L’arribada a Barcelona de l’International Casino Exhibition (ICE), la principal fira del joc, casinos i apostes, ha enfrontat les dues bandes de la plaça de Sant Jaume. La capital catalana acollirà durant tres anys, a partir del gener de 2025, el congrés del joc més gran a escala mundial. Els organitzadors calculen que el saló pot tenir un impacte proper als 280 milions d’euros, amb més de 45.000 congressistes d’un centenar de països i uns 600 expositors. No ha estat fàcil aconseguir-ho. De fet, la candidatura de Barcelona ha hagut de competir amb altres ciutats potents com París, Madrid o Londres, que també volien acollir-lo. Però la decisió del consistori de postular-se com a seu no ha estat exempta de polèmica.
Malgrat que Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona –consorci presidit per Jaume Collboni que acollirà el congrés–, assegurava que l’arribada de l’ICE “és una gran notícia per al teixit empresarial del país perquè el seu impacte pot generar grans oportunitats econòmiques i tecnològiques”, la Generalitat no va trigar ni 24 hores a criticar el congrés. “Molt en desacord. Catalunya té grans potencialitats de futur i cal tenir clar quins són els àmbits que permeten generar major benestar i prosperitat compartida i els que no”, assenyalava la consellera d’economia, Natàlia Mas.
Més contundent encara ha estat el conseller de Salut, Manel Balcells, que ha assenyalat que Barcelona ha fet una “aposta per un model de societat on sempre perden els més vulnerables i guanya la banca”. Balcells insisteix que “de cap manera es pot fomentar el joc”, referint-se al cas de Barcelona, però obviant el gran casino Hard Rock que la Generalitat preveu fer a Tarragona. Si més no, evita comparar els dos casos. A Catalunya Ràdio, el conseller recordava que el Hard Rock és una imposició del PSC per aprovar els pressupostos i es mostrava esperançat en què finalment “es facin enrere”.
L’Ajuntament contradiu el seu propi pla
La fira de casinos també entra en contradicció amb el full de ruta que havia adoptat el mateix Ajuntament durant els darrers quatre anys, amb el PSC de Jaume Collboni dins del govern municipal. L’abril de 2021, el plenari aprova –amb els vots favorables de Comuns, PSC, ERC i Junts– un pla especial urbanístic que limita l’obertura de nous locals de jocs i apostes a Barcelona. No és l’única acció municipal destinada a la prevenció i erradicació del joc patològic. A inicis del mandat passat, l’executiu va impulsar el Pla per a la prevenció de l’addicció al joc 2019-2023. Una mesura de govern que proposava aspectes com els següents:
- Introducció als contractes i les convocatòries de subvencions anuals clàusules específiques perquè les entitats i les empreses que hi participin disposin de plans o mesures per combatre les addicions que poden comportar riscos per a la salut.
- Treballar per restringir la publicitat i/o patrocini d’aquest tipus de publicitat a la xarxa de Transport, la via pública i altres activitats que es puguin produir a la ciutat.
L’aposta per la fira de Casinos també entra en contradicció amb alguns punts del Pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions 2019-2024 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Per exemple, l’ASPB es marca, entre altres objectius, “sensibilitzar el conjunt de la població sobre els impactes en la salut del joc problemàtic i del trastorn pel joc d’apostes“. El document aterra sobre el paper una cinquantena d’accions destinades a l’erradicació de diverses addiccions. I referent a la ludopatia, se’n concreten set, entre les quals: “Elaborar una campanya de sensibilització específica que permetrà dotar d’eines a la població per a la prevenció dels danys associats al joc d’apostes”.
Els professionals demanen restringir la publicitat
Per la seva banda, els professionals avisen que cada cop hi ha més joves enganxats al joc. La unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge ha atès 463 menors de 25 anys entre el 2005 i 2022. La directora del programa d’addiccions comportamentals i cap del servei de psicologia clínica de l’hospital, Susana Jiménez, remarca al TOT Barcelona que la tendència dels últims anys va a l’alça. “Abans hi havia més persones enganxades a jocs no estratègics [màquines escurabutxaques] i ara cada cop més hi ha més addictes a les apostes, sobretot esportives, i al joc en línia”, explica la doctora.
Jiménez no creu que hi hagi una única causa que expliqui aquest augment entre els joves, sinó que existeixen diversos factors de risc, com ara la publicitat. “Cada cop hi ha més evidències que com més exposició hi ha, més gent cau en les addiccions”, diu la psicòloga, que veu “fonamental” prohibir la publicitat destinada al joc i les apostes. A més, Jiménez detalla que l’exposició de certes marques “normalitza” el joc i que qui en paga les conseqüències “normalment són els col·lectius vulnerables”.
Calen estratègies de minimització dels danys
Susana Jiménez demana “aprofitar qualsevol moment per fer campanyes de sensibilització” i posa l’èmfasi en les escoles. A Barcelona, l’edat d’inici del joc d’apostes són els 14 anys, segons l’última Enquesta Factors de Risc a l’Escola Secundària de l’ASPB. Unes xifres que confirmen les sensacions de la doctora de l’Hospital de Bellvitge: “Hem vist que hi ha nens i adolescents, encara sense edat legal per jugar, que ja tenen un interès pel joc. És més preocupant encara si generen aquest interès sense tenir la informació necessària”.
En aquest sentit, la doctora confia que la nova llei que està treballant el Departament de Salut doni resultats i que serveixi com l’empenta que es necessita per estar més a prop d’erradicar el joc patològic. A més, Jiménez destaca que Catalunya disposa d’onze unitats específiques, força més de les que hi ha en altres territoris de l’Estat, fet que demostra “que sempre ens ha preocupat el tema”. Amb tot, demana “seguir avançant” per “identificar quins són els algoritmes de risc i els patrons conductuals” al mateix temps que “es limita” l’exposició al joc.
2 
