Barcelona desterra la famosa consigna Envàs on vas de l’anunci televisiu. El nou contracte municipal de la neteja i la campanya Cuidem Barcelona encoratgen la ciutadania a dipositar al contenidor groc tot tipus de plàstics i metalls reciclables, siguin o no envasos domèstics reconeguts per Ecoembes, l’entitat creada el 1996 per les empreses espanyoles que envasen, distribueixen o fabriquen envasos a Espanya per cofinançar el reciclatge d’aquest residu.
El govern d’Ada Colau surt així de l’armari i fa ara pública una política que ja venia fent amb discreció. La serigrafia dels nous contenidors grocs indica que admeten per exemple paelles, però no esmenta els envasos ni en paraules ni en dibuixos. A més el nou model té una boca rectangular i àmplia, en substitució dels dos forats anteriors més estrets, que facilita llançar-hi objectes més grans que un envàs domèstic. Ecoembes no hi està d’acord i ha enviat ja dues cartes al regidor Eloi Badia (Bcomú) perquè rectifiqui la nova rotulació.
A banda, la nova web municipal Cuidem Barcelona té un cercador que respon on llançar cada residu domèstic. La icona groga també explica que el contenidor groc serveix per dipositar molt més que envasos: “La fracció envasos i reciclables inclou tots els residus fets de plàstic, de metall o d’una barreja d’ambdós”. “S’hi inclouen tant els envasos com els residus de productes que, tot i no ser envasos, estan fets de plàstic o metall i molt probablement poden ser reciclats per recuperar-ne els materials”, indica. I ho il·lustra amb exemples que res tenen a veure amb envasos: coberteria, galledes, una maquineta de fer punta a llapis, una targeta de crèdit o ferralla domèstica com una clau anglesa.
Aquesta classificació de residus que pot semblar lògica a molts barcelonins contradiu, no obstant, les directrius de l’Agència Catalana de Residus. El seu propi web avisa a la ciutadania que “al contenidor groc només es poden llençar envasos, i no altres materials plàstics o metàl·lics que no siguin envasos”. La raó és únicament econòmica: els fabricants que posen al mercat envasos amb plàstic o metall paguen a Ecoembes per fer-se càrrec del tractament del residu d’envàs. “La gestió dels productes que no són envasos es financen per una altra via de l’administració i per tant no es pot gestionar seguint el mateix circuit de recollida”, sosté l’Agència, que demana portar aquests productes a la deixalleria.
“No fem cas a Ecoembes i ens ha cosit a cartes rondinant”, declara al TOT Barcelona Frederic Ximeno, gerent de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. “Al groc hi pot anar tot el que sigui reciclable de plàstic i metall, com al verd hi va tot el que sigui de vidre”, compara. “Demanem classificar els residus per material, no per producte”, sosté. “Molts barcelonins això ja ho han fet sempre així però com Ajuntament no ho explicitàvem; ara ho diem a la web i als nous contenidors, que a més estan preparats amb boques més amples”, apunta.
El responsable municipal detalla que la planta de triatge de residus de Gavà, on va a parar el contingut dels contenidors grocs de Barcelona, separa els envasos reconeguts per Ecoembes. A la resta de residus els busca sortida a granel, a través d’empreses especialitzades que cobren un determinat material per reutilitzar-lo o revendre’l. “Ens truquen molts ajuntaments preguntant com ho fem i els hi diem: Amb voluntat!”, presumeix Ximeno.
Com es paga el contenidor groc
Ecoembes vehicula l’obligació legal de la indústria espanyola de cofinançar el reciclatge dels envasos. Té un conveni general amb cada govern autonòmic i els ajuntaments s’hi adhereixen per poder sufragar la gestió de part dels residus. Ecoembes només es fa càrrec dels envasos dipositats al contenidor groc i per tant no queden coberts la resta de residus plàstics ni metàl·lics, porció que es coneix com a “impropis”. No obstant, incentiva els consistoris a restringir l’ús del contenidor groc amb una taula de “bonificacions” que premia els municipis amb menor proporció d’impropis.
“El nivell d’impropis a Barcelona ha estat fins ara relativament baix, poc per sobre del 20%, inferior a la mitjana de Catalunya”, exposa Xavier Balagué, delegat a Catalunya d’Ecoembes. No obstant, l’organització tem que creixin a causa de la nova serigrafia dels contenidors sense la icona dels envasos: “Estarem atents i vigilants, ens preocupa la desinformació de la ciutadania”.
L’entitat insisteix i subratlla que les dues cartes que ha adreçat a l’Ajuntament –la primera al març i la segona al maig– només aborden la qüestió de la serigrafia. No han rebut resposta a les cartes ni cap data de reunió. Ecoembes no posa cap objecció a que l’Ajuntament convidi a dipositar al groc altres objectes com paelles o bolígrafs: “Si Barcelona i l’AMB consideren que han trobat una sortida per les paelles per exemple i els hi surt a compte, doncs hauran fet els seus números i no tenim res a dir”.
La serigrafia de la discòrdia
Sobre la serigrafia, en canvi, sí que protesten. “Quan vam veure els nous contenidors al març vam observar amb sorpresa que la serigrafia no indicava els envasos de plàstic, que són el 60% dels envasos que van als contenidors grocs”, lamenta Balagué. “És una falta d’informació que s’ha de solucionar i per això vam enviar la carta al regidor”, indica el portaveu, recordant que la directiva europea i la llei espanyola fixen objectius ambiciosos per al reciclatge d’envasos.
“La serigrafia farà augmentar el volum d’impropis i nosaltres el volem reduir per fer més eficient el sistema”, argumenta. Si hi ha més impropis, raona, caldran més contenidors grocs o buidar-los més sovint. I com més triga l’Ajuntament a respondre la seva petició, més contenidors nous hi ha a Barcelona perquè el desplegament es fa per fases fins al desembre.
L’Ajuntament no preveu rectificar
Fonts municipals, consultades pel TOT Barcelona, confirmen que “ara mateix s’estan recollint més materials propis que mai en el contenidor groc”. Puntualitzen que la nova retolació dels contenidors és “un tema estrictament tècnic del qual Ecoembes ha rebut ja les explicacions corresponents”. “Les serigrafies dels contenidors indiquen aquells materials sobre els quals la ciutadania sol tenir confusió sobre on han d’anar, en base als impropis que ens trobem després a les plantes de reciclatge”, agreguen. Conclouen que “les serigrafies tenen una funció pedagògica que responen als dubtes ciutadans” i per tant “no està previst canviar-les serigrafies” perquè “estan fent la funció per la que estaven dissenyades”.
El nou contracte de neteja inclou 25.200 nous contenidors, dels 5 tipus existents. És col·loquen en dues fases: la primera ja està acabant i la segona és farà del 12 de setembre al 12 de desembre. Per Nadal, doncs, ja haurien d’estar tots a lloc. L’Ajuntament preveu incrementar un 29% les unitats dedicades a paper, vidre i “reciclables”, el nom que ara usa com a denominació del groc. Els contenidors ja retirats s’emmagatzemen i desballesten en 2 solars provisionals, a la Rambla Prim i a la Zona Franca. Per la segona fase es buscaran altres solars. Com va explicar el TOT Barcelona, el de Prim compta amb una il·luminació gens ecològica a base de focus alimentats amb generadors dièsel. Alguns contenidors seran cedits a altres municipis que s’han interessat per quedar-se’ls com a mobiliari de segona mà.
3 
