L’atenció mediàtica i social que desperta el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca cada cop és més gran, un fet “impensable fa 15 anys”, diu la fundació Migra Studium, que visita els interns des del 2012. El de Zona Franca és un dels 7 CIE que hi ha a l’Estat i acull mig miler de persones, segons els càlculs de l’entitat. A l’espera de les dades de 2023, l’equipament continua la tendència a la baixa que va començar amb la pandèmia. En els anys precovid, la xifra de persones internades superava amb escreix les mil anuals, arribant a fregar les 2.000 en algunes ocasions. Malgrat tot, l’advocat de Migra Studium, Josetxo Ordóñez, explica al TOT Barcelona que el CIE s’ha bunqueritzat: les restriccions de visites de la pandèmia encara continuen vigents i les dones estan ubicades en un mòdul “petit i claustrofòbic”.
“Els darrers anys estan marcats per les dificultats per visitar, imposades inicialment per la pandèmia, i posteriorment per una decisió judicial i la interpretació feta per la direcció del CIE des del juny de 2021″, exposa Migra Studium en el seu informe anual. En aquest sentit, Ordóñez lamenta que el CIE va aprofitar la situació excepcional “per blindar-se”. L’advocat explica que, abans de la covid, els voluntaris podien visitar els interns els set dies de la setmana i sense cita. Ara no només no és així, sinó que s’està obligant l’intern a fer una petició per carta al director –molts no saben l’idioma- demanant permís. A més, l’entitat diu que la durada màxima de la trobada és de 30 minuts.
Migra Studium també denúncia que la situació amb els familiars “és la mateixa”, amb uns horaris de visita concrets. La secretaria del CIE, diuen des de l’entitat, confirma disponibilitat el mateix dia de la visita, sense considerar les necessitats horàries dels parents de l’intern. “Ens hem queixat a la justícia, però el problema és que ja li sembla bé. La jutgessa que s’encarrega del CIE no vol posar-se en contra de la policia”, critica Ordóñez. Les restriccions continuen establertes, encara que la fundació admet que el centre ha reconsiderat algunes postures: “Abans s’efectuaven controls –fins i tot escorcolls personals– per evitar ingressar als locutoris amb els telèfons mòbils”. La mateixa entitat admet que aquesta restricció va acabar el novembre de 2022 després de moltes converses amb el director del CIE.
L’any 2013, un jutge va obligar al CIE l’obligatorietat d’establir uns horaris de visita “prou amplis”, una decisió que es va suspendre el març de 2020 per la pandèmia. Des de Migra Studium asseguren que “des d’aleshores no s’han recuperat uns horaris amplis ni la mecànica de visita”. En aquella interlocutòria judicial, a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el jutge obligava a establir uns horaris de visita “de sis hores diàries, de les quals tres hauran de ser al matí i tres a la tarda”. Fonts de la Policia Nacional asseguren al TOT que les restriccions de la pandèmia “es van aixecar fa mesos”, però detallen que els horaris actuals són 14.30 a 19.30 entre setmana, i de 08.30 a 19.30 els caps de setmana. “L’habilitació de l’horari de tarda en lloc del matí en dies laborables respon a la càrrega d’activitat administrativa més gran durant l’horari de matí”, diu la policia, que defensa que “no s’arriba a cobrir la quota d’hores de visites”.
Aquestes mateixes fonts també admeten que els interns ara “sol·liciten per escrit [les visites] i la secretària del centre concerta dia i hora segons s’acomodi l’horari al visitant”. “Amb això no parlem de restricció i sí d’eficàcia en la distribució operativa. S’eviten aglomeracions de persones a la sala d’espera, i visitants coneixen l’hora en què acudiran a la visita sense necessitat d’esperes”, es defensen des de la policia. Migra Studium, però, assegura que els horaris que fixa el CIE no sempre concorden amb les necessitats familiars, fet que neguen des de la policia. “Quan hi ha algun tipus de problema sigui per a familiars o per a ONG a acudir a la tarda algun dia puntual, s’ha habilitat la visita sense cap inconvenient”.
S’estabilitza el nou mòdul de dones, “petit i claustrofòbica”
Aquest any el CIE ha recuperat el mòdul de dones, absent des de 2013. Un fet que tampoc sorprèn els activistes. “Ja estava dissenyat així des de l’obertura del CIE, el 2006, i el 2019 es van fer obres de rehabilitació per a l’inici d’internaments de dones. Aquestes obres es van finalitzar just abans de la pandèmia i el mòdul s’ha utilitzat mentrestant per a aïllaments o confinaments d’interns homes amb covid o malalts. Així que era esperable que quan s’estabilitzés la situació sanitària es procedís a l’internament de dones”, explica Ordóñez, que especifica que les primeres internes van venir “pel tancament per obres del seu mòdul a Madrid”. Fonts del Ministeri de l’Interior confirmen al TOT que el mòdul de dones continuarà vigent malgrat que el de Madrid torni a estar actiu.
L’advocat lamenta que moltes d’elles pateixen problemes de salut mental “greus” fruit d’unes condicions limitades. “Són poques i estan en pitjors condicions que els homes; són menys, no es relacionen amb ningú, només entre elles, i estan en un mòdul molt petit que compta amb un pati que no és ni exterior“. Ordóñez, a qui les internes li han explicat com és el nou mòdul, el defineix com un espai “claustrofòbic” i aprofita aquest exemple per recordar que “del CIE en surts sempre pitjor que com has entrat”.
L’advocada d’Irídia Marta Vallverdú també ha entrat recentment al mòdul de dones del CIE de Barcelona. Admet que el nou director és més accessible i explica que l’últim cop que va visitar les internes van dir-li que “estaven bé”. Amb tot, avisa que encara hi ha força temes a millorar. “En alguna ocasió passada m’havien arribat a dir que tancaven tots els llums alhora, cap a les 11 de la nit, i com no tenien accés a tancar la de la seva habitació no podien anar-se’n abans”, explica l’advocada, que ha pogut entrar a espais poc accessibles. “Em sembla un lloc cutre, antic i poc agradable, poc aïllat tèrmicament i amb el mobiliari ancorat a terra. Però no està brut ni fet pols”, en destaca.
L’internament, un acte de “racisme institucional”
Els activistes tenen clar que el tancament d’immigrants al CIE és un acte de “racisme institucional”. Migra Studium defensa que “sempre hi ha alternatives” i mantenen que, independentment del que digui la llei, “no cal tenir una persona tancada a una presó en condicions inhumanes per expulsar-lo del país”. En aquest sentit, Ordóñez detalla que els interns estan retinguts en una cel·la, tenen horaris de dutxa i temps limitat per sortir al pati. “Soc advocat penalista i és el que m’he trobat sempre en una presó. Al CIE no són lliures”, comenta. L’entitat també critica que alguns policies insulten i es comporten “sistemàticament” de forma racista. “Hi ha interns que m’han explicat que no els deixen resar a la cel·la, que els treuen l’Alcorà i els insulten. Ja em diràs tu per què una persona no ha de poder resar”, etziba l’advocat.
Per la seva part, des d’Irídia també lamenten que “s’està vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva de les persones internes al CIE” perquè existeixen “molts obstacles” als jutjats perquè prosperin les denúncies. “En 11 de les 13 denúncies que hem presentat [entre 2016 i 2022] les persones víctimes i testimonis han sigut deportades dies després de denunciar sense prendre’ls declaració com demanaven ni ser visitats per un metge forense”, diu Irídia, que considera que el problema “no és ni puntual ni fortuït sinó estructural”. L’advocada Vallverdú manté que “s’haurien de contemplar mesures que impliquessin ratificar i prendre declaració de forma ràpida” i aposta per fer-ho a través dels jutjats 1 i 30 de Barcelona, que s’encarreguen del control i seguiment del CIE.
Una operació de maquillatge
Les entitats socials justifiquen el seu argumentari amb un nou exemple, el varem “irracional” que el ministeri de l’Interior fa servir per internar estrangers. “No se sap quin criteri utilitza. Per exemple, per què agafes algú que està molt arrelat al país si ni tan sols tens els diners necessaris per deportar-lo?”, es pregunta Ordóñez, que veu en molts casos un intent de “generar por” als immigrants.
“Expulsen potser 2.000 persones l’any, les mateixes que arriben en una sola tongada a les Canàries. Per tant, només té un sentit criminalitzador”, cometa l’advocat, que defineix aquests equipaments com “una operació de maquillatge“: “S’utilitzen per recordar-los, als immigrants, que qualsevol dia poden ser enxampats. I a la societat espanyola, per dir-li ‘tranquil·la, esteu segurs, nosaltres els expulsarem’. Però les dades no diuen el mateix”.
