Barcelona augmenti l’estimació de l’impacte de la contaminació sobre la salut a la ciutat. És cert que està per sota dels límits que marca la Unió Europea, però segueix per sobre del que recomana l’Organització Mundial de la salut (OMS). Com és evident, però, no tots els barris contribueixen de la mateixa manera a empitjorar la qualitat de l’aire. La densitat de població i el tipus de desplaçaments són claus per dictaminar les zones més contaminants i les que menys.
Hi ha dues maneres de mesurar els nivells de contaminació. Per una banda, hi ha l’exposició al diòxid de nitrogen (NO2). Per una altra, els nivells d’exposició a PM2’5, unes micropartícules que provenen de les emissions dels vehicles dièsel i que redueixen la visibilitat, entre altres efectes. Una de les dades més preocupants que deixa l’Informe de Salut de Barcelona 2021 és que el 100% de la població es va exposar tant a nivells de NO2, com de PM2,5.
Nivells d’exposició de diòxid de nitrogen
Si s’analitzen els nivells d’exposició mitjana al diòxid de nitrogen, hi ha un barri que guanya per golejada a la resta. La Dreta de l’Eixample és l’únic que supera els 40 micrograms per metre cúbic (µg/m³) a la ciutat. Els barris de l’entorn, el segueixen de prop. L’Antiga i la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni tenen una exposició mitjana d’entre 36 i 40 µg/m³. Els barris de la següent corona són els que els persegueixen en el rànquing, amb una exposició mitjana d’entre 26 i 35 µg/m³. Aquests barris són: Sant Gervasi, La Vila de Gràcia, El Putget i el Farró, La Salut, El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, EL Guinardó, El Fort Pienc, El Gòtic i el Raval. Lluny d’aquestes zones, només La Bordeta, Provençals del Poblenou, La Sagrera, Torrebaró o Baró de Viver tenen xifres similars.
La resta dels barris tenen una exposició inferior a 26 µg/m³, destacant els barris de muntanya, amb xifres molt baixes que, en alguns casos, és inferior als 15 µg/m³. Aquestes zones són les de Vallvidrera, el Tibidabo i Les Planes, Sant Genís dels Agudells, La Teixonera, Montbau, Horta, Can Peguera, El Turó de la Peria i La Font d’en Fargues. Alguns d’aquests barris, inclús, arriben a les xifres que demana l’ONU.
Nivells d’exposició de PM2,5
Si mirem l’altre possible classificació, la que té en compte sobretot les emissions dièsel a la ciutat, els barris més afectats són els mateixos, si bé s’amplia a la zona del Besòs. Tots els barris del districte de Sant Martí se sumen a la zona cèntrica de Barcelona a la part alta de la classificació, amb una exposició mitjana d’entre 14 i 15 µg/m³ de PM2,5. Pel que fa a la zona baixa, cap novetat. La zona de muntanya i la Zona Franca de Barcelona són les úniques zones que tenen una exposició menor als 10 µg/m³.
