La Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, ubicada al carrer de Comte Borrell (Eixample), ha tancat aquest dilluns, 18 de setembre, per sotmetre’s a una profunda remodelació que la deixarà inactiva durant els pròxims nous mesos. No és el primer cop que els veïns de la zona es queden sense biblioteca, ja que el recinte ja va viure una època de reformes el 2019 per millorar-ne l’aclimatació.
Aquest cop, la idea és transformar les instal·lacions elèctriques, l’enllumenat, els aïllaments tèrmics i la ventilació de l’equipament. També es canviarà el terra i alguns vidres i es millorarà la coberta de l’edifici. Aprofitant les millores, la biblioteca tindrà una rentada de cara important: se substituirà el mobiliari per un de nou, es duplicarà l’espai destinat a l’àrea infantil i es millorarà el condicionament de la sala d’actes.
Mentrestant, els usuaris hauran de conformar-se a anar a la biblioteca de la Santa Creu i Sant Pau, al Raval; la de Joan Miró, a la Nova Esquerra de l’Eixample, i la Francesc Boix, del Poble-sec; que són les més properes a la zona.
Nou model de biblioteques
Segons apunten des de l’Ajuntament, les obres s’emmarquen en el pla de millora de les biblioteques públiques i té com a objectiu “adaptar-se al nou model de biblioteca que concep el servei com un espai on la ciutadania té un paper principal”. Un nou model que busca diversificar espais –en aquest cas, per exemple, s’amplia la zona infantil– i convertir aquests equipaments en punt de trobada.
Aquest fet permetrà a les biblioteques acollir noves activitats, però alhora es retira espai per als estudiants. Aquest és el problema que s’han trobat, per exemple, a Sant Martí; la flamant Gabriel Garcia Márquez –guardonada com la millor del món– disposa d’espais força diàfans, poques parets, zones de lectura amb butaques que permet estirar-se i un estudi de ràdio. Espais interessants i que agraden, però que limiten la zona de taules i cadires. En tot cas, encara que l’Ajuntament equipari totes les biblioteques al nou model, cadascuna d’elles presenta la seva idiosincràsia i respon a unes necessitats determinants.
