La bústia de la façana de Casa de l’Ardiaca és una de les més fotografiades de Barcelona. Està al barri Gòtic i, diàriament, moltíssimes persones s’aturen per observar-la i immortalitzar el moment. La bústia va ser dissenyada cap al 1902 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. La va fer quan l’edifici acollia el Col·legi d’Advocats de Barcelona. Per la seva banda, l’escultura s’atribueix a Alfons Juyol i Bach. Ho explica l’Ajuntament de Barcelona en el seu web. La Casa de l’Ardiaca està al carrer de Santa Llúcia, 1.
La bústia és força petita, “de marbre i carregada de símbols”, apunta el consistori en la publicació. Hi ha unes orenetes, l’heura i una tortuga a l’angle inferior dret. La tortuga és l’element que crida més l’atenció. De fet, una llegenda urbana explica que pot protegir de la maledicció de la calavera del Pont del Bisbe. El pont va ser dissenyat per Joan Rubió i Bellver i està entre el Palau de la Generalitat i les Cases dels Canonges. La calavera està travessada per una daga. Entre les històries que s’expliquen és que si es treu la daga la ciutat es destruirà. Una altra llegenda és que si es passa el pont d’esquena a la calavera, es concedeix un desig.
La lentitud de la justícia
Més enllà de la maledicció, la història més estesa sobre la bústia està relacionada amb la justícia, diu el consistori. La tortuga significaria la lentitud de la justícia i les orenetes la rapidesa amb la qual s’hauria d’actuar. Per la seva part, l’heura simbolitzaria “els entrebancs de la burocràcia”. Segons detalla el web municipal, aquesta interpretació coincideix amb la presència de l’escut del Col·legi d’Advocats i amb el caràcter irònic que tenia Domènech i Montaner.
En canvi, un text publicat per l’etnògraf Rossend Serra i Pagès plantejava que l’arquitecte va idear una bústia per al servei de Correus. Ho hauria fet després de l’Exposició Universal del 1888, explica l’Ajuntament. En aquell projecte, que no es va materialitzar, les orenetes volarien cap a la bústia per dipositar una carta, mentre que la tortuga es dirigia a recollir la carta.
La Casa de l’Ardiaca és actualment l’Arxiu Històric de Barcelona. L’edifici data del segle XIII i es va construir sobre una part de la muralla de ciutat. El segle XV es va refer amb elements gòtics i renaixentistes. L’Ajuntament concreta que amb la “desamortització” del segle XIX “va passar a mans d’uns propietaris burgesos que van crear el pati”. Posteriorment, es va convertir en el Col·legi d’Advocats.
El 1919, l’Ajuntament va comprar la Casa Ardiaca per ubicar-hi l’Arxiu. El projecte de restauració es va encarregar a l’arquitecte Josep Goday. Entre altres actuacions, va aixecar la casa del Degà “fins a anivellar-la amb la resta de l’edifici, i estengué la galeria d’arcs rebaixats de la casa de l’Ardiaca a tot el conjunt”, informa el web del Patrimoni de la Generalitat.
