Fa molt de temps que el soroll és un dels principals maldecaps dels barcelonins, que amb l’estiu encara s’intensifica més. Les altes temperatures i la impossibilitat de molts veïns de posar l’aire condicionat provoquen que l’única opció sigui dormir amb les finestres obertes. En alguns barris de la ciutat això suposa conviure amb alts nivells de soroll, que de vegades poden ser equivalents a tenir una festa dins de la mateixa finca.
Sobren els exemples que retraten aquesta situació. Quatre barris dels 73 Barcelona que la viuen amb intensitat són el Raval —districte de Ciutat Vella—, l’Esquerra de l’Eixample —districte de l’Eixample—, el Poblenou —districte de Sant Martí— i el Poble-sec —districte de Sants-Montjuïc—, i en tots aquest soroll ha fet detonar la mateixa necessitat: voler marxar de casa. Així ho diu al TOT Barcelona en Miquel Prats, integrant de la Xarxa Veïnal del Raval, una de les entitats adherides a la Xarxa Veïnal contra el Soroll (XAVECS). “La majoria, si poguéssim, marxaríem del barri. Els que ho fan, ho anuncien amb pena perquè, en realitat no volen, però a la mateixa vegada se senten alliberats”, reconeix.
Marxar del barri
Aquesta realitat també la comparteix amb el TOT en Jordi Badia, integrant de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample —també adherida a la XAVECS—, que assegura que en un any i mig han marxat sis veïns del carrer d’Enric Granados. Per part seva, l’Ada Tribó, de la plataforma SOS Triangle Golfo del barri del Poblenou, també exposa aquesta tendència dient que un total de set veïns s’han acomiadat del barri en els darrers dos anys. La Carme Madrigal, d’Alerta Poble-sec, també adherida a la XAVECS, se centra a recordar el cas d’un veí del carrer de Blai, que fa temps va dir prou al soroll nocturn i va decidir viure els mesos de primavera i estiu a Alemanya i els de tardor i hivern a Barcelona. “Jo si pogués també marxaria, però no puc”, admet Madrigal.
Per tal d’entendre millor les ganes de volar lluny d’aquests veïns, cal recordar com són les nits a cada barri. En el cas del Poble-sec, detalla Madrigal, tot va començar fa uns vuit anys, quan diversos fons inversors van veure que era “un lloc a explotar” i van fer-hi proliferar residències d’estudiants, hostals, allotjaments turístics i bars. Tot això, juntament amb els bars musicals i discoteques que tenien un lloc al barri des de feia temps, com l’Apolo i Plataforma, provoquen que ara el Poble-sec sigui un dels epicentres de soroll de la ciutat. “De dijous a diumenge és impossible dormir. La remor i els crits són constants, i a més, de vegades es produeixen baralles”, afirma.
Les queixes per aquesta situació han arribat moltes vegades a l’Ajuntament. Per tal de millorar el dret al descans dels veïns, l’any passat va ordenar que els bars del carrer de Blai, un dels més sorollosos, tanquessin una hora abans les terrasses. Per a Madrigal, però, això no ha servit de res. “Els bars fan el que els hi dona la gana”. Des del punt de vista de Prats, sí que ha servit d’alguna cosa que la reducció de l’horari dels establiments d’alguns carrers del Raval, com és el cas de Joaquim Costa. Tot i això, encara costa suportar les allaus de persones que freqüenten els bars, els skaters que passen les hores a la plaça del MACBA i les persones que fan botellades a la mateixa plaça. “La Guàrdia Urbana la desallotja a mitjanit, però quan es tanquen els locals d’oci nocturn a les 2 hores, es fa un efecte crida i molta gent torna a omplir-la”, recalca.
‘El Triangle Golfo’
Diferent és el panorama al ‘Triangle Golfo‘, zona ubicada entre l’avinguda Meridiana i els carrers de Tànger, Llacuna, Pallars, Badajoz, Pujades i Marina. Allà no hi ha skates, però sobren els focus de soroll. “Bàsicament, és la discoteca d’Europa”, diu indignada Tribó. Les seves paraules responen al fet que gairebé cada nit hi ha persones fent botellades o protagonitzant altres actuacions incíviques com cridar i córrer pel carrer, cremar contenidors o tallar el trànsit. “Hi ha una barreja de turistes i locals, segons d’on vinguin”. En aquest sentit, afirma que hi ha dies que el soroll el provoquen els inquilins de les residències d’estudiants, com Vita Student Barcelona; els dels hotels low cost —Capri by Frase Barcelona Hotel—; els assistents a les discoteques i bars musicals de la zona —Razzmatazz o Dixie Bar—, les tavernes —Sonora Sport Tavern — o als jardins del Teatre Nacional de Catalunya, on es fan esdeveniments amb música. “Obrir les finestres és un horror”, lamenta.
Per tal d’esmenar aquest panorama, l’Ajuntament ja va impulsar fa uns mesos algunes mesures. Tribó, però, insisteix que no ha estat suficient. Aquest dilluns es va saber que el pla antisoroll del ‘Triangle Golfo’, que vol anar més enllà en la lluita contra el soroll, no entrarà en vigor fins al pròxim mes de setembre. Algunes de les mesures que s’impulsaran són restringir l’obertura de nous establiments musicals, bars i botigues on es ven alcohol; avançar la recollida de terrasses a les 23 hores i reduir l’hora de venda d’alcohol dels petits establiments de queviures. Des del passat 8 de setembre, aquesta normativa afecta establiments de fins a 300 metres quadrats, que han d’estar tancats des de les 22 a les 7 hores. Dues mesures més seran augmentar el nombre d’agents de la Guàrdia Urbana a l’espai i prohibir que s’organitzin festes.
La situació no és tan crítica al carrer d’Enric Granados. Tot i que Badia es mostra positiu amb les darreres mesures impulsades per l’Ajuntament — increment de patrulles de la Guàrdia Urbana o posar fre a l’expansió de les terrasses—, els veïns encara estan lluny de descansar bé. Tot això provoca conseqüències que generen problemes a la salut. “Hi ha gent que dorm a base de pastilles per poder descansar unes hores”, alerta Badia. Per part seva, Prats destaca que hi ha veïns que se senten més irritables i, fins i tot, “poc comprensius” amb la Festa Major del Raval, que es va celebrar el cap de setmana del 15 i el 16 de juliol.
Madrigal també lamenta que entre setmana és impossible dormir abans de les 00 hores i que el cap de setmana és fàcil despertar-se de cop amb crits o soroll. Tribó va més enllà i diu que des que va aterrar al barri fa cinc anys, cada dia ha tingut problemes per dormir i d’ansietat. “Els veïns que poden, marxen fora de la ciutat el cap de setmana per descansar”, avisa sense saber si alguna mesura podrà apagar un soroll que sembla que vol quedar-se.
8 
