L’Eduard i la seva dona ho tenien tot a punt per fer el sopar a casa la nit de Cap d’Any. “Havíem comprat un llobarro ben maco i estava preparat per posar-lo al forn. Vam baixar i, en tornar, ens vam trobar la pel·lícula muntada: tot ple de tanques, els veïns al carrer, un bomber que ens demanava les claus…”, relata l’Eduard sobre l’incendi que, poques hores abans d’acabar 2021, va destrossar la instal·lació elèctrica d’un bloc d’habitatges socials de l’Ajuntament de Barcelona situat al carrer Nou de la Rambla, al Raval.
El foc va devorar el quadre elèctric i va obligar a traslladar quatre veïns lleument intoxicats per inhalació de fum als hospitals. Han passat 11 dies i els inquilins de més d’una vintena de domicilis seguien dins de l’immoble afectat aquest dimarts, tot i que la llum no s’ha pogut restablir des del sinistre i part dels replans continuen ennegrits per les flames que es van originar al voltant de l’ascensor.
“Ens vam prendre el raïm a casa, però a les fosques. Estàvem desencaixats”, admet l’Eduard. Detalla que li va tocar rebre l’any nou amb les finestres obertes –“feia una olor espantosa”, recorda- i ben abrigat dins del pis per combatre el fred. Ell i la seva parella van optar per quedar-se a casa perquè no es pensaven que es trigaria tant a reprendre el subministrament.
“Tots esperàvem que fos cosa de dos dies i que, tirant un cable o amb un generador, ens donessin llum”, addueix. “La mateixa tarda de Cap d’Any ens van reunir a tots els veïns i ens van preguntar si volíem anar tres o quatre dies a una residència fins que ho arreglessin o si volíem tornar a casa. Vam preferir quedar-nos-hi, perquè els pisos estan bé per dins i, a més, teníem la nevera plena. Pensàvem passar uns pocs dies com fos i amb espelmes, però perquè crèiem que se solucionaria molt més ràpid”, remarca.
L’Eduard és jubilat i ingressa una pensió de 700 euros. El perfil coincideix amb el de la majoria de llogaters, d’edat avançada i amb pocs ingressos. “Els que podem sortir de casa tenim sort, perquè n’hi ha que no poden. I abans de l’incendi, l’ascensor ja feia molt que estava espatllat”, explica una dona que viu a la finca. “Hi ha una altra que, anant per casa a les fosques, va ensopegar i va caure. Té un blau a la cara com si fos un boxejador. I hi ha una senyora que no es pot moure. Al marit sempre li dic que no sé d’on treu força per baixar-la sense ascensor i des d’un tercer pis que, en realitat, és com si fos un quart”, es compadeix l’Eduard.
Un cop comprovat l’estat de l’equip elèctric, s’ha calculat que la reparació es demorarà uns dos mesos com a mínim en acabar, segons va informar La Vanguardia i l’Ajuntament confirma al TOT Barcelona. La incomoditat de viure sense electricitat i la manca d’un reallotjament ràpid en un altre domicili mentre s’allarguen les obres ha anat minant la paciència dels qui han preferit seguir a casa i rebutjar l’oferiment del consistori de pagar-los una plaça en una pensió.
S’hi suma que alguns habitatges estan ocupats il·legalment, cosa que enrareix la convivència: a falta de confirmació dels equips d’emergència, els inquilins culpen els habitants sense contracte de l’incendi per haver volgut punxar presumptament el corrent de l’ascensor. Alhora, sostenen que en algun dels pisos es cultiva suposadament marihuana i, a més, temen que algú els arrabassi el domicili si l’abandonen ara. L’Ajuntament ha contractat vigilants per controlar el portal les 24 hores. Aquest matí restringien l’accés a la finca.
El regidor s’hi persona
Fartes de tot plegat, algunes veïnes es limiten a dir que han rebut el compromís de l’Ajuntament de facilitar-los un allotjament de llarga estada a cada família, però insisteixen que no saben on ni ben bé quan. El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, era aquest dimarts al mati a l’edifici i intentava calmar els nervis anunciant un trasllat imminent als afectats.
“En les properes hores podrem oferir diverses opcions perquè hi estiguin temporalment mentre es fan les obres”, afirma el regidor en conversa amb el TOT Barcelona. Rabassa ha comentat a alguns veïns que confia que les adreces per reubicar-los es puguin concretar aquest dimecres o dijous. Una de les opcions sobre la taula són aparthotels. Alhora, Rabassa els ha reiterat que continuen tenint a disposició habitacions de pensions per no passar una altra nit a les fosques.
A falta de concretar-ho als veïns, Rabassa indica que els allotjaments “no seran d’emergència”, com un hostal o un altre lloc de pas on la cuina i els serveis s’hagin de compartir. “No acceptaríem que fos d’una altra manera. Ha de ser individual, amb bany i tot plegat per a cadascú, no a l’estil mili”, adverteix l’Eduard.
En paral·lel, el retard en reallotjar els veïns ha despertat les crítiques de Junts; la líder del grup municipal, Elsa Artadi, ha exigit al govern de Barcelona en Comú i PSC que “actuï ja”. Rabassa respon que equips de l’Ajuntament han estat “cada dia” al bloc i justifica que les circumstàncies no han afavorit gens desencallar una solució. “Són molts veïns a reallotjar, volem que sigui una cosa que estigui bé i ens han enganxat uns dies complicats, amb Any Nou i Reis entremig. Els nostres interlocutors no hi eren”, argumenta el regidor.
Rabassa reconeix que l’Ajuntament creia que més veïns s’hostatjarien en albergs mentre es localitzaven apartaments o habitatges on reubicar-los fins que es solucioni l’averia. “Però també és comprensible, perquè és gent gran que vol quedar-se a casa seva. Vam pensar en alguna mesura provisional perquè hi hagués llum, però l’edifici és molt gran i fer una instal·lació temporal ho allargava tot”, raona el regidor.
Que s’intueixi el final de l’espera no apaivaga les queixes. “Ha sigut la crònica de la mort anunciada d’un edifici. Feia tres anys que avisàvem l’Ajuntament. Haurien de venir ells amb les seves famílies a passar una nit amb nosaltres. Aleshores sí que se solucionaria ràpid”, deixa anar una veïna, acabada de retornar de casa d’un fill, on ha pogut dormir i dutxar-se en condicions. “Però viu a Vilassar de Mar i no té prou espai. El meu nét ha hagut de dormir al sofà perquè jo estigués al llit… M’han dit que m’hi quedés, però no puc acceptar-ho, encara que aquí malvivim. I amb el fred que feia anit, pobrets de nosaltres… Ens mancaven mantes i bates”, es dol.
“Els ànims estan molt alterats”, constata l’Eduard. Posa com a exemple que s’han plantejat presentar una denúncia al jutjat de guàrdia. “Estem tots d’acord, però haurem d’esperar si ara sí que venen amb una solució. Però no me la creuré fins que la vegi”, sosté l’home, que paga uns 75 euros de lloguer i té els subministres rebaixats pels bons socials: “Aguantem al pis perquè el preu està bé, però a la nit és terrible. Millor gairebé no sortir. Hi ha gent que entra al bloc, que no respecta res… Fa temps que preguntàvem a l’Ajuntament si farien res. Si m’oferissin el mateix preu en una altra zona, ho acceptaria”.
A diferència d’altres veïns, l’Eduard no tem que li ocupin el pis. “Quan marxem nosaltres i amb l’excusa de l’incendi, els senyors de l’Ajuntament hauran de fer neteja. Suposo que quan tornem estarà millor guardat”, pronostica. Rabassa diu que es miraran les circumstàncies dels casos d’ocupació per decidir si també se’ls concedeix reallotjament.
Mentrestant, els residents fan vida “com als anys 50, amb ràdio i sense televisió”, compara l’Eduard, que suporta prou bé el fred, més intens just quan l’escala ha quedat en penombra. “És que l’edifici és molt antic. Amb un jersei en tinc prou, no m’ha calgut posar-hi mai la calefacció. Segur que en pisos més nous estan morts de fred, perquè la construcció no és tan bona com abans”, s’ensuma. Història a banda és trobar on carregar el mòbil. Ell el baixa a un basar on acostuma a comprar. “A més, he arreplegat lamparetes i escalfo aigua a la cuina per rentar la roba i ensabonar-me. Així he pogut anar esperant, però posant-hi molta paciència. I tot té un límit”, alerta.
