rejoveneix, perquè aquell pis que estava ocupat per només una persona gran, quan aquesta mor, passa a ser ocupat per una família. Són les oscil·lacions de població. Un barri no només perd població perquè la gent marxa, sinó també perquè s’envelleix”, argumenta el professor. A Barcelona hi ha 6 barris amb un 20 % d’habitants majors de 70 anys; Vall d’Hebron, Guineueta i Canyelles són els més envellits.
En part, López Gay també atribueix l’augment poblacional de la Marina i el Bon Pastor a aquest fenomen, i situa els barris construïts els anys 50 i 60 [de Canyelles a la Verneda o la Pau] com els pròxims que viuran aquesta transició. Això sí, l’expert puntualitza que a Barcelona també n’hi ha excepcions. És el cas del Besòs o Ciutat Meridiana, barris que per les seves característiques –la immigració dels anys 90 s’ha desplaçat a aquestes zones– han anat canviant d’idiosincràsia i no han mantingut “l’estabilitat residencial” dels altres barris. Així les coses, l’envelliment poblacional, els canvis migratoris i la gentrificació marquen la realitat actual de Barcelona, però els sociòlegs deixen clar que el futur dependrà de com evolucionen els fluxos migratoris “a mitjà termini” i recorden la “dificultat” de preveure aquesta evolució.
