Just un any després de les eleccions del 155 al Parlament, el govern espanyol s’ha reunit a Barcelona. Una decisió que va ser considerada pel sobiranisme una “provocació en tota regla” on la divisió independentista havia perdut el control dels moviments socials. La banda unionista, en canvi, s’ha dedicat durant les darreres setmanes a fabular un relat de violència, de tensió social i d’una crisi política polièdrica de primer ordre. La combinació de les dues visions feia dibuixar als analistes una diada gairebé tràgica que faria beure oli a totes les parts implicades. Res, d’això ha passat, més enllà de la crisi que de ben segur obrirà, l’actuació de la Brigada Mòbil dels Mossos per dispersar la concentració al final de la Via Laietana.
Tothom ha sobreviscut. De fet, la supervivència s’ha preparat durant els darrers dies. La negociació sobre la reunió, la suspensió de la vaga de fam, la decisió dels partits d’automarginar-se de les mobilitzacions i incidir en el debat públic dels encaputxats va permetre que ahir dijous, el Govern de Quim Torra i el govern de Pedro Sànchez es reunissin a Pedralbes i sopessin junts a la taula de Foment. La poca afluència de CDR a la convocatòria va fer respirar als serveis d’informació i seguretat dels Mossos.
La matinada ha començat seguint el manual de les darreres mobilitzacions a Catalunya. Així s’han registrat talls de carretera selectius per tot el territori i la por a la mobilitat ha fer baixar a la meitat el número de vehicles que entra a Barcelona en un divendres feiner. El dispositiu policial, format per tres cordons policials, ha blindat els entorns de La Llotja de Barcelona de manera ostentosa i prou efectiva. De fet, l’han convertit en infranquejable. Fins i tot, s’han registrat batusses entre sobiranistes per diferències en la manera de protestar, com per exemple, la brega entre joves encaputxats i altres manifestants que volien aixecar barricades amb els contenidors.
El consell de Ministres s’ha celebrat sense pena ni glòria i amb tres mesures sobre Catalunya titllades de “menors” per la consellera Elsa Artadi. El rebateig de l’aeroport del Prat com Josep Tarradellas; una mesura simbòlica sobre la sentència del president Lluís Companys i unes inversions, que segons el Govern, es deuen des de fa deu anys. Poca cosa per Artadi però tampoc n’ha volgut fer sang.
Sánchez ha pogut celebrar el consell de Ministres i tenir una foto de cert retrobament institucional amb Torra, el Govern de Torra no ha pres mal; la majoria independentista, no ha quedat afectada –la CUP no té més motius avui que no pas ahir per oposar-se–; ERC ha superat el patiment; el puigdemonisme ha estat prou hàbil de no ficar-se en esbarzers; Ciutadans s’ha evidenciat com un partit de confrontació i la manifestació unitària de la tarda, amb 40.000 participants segons la Guàrdia Urbana i 80.000 segons els convocants, ha tornat a cosir temporalment les diferències dels components de la biosfera independentista.
Només l’actuació final dels Mossos, amb les furgonetes en marxa perseguint i envestint manifestants i una ràtzia de detencions a les Terres de l’Ebre ha entel·lat unes protestes que podien haver passat només amb incidents que s’integren dins la normalitat. El llistat final 13 detinguts i 62 ateses pels Serveis d’Emergències Mèdiques. Tot i això El 21D, el temut 21D, ha passat sense que s’hagi hagut de lamentar cap baixa política important. No ha estat una reunió d’amics –Barcelona ha girat l’esquena al poder de l’Estat– però tampoc ha estat l’hecatombe política que molts esperaven. Prova superada i ningú ha pres mal.
