Vint anys després, Barcelona ret homenatge a l’esvoranc del Carmel oficialitzant-ne el nom a la zona zero de la tragèdia que va sacsejar el barri i la història de la construcció a la ciutat. La ponència de Nomenclàtor ha fet oficial el nom de plaça de l’Esvoranc per la zona que hi ha entre el carrer de la Conca de Tremp, el carrer de Sigüenza i el passatge de Calafell. És el pas definitiu per rebatejar una zona que popularment ja es coneixia d’aquesta manera. Des de l’Ajuntament remarquen que aquest pas ajuda a preservar la memòria de l’esfondrament, motivat per les obres de la línia 5 del metro. El forat de 20 metres de diàmetre i 25 de profunditat va obligar al reallotjament de centenars de famílies.
En aquest espai de l’esvoranc encara s’està construint l’edifici d’habitatges de lloguer que impulsa l’Institut Català del Sòl (Incasol) de la Generalitat. Es va començar a aixecar la tardor del 2023, 17 anys de retard d’ençà que s’havia anunciat el 2006. La crisi de l’esvoranc va trastocar el dia a dia dels veïns, que encara recorden les ferides que va deixar aquell succés. “No va morir ningú, però allò va fer molt mal”, recordaven al Tot Barcelona alguns dels veïns el gener passat.
Vint anys d’una crisi social i política
La crisi va assetjar també el comerç de proximitat, a qui li costa treure el cap encara anys després. El teixit comercial de la zona recorda que van enganxar la crisi de l’esvoranc amb la crisi econòmica del 2008 i poc després la pandèmia de la Covid-19. La portaveu de l’associació Carmel Comerç, Encarna Puig, remarcava en un reportatge del TOT sobre el vintè aniversari que moltes persones desplaçades “eren clients que no van tornar al barri” i que això ha marcat els anys posteriors. La crisi també va saltar a la política, amb l’aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, acusant els líders de Convergència de cobrar comissions il·legals en les obres públiques amb la famosa frase “vostès tenen un problema, que es diu 3%”.
