Després d’un dia de pluja i fred, els skaters han tornat a la plaça dels Àngels, que es troba davant del MACBA. Són les 17 hores i es barregen entre els nens que surten de l’Escola Vedruna. Hi ha aproximadament uns 30 en moviment i altres asseguts a terra. Hi ha persones que passen espontàniament per la plaça i els fan fotos, com si aquest punt del districte de Ciutat Vella fos una atracció turística més. En ocasions també els fan fotos els seus veïns, però per motius molt diferents: denunciar situacions de soroll que dificulten o, fins i tot, impossibiliten el seu dret al descans.
Una d’elles és la Núria, que viu al carrer de Ferlandina des de fa 26 anys. Va arribar quan s’acabava d’inaugurar el MACBA i no hi havia skaters, ni terrasses, ni botellades a la zona. Asseguda a la terrassa d’un forn de pa proper a la plaça dels Àngels ensenya al TOT Barcelona fotografies d’una competició de salts d’skaters que es va fer el passat 14 de gener en un dels laterals de l’espai, davant del mural contra la sida de l’artista nordamericà Keith Haring. El problema, recorda, és que hi havia més de 100 persones. “Cridaven cada cop que es feia un salt i el sonòmetre que hi ha instal·lat a la plaça va arribar als 80 decibels”, diu mentre ensenya una captura de pantalla del portal de l’Ajuntament que, en aquell moment, registrava l’activitat del sonòmetre instal·lat al carrer de Ferlandina.
Terrasses i botellades, dues fonts més de soroll
Els skaters, però, no són l’única font de soroll. La Núria sosté que a aquests se sumen les terrasses i les botellades, la qual cosa crea una espiral de soroll que s’instal·la en aquest punt del Raval tot el dia. En els moments que s’ajunten les tres coses, afirma, els nivells poden arribar als 70 decibels, quan l’Organització Mundial de la Salut (OMS) indica que ja és perjudicial per a la salut estar exposat durant tot el dia a més de 53 i a més de 45 a la nit. Amb tot, reconeix que en el darrer any la situació ha millorat bastant.
Tal com assegura, durant el 2021 i part del 2022 les botellades nocturnes no acabaven fins que la Guàrdia Urbana apareixia a la nit. Ara, en canvi, ja irromp a les 23 hores i “les botellades no acaben sent tan grosses”. Una altra mesura de l’Ajuntament a favor del descans dels veïns és l’ampliació de la franja horària en la qual està prohibit patinar amb skate a la zona del MACBA, la qual cosa fa que no es pugui fer fins a les 9 hores. Aquesta, però, no s’ha notat tant com la presència de policies perquè en ocasions molt puntuals apareixia un patinador a les 8 hores.
Una visió molt diferent ve del gerent de l’Eix Comercial del Raval, Jordi Bordas, qui defensa que hi ha comerços “singulars”, com botigues de roba o taules d’skate, que han sorgit al barri amb la presència de patinadors i, a més, que hi ha bars i restaurants que obren durant el dia gràcies a ells. “Si ells marxen, això se n’anirà en orris”, avisa. Tanmateix, assenyala que ajuden que les botellades tinguin menys impacte, ja que la seva presència fa que hi hagi menys llaunes o ampolles a terra de les que podria haver-hi.
Les 22h, hora límit per patinar
Passades les 22 hores un equip del TOT veu a la plaça algunes persones encara patinant, tot i la prohibició i que un cartell de color blanc i vermell recorda que l’hora límit sóm les 22 hores. També hi ha altres bevent i escoltant música amb uns bafles i brossa a terra. És cert que la quantitat de persones i de brossa estan molt lluny d’assemblar-se al panorama que es veia, per exemple, durant les nits del passat mes d’agost. Però el fet que a la plaça hi hagi activitat durant tot el dia i part de la nit, condiciona, com ja s’ha dit, les vides dels veïns dels voltants.
Així ho explica la Núria, que apunta que no té més opció que dormir sempre amb les finestres tancades. La conseqüència més greu, però, té a veure amb el fet que no podria dormir sense taps a les orelles i que ja no descansa. “A la nit em vaig despertant recurrentment”. Un dels seus fills, subratlla, també pateix les conseqüències quan teletreballa i l’única manera de concentrar-se és posar-se els cascos protectors de soroll que es fan servir a les obres. “Una zona habitada no pot ser una pista esportiva”, recrimina i afegeix: “Tot això té a veure amb el model de ciutat que tenim: no té en compte els veïns i se’ns està menjant”.
Les paraules de la Núria deixen clar que al seu entendre, els skaters no són l’origen del problema, sinó que ho és el model de ciutat. Per conèixer la seva opinió, el TOT ha intentat parlar amb tres d’ells, però no han pogut donar cap resposta. El primer ha dit que estava de viatge a Barcelona i només feia dos dies que havia arribat, un altre que només parla anglès i un tercer que no podia aturar-se perquè estava patinant.
Una altra conseqüència d’aquesta situació la comparteix amb aquest diari la Mar Espot, veïna del Raval i integrant de la Xarxa Veïnal Contra el Soroll (XAVECS), qui parla d’un de les realitats que està arrencant la identitat al centre de Barcelona: la pèrdua de veïns. “A la zona hi ha ara la meitat dels veïns que hi havia fa 15 anys”, alerta. Molts veïns, afirma, són ara persones que estan de pas, la qual cosa fa que els hi pugui “costar empatitzar” amb les reivindicacions veïnals.
Sembla evident que el problema del soroll fa temps que s’ha enquistat, i una de les causes es detecta molt fàcilment en caminar per aquesta plaça: no hi ha bancs ni mobiliari urbà que ajudi als veïns a fer-se-la seva. En aquest sentit, parla Bordas en referir-se al futur de l’espai. En comptes que es faci realitat l’ampliació del MACBA, que es menjaria uns metres de la plaça; aposta perquè es conservi una part per als skaters i que dues altres es converteixin en una zona de pas i una quarta en àrea de joc infantil. Potser, així, les activitats que generen soroll i la vida veïnal trobarien cadascuna el seu lloc i podrien conviure millor.
2 
