Mínim històric de l’ús social del català a Barcelona. Només el 37% declaren tenir-lo com a idioma habitual de comunicació, segons el darrer baròmetre municipal de l’Ajuntament de Barcelona. És el percentatge més baix des que es van començar a recollir dades ara fa 35 anys. El pitjor any després d’aquest 2023 és el 2022, amb un 38% de barcelonins que declaraven a l’enquesta parlar català de forma habitual. A més, la ciutat presenta grans diferències per barris i districtes, que evidencien, segons Plataforma per la Llengua, que s’han creat “bombolles lingüístiques” que dificulten encara més la supervivència social del català com a llengua de la ciutat. A tall d’exemple, segons les darreres dades de l’InformeCAT de l’ONG del català, al districte de Nou Barris, només el 5,1% dels joves parlen català habitualment, però a Sarrià-Sant Gervasi el percentatge es dispara fins al 44,9%.
En aquest context de clara debilitat de l’ús social del català, també han crescut les queixes per discriminació lingüística. Segons el darrer Informe de les Discriminacions a Barcelona, que elabora l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb 26 entitats, el 15,1% de les persones enquestades van manifestar haver estat discriminades a causa de la llengua que parlen -d’aquestes, el 93% catalanoparlants-, essent el segon motiu de discriminació a la ciutat, només superat per la discriminació contra les dones. Segons les conclusions de l’informe, presentat el juliol de 2023, la dada posa de manifest com “la llengua, en comptes de ser un vehicle per al reconeixement i l’acció inclusiva, acaba sent un factor d’estigma que limita la participació de les persones amb idioma diferent a la ciutat”.
Un 14,3% de les queixes a l’Ajuntament són pel català
Una de les entitats que col·laboren en l’informe és Plataforma per la Llengua. Denuncia que l’increment de les discriminacions per raó de llengua han experimentat un creixement “molt rellevant” a la capital del país. De fet, segons les dades de l’Ajuntament, el 14,3% de les queixes que rep l’administració local són per discriminació patida per un catalanoparlant, tant per part de la mateixa administració com de comerços, empreses públiques i privades. “Barcelona, com a capital de Catalunya, hauria de ser capdavantera en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, però no ho és perquè els poders públics, les empreses i els comerços no estan a l’altura per implantar polítiques per fer conèixer el català als turistes i als ciutadans nouvinguts. Arriben a Barcelona i ni saben de l’existència del català i ni entren en contacte amb la llengua i la cultura del país. Ni els cal ni ho saben”, alerta en conversa amb el TOT Barcelona la Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua.
Pel que fa als catalanoparlants que viuen, treballen o estan de pas a la ciutat, denuncia que es “vulnera constantment” el seu dret a ser atesos en català en comerços i serveis, i reclama que s’implanti “una política d’incentius, però també un règim sancionador, com en qualsevol llei, per tal que es compleixin els codis de consum i els reglaments que té Barcelona en matèria lingüística”.
Per a aquesta entitat, hi ha diversos factors que expliquen que el català es trobi en retrocés d’ús, i alhora discriminat, a la capital de Catalunya. Plana fa referència a “les bombolles lingüístiques alimentades també per l’Ajuntament de Barcelona i per part del sector privat”: “Tu pots viure a Barcelona sense saber ni català ni castellà, cadascú viu en la seva bombolla lingüística, normalment també delimitada geogràficament per barris. I pel que fa a l’administració, però també a molts comerços i empreses, han convertit el català en una llengua irrellevant a la ciutat, perquè sempre l’acompanya d’una segona llengua”. La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua afegeix que aquestes bombolles acaben essent també una invitació a “la segregació per barris”: “L’Ajuntament dona per fet que els barris amb més gent vinguda de fora no parlaran o llegiran català, i directament utilitzen el castellà en les comunicacions. En canvi, reserven el català per als llocs on hi ha més gent nascuda a Catalunya”. En aquest sentit, l’entitat reclama al consistori barceloní que “la llengua de partida sigui sempre el català, tenint en compte que pot fer de llengua de cohesió entre les més de 300 que es parlen a la ciutat” i que “faci pedagogia contra la discriminació per llengua que ara acaba practicant”.
El full de ruta lingüístic de Turisme de Barcelona
Encara hi ha un altre element que a parer de la Plataforma fa de tap a la llengua catalana com a llengua del país a la capital, el turisme. “La massificació del turisme també ha tingut un impacte negatiu en la supervivència del català a la ciutat, perquè un gruix dels turistes que passen per aquí no tenen cap experiència amb la llengua i la cultura, novament perquè els responsables polítics i econòmics del turisme a la ciutat no se’n preocupen”, sentencia la Mireia Plana, que insisteix que la ciutat perd “per desídia” una oportunitat de fer valdre una riquesa cultural com a atractiu turístic.
Per contra, des del Consorci de Turisme de Barcelona, integrat per l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció, desmenteixen aquest abandonament de la llengua catalana en la promoció turística. Fonts de l’ens expliquen al TOT que, “en tot el material promocional dels nostres productes, siguin fulletons o suports (instruccions a les targetes i les guies), el primer idioma és el català. Sabem que el nostre públic objectiu és el visitant (nacional o internacional), però sempre posicionem el català com a primer idioma”. També al Bus Turístic l’àudio-guiatge en català és la primera opció, i al catàleg de productes per les agències i tur operadors, on s’expliquen els diferents idiomes de les activitats, “sempre posem en rellevància la presència del català“, afegeixen des de Turisme de Barcelona.
Per altra banda, el consorci turístic de la ciutat també insisteix que en tots els catàlegs de promoció internacional de Barcelona que utilitza en jornades o viatges “sempre hi ha una referència al català com idioma propi”. Pel que fa a les oficines d’informació i cabines d’informació, tenen retolació exterior en català, tot i que l’idioma que predomina gràficament és l’anglès. I al web de Turisme de Barcelona consultable en català, castellà, anglès i francès, hi ha un apartat dedicat a la llengua, on es pot llegir aquest text: “Catalunya té idioma propi: el català. La majoria de les persones que viuen a Barcelona parlen el català i el castellà, que també és idioma oficial. El nom dels carrers i la majoria d’indicacions de transports les trobareu en català“.
Pla d’acció de l’Ajuntament per potenciar el català
Des de la plaça de Sant Jaume, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el febrer de 2023 un pla amb 68 accions per fomentar l’ús de la llengua, especialment adreçat al jovent monolingüe en castellà en alguns barris de la ciutat. La campanya El teu català suma busca estimular l’ús del català entre les persones que no el parlen. Segons el darrer baròmetre, el 27% no el fa servir mai, i un 26%, gairebé mai. Unes xifres que, segons el comitè d’experts del consistori que ha dissenyat la campanya, confirma “un dèficit d’incorporació de nous parlants que dificulta la retenció dels catalanoparlants”. El pla, que es desenvoluparà fins a l’any 2027, té 12 àmbits d’acció, els més rellevants dels quals són l’esport, el turisme i el comerç. El consistori deixa clar que és un pla d’estímul, i que en cap cas comporta canvis normatius sobre el règim lingüístic de Barcelona ni tampoc un règim sancionador.
