La Barcelona de sempre es va extingint cada vegada que tanca un comerç de tota la vida. El més destacable és que molts establiments no abaixen per sempre la persiana perquè els seus responsables vulguin, sinó perquè es veuen obligats per pressions immobiliàries, com pujades del preu del lloguer o la impossibilitat de renovar el contracte; o per falta de relleu generacional. Aquesta realitat va començar fa molt de temps, però cada cop s’està accelerant més i deixant Barcelona sense identitat pròpia.
El darrer cas que ha viscut la ciutat és el de la Granja Bruselas, situada al barri de la Dreta de l’Eixample. Tal com va explicar fa pocs dies el responsable del negoci, Carles Huguet, al TOT Barcelona aquest establiment originari del 1940 va tancar aquest divendres per diverses raons. El detonant d’aquesta decisió, però, va ser que un fons voltor havia comprat la finca on es trobava, el número 67 del carrer de Roger de Llúria, per fer-hi pisos de luxe. Va exigir als inquilins que marxessin quan se’ls acabés el contracte de lloguer. “Han fet fora tota la finca”, avisava Huguet.
Una papereria centenària
Un altre cas que va ser titular als mitjans de comunicació barcelonins és el de la papereria centenària Hija de J. Batlle Horta, que es trobava al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera des del 1917. Isabel Devant va ser la cinquena generació que estava al capdavant del negoci i va decidir jubilar-se amb 61 anys. A principis de juny va assenyalar al TOT que els seus fills no volien agafar el relleu, la qual cosa la va obligar a posar punt final a la història de la papereria i llogar el local. No volia, però, que acabés en mans de cap persona que volgués fer un negoci turístic. “En aquest punt de la Via Laietana hi ha veïns de tota la vida, no permetré que obrin un negoci turístic que destrossi més el barri. Si puc contribuir a mantenir, en la mesura del possible, el seu caliu, m’agradaria fer-ho”, va dir.
Lluny d’aquest punt de la ciutat, al barri del Putxet i el Farró, es trobava la Vinoteca Jarrera. A principis de juny també es va saber que el seu responsable volia abaixar la persiana per sempre per jubilació. El periodista Marc Piquer, cal capdavant del compte de Twitter Barcelona Singular, va lamentar el tancament a través de Twitter. “És la pitjor notícia que us podia donar pel Dia de La Rioja”, va subratllar.
El passat mes de maig també es va saber que la Granja Montsant, situada a l’Esquerra de l’Eixample i regentada en els darrers anys per la Maria Rosa Puig, també tancava les portes. Puig va explicar en el seu moment al TOT que el principal motiu del tancament d’aquest negoci del 1982 era que estava “molt cansada”. “Tinc 57 anys i treballo una mitjana de 15 hores al dia”, va assenyalar. Tanmateix, va reconèixer que l’havien condicionat la pandèmia, la crisi, les obres de Consell de Cent i la malaltia de la seva mare, que havia mort el passat mes de novembre. “El negoci em funcionava molt bé gràcies a clients de tota la vida i altres de nous”, va assegurar.
El cor de Barcelona, el barri Gòtic, va ser testimoni d’una altra pèrdua important: el bar Brusi. Els seus responsables, la Montserrat Sabadell, de 85 anys, i del seu fill Josep Sans, van decidir acabar amb una trajectòria de més mig segle servint cuina casolana. El Brusi no va fer cap festa de comiat ni va anunciar la decisió de tancar enlloc. Els qui sí que es van assabentar de la notícia van ser molts dels seus clients habituals, que van presentar-se al Brusi per acomiadar-se de Sabadell i Sans.
2 
